La ciutat presumida

Un relat de: Englantina

Aquella era una ciutat magnífica, on els homes havien assolit un grau de confort gairebé insolent. Els seus edificis eren monuments de vidre i acer, brillants a la llum de sol i imponents a la llum de la lluna.
Els carrers formaven una xarxa precisa de camins que comunicaven tots els punts estratègics de la ciutat. Els parcs eren plens de flors, i uns petits senderols s’escolaven entre desmais i tarongers, testimonis silenciosos de tots aquells que algun cop hi havien passejat agafats de la mà.
El sol banyava cases i voravies, amagant-se darrere els gratacels per reaparèixer, juganer, per l’altre costat. La brisa també s’afegia al joc, bufant suau des de les cantonades, aixecant petits brins d’herba que s’escapaven dels jardins i fulles d’arbre que havien caigut de les seves branques.
De nit, la lluna es reflectia per tot arreu. Fins i tot en els petits llacs d’aquells parcs idíl•lics, per sentir-se contenta i ufana de la seva bellesa impertorbable i eterna.
Però un silenci sepulcral i aterridor omplia aquell paradís. I és que la ciutat, fastiguejada de la brutícia humana que homes i dones deixaven anar per tot arreu, havia decidit prescindir-ne i engolir-se’ls a tots, per continuar sola (i bella) amb el seu flirteig incessant amb els astres del cel que la contemplaven.

Comentaris

  • Premi Catarsi de Fantasia i Terror[Ofensiu]

    Tenim el plaer de recordar-vos que el Premi Arc-Catarsi està en les seves darreres edicions pel 2011. Encara teniu temps per participar aquest darrer trimestre: octubre, novembre, desembre.

    Salutacions cordials
    ARC

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

38519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es