Perduda a Honduras

Acostumava a campar pels platós de televisió lliurament. Era casa seva. Podia intervenir en qualsevol programa. És cert que alguns la tatxaven de molesta quan es ficava amb alguns contertulians, però generalment ella ja sabia quan havia de tocar el dos perquè no era benvinguda. En alguns platós ja no hi entrava perquè s’hi notava una insuportable olor que la marejava. La mare li havia ensenyat a distingir olors perilloses .Hauria estat una fatalitat tenir un rodament de cap i caure estant en directe.
Havia canviat molt la televisió des de que la seva mare morí de forma estranya topant amb un dels focus d’un plató. I ella va heretar aquella feina que anava passant de generació en generació. Molts coincidien en la baixa qualitat d’alguns programes que denominaven “basura”, en els que ella no tenia cap intenció de participar; en mig de gent que s’escridassava ,ordinària, materialista, aprofitada. Gent que feia de tot davant de les càmeres, sense vergonya ni dignitat..On eren els bons programes d’abans?
Malauradament un dia ,algú va deixar oberta la porta que duia al plató de “Supervivientes”i ella va desplegar les ales i va entrar per investigar, confiant com sempre que en podria sortir si no l’interessava. Tot se li va complicar.
N’hi ha que diuen que l’han vist volar per la illa Cayo Paloma d’Hondures.
Pobre mosca de la tele!. Sobreviurà en un lloc tan advers?