La mort dels vius

bella observació del dolor de la guerra estèril, i d'una família que espera, i una altra família no menys propera que marxa a l'etern camí del no res, a l'eternitat dura i freda. Bona visió del dolor i el desengany inútil.

Noi! tens una obra tan extensa i prolífica que dificulta el comentar-te més sovint, però pensa que t'anem llegint, tot i no dir-ne res.

Una abraçada Marc!

Ferran

bella observació del dolor de la guerra estèril, i d'una família que espera, i una altra família no menys propera que marxa a l'etern camí del no res, a l'eternitat dura i freda. Bona visió del dolor i el desengany inútil.

Noi! tens una obra tan extensa i prolífica que dificulta el comentar-te més sovint, però pensa que t'anem llegint, tot i no dir-ne res.

Una abraçada Marc!

Ferran

colpidor, d'aquells que fan mal, perquè és la veritat que ens volta. És molt potent, Marc, molt fort, i bonic alhora.

Gràcies pels teus comentaris, em fan molta il.lusió. És tal com dius: vaig aterrar aqui a RC ja fa bastant, i tenia moltes coses penjades- i em va venir bé fer una mica de reset, per endreçar calaixos i altres coses, i ara he tornat a "començar", sense presses,per pur plaer.
Pel plaer de llegir versos com aquests, per exemple.
Una abraçada

a

M’ha agradat molt que entressis a comentar un dels meus relats, tot i que no és pas, ni de bon tros, el millor que he fet (donant per entès que inclús el millor que tinc està mooooolt lluny de ser bo). T’ho agraeixo.
Lamentablement, ens separa el gènere literari, amb el bon sentit. Jo no n’entenc ni un borrall, de poesia, i només he fet unes petites incursions en els melos i els RPVs perquè el tema m’ha cridat l’atenció. El meu pare és un gran poeta, i en canvi jo no en se res. Coses de la genètica?
Sóc tan ignorant en el gènere poètic, que fer un comentari em sembla d’una gosadia extrema.
Aquest poema te l’havia llegit en el melorepte de Rosella, i em va semblar ben punyent, i les teves paraules evoquen unes imatges impactants. Espero saber-ho fer algun dia.
El tema dels soldats és un dels que em revolta l’estómac.
T’aniré llegint.
Una abraçada

Jo, com Joan XXIII, també dic : "Jamais la guerre !
Semblarà una paradoxa però jo crec que, en una guerra , no hi ha guanyadors. Sempre es perden vides i es destrossen famílies tant d'un cantó com de l'altre.
Una abraçada, poeta !

Nonna

per desgràcia tota guerra, absurda és clar, deixa testimonis morts en vida. Que han sofert i han patit i han perdut.
salutacions literàries