15 de desembre de 1938

Un relat de: Englantina
Estimada mare,
Tinc mitja hora lliure, així que aprofito per escriure-li quatre ratlles. ¿Va rebre la carta que li vaig enviar fa deu dies? En Salvador em va prometre que li donaria en mà quan se’l van endur, amb aquella febrada tan forta i aquella tos tan angoixant. Espero que arribés bé al poble, i que el doctor l’hagi pogut curar.
Estic bé, gràcies a Déu. Encara tenim prou recursos, tot i que no ens sobra de res, i entre tots ens repartim allò que ens arriba en bon estat. En Joan de can Pastrana em va portar la seva carta, que vaig llegir amb llàgrimes als ulls, de tanta enyorança. En Joan va arribar ahir, molt cansat després dels dies d’instrucció, però satisfet d’haver-se pogut incorporar a files. És tan jove, encara...
I vostè, mareta meva, com es troba? Em sap greu que patiu per mi. Dieu-li a la Caterineta, sisplau, que no cal que vaig cada dia a missa per mi. Encara no tenim noticies de que les tropes s’acostin, així que estarem uns dies tranquils, tot i que sols i enyorats.
I l’oncle Ferran, encara rondina quan perd? Us imagino al vespre, fent la partida de canasta a la vora del foc... Doneu-li records, sisplau.
Ara us he de deixar. Ens criden, potser per fer alguna vigilància.
No podré ser-hi per Nadal, mare, però us portaré al cor.
Rebeu una abraçada ben forta, del vostre fill que us estima i enyora,
Claudi Maspons

Comentaris

  • Cada vegada...[Ofensiu]

    Cada vegada vas agafant un ritme més accelerat. Sort que pel fòrum ara s’ha incorporat aquest nou repte de “minirelats”... és que no pares! I que duri, Dolors, i que duri!
    —Joan—

  • Ja ho vaig dir...[Ofensiu]
    deòmises | 11-06-2011

    ... amb les dades que apareixen al títol i en el to (la data i la incertesa optimista), sabem què succeirà abans que succeeixi i arribi el desenllaç fatídic, que, ara per ara, sembla que seguim pagant-ne el preu.


    d.

  • Carta real?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Caram Englantina, aquest relat sembla real. Talment sembla que la guerra encara sigui viva. Fa por només de pensar-hi, però és que l'has ambientat tan bé! Les històries quotidianes, amb noms propis m'encanten; veig les persones, me les imagino jugant a la canasta o resant a missa. Maco, molt maco. Una abraçada ven forta.

    aleix

  • Comentari amb corona de llorer[Ofensiu]
    nuriagau | 09-06-2011 | Valoració: 10

    Una carta que, tant pel llenguatge emprat com pel contingut, és molt versemblant. Sense saber gran cosa de l’emissor, el lector emmarca la situació que està vivint i, malauradament, quin pot ésser el seu desenllaç.

    Ens seguim llegint,

    Núria

    PS: Enhorabona pel premi! Res, res, tota teva la corona de llorer!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

168 Comentaris

31273 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es