Espavilat !

... hi ha qui viu acomodat,.
A casa sempre m'han ensenyat que o et mous tu o ninú ho faria per mi... així que aquells que viuen tombats en una tombona esperant que les oportuniats arribin soles... ESPAVILA'T
Bon text, salutacions Joan

Espavila, espavila nena, em deia la mare els matins de diumenge.
Em demanava un espavilar diferent, ara ja m'he d'espavilar cada matí, com diu el teu relat, assumint dificultats i carències i a espavilar toca, que no hi ha escola millor que viure el dia a dia "espavilant-nos".
A més ara ja no tinc la mare i m'he d'espavilar tota sola!

Les teves paraules són ordres Joan! Gràcies!!
Una bona i sol•licita abraçada,
Núria

Cada dia em dic en diverses ocasions "espavila’t, Dolors". Massa sovint em planyo, i quan me n’adono, em dono un cop al clatell (metafòric) i em llanço.
M’ha agradat el teu escrit, Joan, perquè així em sento moltes vegades.
No tenim més remei que espavilar-nos, per no quedar-nos parats, o badant, sense tirar endavant.
Una abraçada i felicitats pel teu escrit.

Grans veritats que dius en tan poca estona. Veritat que estem sols ,per molta gent que tinguem al nostra voltant i que no podem esperar gaire dels altres. Millor aprendre a espavilar.nos. I lo pitjor que jo porto, no és per exemple si em falten ous a la nevera, doncs llavors menjo una altre cosa, lo pitjor és, quan em falta una abraçada o una paraula amable.
Desde Terrassa jo t'en envio una..
..una abraçada
Marta

cal espavilar-se, estem massa acomodats i sabem molt de queixar-nos i poc de fer
espavila't !!!

me n'alegro de tornar-te a llegir
fins aviat
joan

Davant un problema, primer l'has de patir, després l'has de reflexionar i finalment has d'actuar. M'alegra veure que també demanis que la gent s'espavili. L'apalancament és un dels principals problemes d'avui. La gent es queixa, però no actua en conseqüència. No es mou, enganxen el cul amb ciment i allà es queden, mirant i fumant. Una abraçada.

aleix