Cercador

Llista categories

Quinze dies, dotze hores i uns quants minuts.

Un relat de: abstinència

Com cada dia he sortit a passejar sense rumb fix, de sobte m'adono que he enfilat el carrer equivocat, hauria de girar cua, però em dic a mi mateix que no passa res, que ja ho tinc assumit, que no tornaré a caure en el mateix error. Cada vegada camino més de pressa, m'esforço per alentir el pas. Els vianants que es creuen amb mi em saluden tot rient per sota el nas segurs de saber on m'adreço, o és a mi que m'ho sembla. Quan m'acosto al punt fatídic el cor s'accelera, tot i que no és una tarda especialment calorosa noto com una gota de suor rellisca per la templa. Poso les mans al darrera i intento adoptar un posat distès, aixeco la vista i poso els llavis en actitud de xiular i intento entonar “Strangers in the night” tot i que només sona l'aire, no n'he sabut mai de xiular. Just quan passo per davant no puc evitar mirar a dins una dècima de segon, i sí, ella ja hi és, amb el seu posat afable, amb l'eterna mitja rialla als llavis. Xiulo (bufo) més fort, amb la intenció de silenciar els batecs del cor que d'un moment a l'altre fotrà un pet com un aglà. Al cap d'un centenar de metres m'aturo, m'he de recolzar a la paret per recuperar l'alè, llavors veig amb claredat diàfana que el desig està a punt de vèncer-me. M’envaeix la ràbia; però com pot ser que sigui tan fort que se’m mengi tota la voluntat? Ja fa quinze dies, no, més: quinze dies dotze hores i alguns minuts que havia decidit trencar amb aquella relació que m'estava matant a poc a poc! I ara.... Arrossegant els peus, abatut, em deixo dur per les meves cames que actuen com si tinguessin voluntat pròpia. Entro, ni tan sols tinc esma de mirar-la als ulls. Ella no diu res, deu pensar: “-Sabia que tornaries” però té la delicadesa de guardar-s'ho. Després d'uns minuts de silenci que a mi em semblen hores, deixa damunt el taulell un paquet de Marlboro. Pago, no espero el canvi, surto de l'estanc a corre-cuita i encenc goludament la primera cigarreta després de quinze dies, dotze hores i uns quant minuts

Comentaris

Afegir comentari

Molt bo[Ofensiu]
Materile | 28-12-2011 | Valoració: 10
És un relat amb molt d'enginy que m'ha enganyat fins al final. M'ha agradat molt!

Materile
Molt bo[Ofensiu]
Materile | 28-12-2011 | Valoració: 10
És un relat amb molt d'enginy que m'ha enganyat fins al final. M'ha agradat molt!

Materile
M'ha agradat molt[Ofensiu]
Marina Terra Èol | 17-08-2011
Molt ben filat
Comentaris[Ofensiu]
Englantina | 08-08-2011
Deixo aquí els comentaris que vaig fer com a "jutgessa" d'aquest repte, amb el tema "Caure en la temptació".

COMENTARI a “QUINZE DIES, DOTZE HORES I ALGUNS MINUTS”, d’ABSTINÈNCIA
Ai, abstinència, com entenc el teu relat. Les cuites del protagonista les conec personalment, tot i que puc dir, després de sis anys, que jo vaig aconseguir no caure en la temptació...
Has jugat amb el lector d’una forma magistral: ens dones a entendre que la relació trencada és amb una botiguera, sense que sospitem que parlem d’una estanquera i que l’objecte del desig és el paquet de cigarretes, i no la noia, un equívoc que no desfàs fins a l’últim paràgraf.
He trobat molt graciosa la forma en que escenifiques la dissimulació del protagonista quan passa davant l’estanc: el típic xiulet despistat, que ni tan sols treu cap so... Genial.
També m’ha agradat molt la descripció dels símptomes del “mono” que té el protagonista, tot i que jo diria, per la meva experiència, que aquest símptomes són més característics de la primera setmana sense tabac, més que de la segona (bé, això és molt subjectiu...)
Felicitats pel teu relat. He recordat que així em vaig sentir més d’un cop.... i que ho vaig superar , afortunadament.
---------------------------
El relat d’abstinència és el que més s’ajusta de tots en el tema del repte: és una temptació terrible aquesta de tornar a entrar en la voràgine de l’auto-destrucció més absurda, la que ens enverina poc a poc el cos i que ens dóna a canvi una falsa sensació de plaer. La seva descripció del martiri del protagonista és impecable, però en aquest cas, li donaré la medalla argentada.
---------------------------
I això ho afegeixo ara: un relat magnífic, abstinència!!!!
.[Ofensiu]
bombetadellum | 07-08-2011
M'ha agradat!
Felicitats
Bon Relat[Ofensiu]
Joan 07 (G.Pons) | 05-08-2011 | Valoració: 10
Tot caminant tots anem fent via. M'agrada llegir el que expliques ple de detalls. I al final amb cigarreta m'ha sorprés. Jo no fumo.
Companys temptaires[Ofensiu]
deòmises | 05-08-2011
Et vaig descobrir (o redescobrir, qui sap?) en el Repte Clàssic anterior, el de la temptació (RC CDLXXV) i era uun dels resultats de la meva porra particular. Bon relat, amè, i bon final, sorprenent.

No t'agrada el terror? Pots animar-te a escriure un relat per al Repte vigent (l'enllaç)...

d.

PS: imagina unes cigarretes assassines... ;)
Relat amè,[Ofensiu]
Nonna_Carme | 05-08-2011 | Valoració: 10
entretingut i amb final sorprenent.
Anava a fer un altre comentari però hauria deixat massa evident la sorpresa final.

Benvingut ( o benvinguda) a Relats.
se m'oblidava..[Ofensiu]
magalo | 03-08-2011
...jo fa 8 mesos que no fumo i ho vaig fer gairebé 30 anys. Medalla que em poso! :)
sorpresa,sorpresa..[Ofensiu]
magalo | 03-08-2011
Molt bo, molt enginyós! M'has ben enganyat amb el final sorprenent!
Enhorabona, cel.lebro la descoverta!
MartaG

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

abstinència

5 Relats

24 Comentaris

2125 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits

Veure perfil complet >