COR A COR

per compartir els teus relats i pel teu contacte
fins aviat
joan

Un relat molt ben estructurat que, utilitzant el fil conductor d'una tireta, desgrana, a poc a poc, el sentiment dels protagonistes. Tens l'habilitat d'escriure sobre petites coses que tu, d'una manera subjectiva, transformes i fas grans...

Pessimisme, optimisme... i, tot plegat... sensibilitats coincidents que a vegades no entenem.

Una abraçada, amb el cor a la mà.

Pilar

m'encanta com escrius, merci per comentar-me!! :)
i..a aquell text hi vaig arribar per casualitat, buscant categoria juvenil i posant una pàgina a l'atzar. El títol em va cridar l'atenció i el vaig llegir :P.
trobo realment fascinant la manera com valores els colors i fas que es vegin les coses des d'una altra perspectiva.

un petó!

mbr1714

Aquest relat m'ha enganxat des del començament. La contraposició de les dues dones és molt bona.

És un dels relats que més m'ha agradat.
Felicitats!

Cendra de flor

...per passar-te, per llegir-me, per comentar-me..
he llegit un parell més de relats teus..
m'encanta com ho fas! és...com diuen al meu poble... que brutal !! jeje
un petonet, sempre que pugui em passaré :)

sempre necessitem de paraules amigues, perquè la vida no és el mateix en solitut, perquè a mi m´agrada fer saber que m´han fet sentir feliç d´alguna manera, perquè vas fent camí i vas trobant més del que cerques. Perquè la vida està plena d´emocions, per tot això de cor a cor, t´envio una abraçada, una entre el munt què queda per fer-te. Per sempre...

Unaquimera,
gràcies per aquest relat en què ens demostres que es pot ser capaç de riure fins i tot en les situacions més adverses i on ens ensenyes, també, que fins i tot la persona més freda és capaç d'entendrir-se. És un cant vital i optimista, un relat fantàstic.

Gràcies pels teus comentaris. Ara que han passat les festes no estic tan ocupada, tot i que aquest cap de setmana, amb Sant Valentí, tornaré a estar enfeinada fins al capdemunt. Però m'agrada veure que la gent té ganes d'escapar-se i passar un cap de setmana romàntic amb la persona que estima.

Fins aviat.

Aquest Relat m'embolicat i escalfat com una manta de llana i l'he sentit per tot el meu cos...de cap a peus i també al detall.
Molt ilustratiu. Molt teu i gràcies per compartir-ho.

Sí, pessimisme i optimisme davant la vida. Estic convençuda que anirem trobant més coincidències.Aquest relat, però, és més complex, més elaborat que No me'n sortiré. Mostres un seguit de sentiments, de realitats quotidianes, i ho fas verament creïble. Aconsegueixes que un s'hi trobi dins. Et seguiré descobrint.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

En especial com l'atzar canvia el signe de les històries i les fa ballar com fulles de tardor.
El dibuix dels personatges i la moralina de la historia.

Bon relat

que si bé una tireta és literalment insustancial, literàriament pot ésser excepcional, perquè pot ésser el fil conductor de vàries històries que s'entrecreuen. algunes només insinuades. La prosa, com sempre, es molt elegant i suggeridora, es llegeix d'una tirada i té una màgia especial per la gràcia que fa la petitesa de la protagonista. Rep una forta abraçada!

I molt ben escrit. Aquest text es posa bé, com una tassa de café amb llet quan fa fred. I com que tots tenim fred -a vegades més, a vegades menys- a tots ens aprofita. Una abraçada!!!

Avui he arribat al teu Cor a cor. Fa temps que estic embolicada en escrits una mica llargs i faig per aquí ullades ràpides, sense aturar-m'hi.
El teu "Cor a cor" m'ha semblat un relat ben estructurat amb una mena d'enllaç d'aparença humil, la tireta, però que no ho és pas tant com ho sembla: té uns colors cridaners i un cor i per tant la capacitat d'esdevenir el símbol, l'eix del relat i que l'ajuda a créixer amb la seva presència.
Hi ha una cosa que a mi m'ha deixat amb ganes de saber més i és que dones peu a pensar sobre el passat de la dona, ho dius en el quart paràgraf, quan parles de que ho vol deixar tot enrera i barrejar-se amb persones anònimes que no coneixen "el seu passat". Aquí el "passat" pren molt importància i després no ens ho dius (miraré l'altra versió a veure si allà fas referència), doncs en llegir això ja em tens a mi especulant sobre el passat de la dona. De totes formes crec que és positiu que et vinguin ganes de saber més sobre el personatge
Una qüestió, fins al paràgraf set no parles de que la dona va en un vagó, jo ja ho sabia perquè m'ho has comentat, però no sé si d'entrada s'entén, però bé, igual és cosa meva.
I per acabar una altra cosa, quan escrius allò d'un "punt d'assegurança" a mi m'ha sonat dur (ja veig que avui estic molt minuciosa), que tampoc no sé què hi posaria, suport? falca? no ho sé, no em facis cas que estic pesada.
En definitiva, un relat de construcció enginyosa i per suposat molt ben escrit. He passat una bona estona.
Jo no tinc penjat amb els meus relats el del projecte Barcelona t'estimo, potser també el penjaré.
Bé, res més, una abraçada, fins una altra.

Escrit amb un trenat excepcional. Ben pensat i encara més ben plasmat. Gràcies per fer-nos gaudir així.

I ara aprofito:

Per molts anys benvolguda amiga!!
No paris mai d'escriure,
que nosaltres mentre et llegim
aquests anys també en gaudim.

Una forta, sentida i càlida abraçada, sobre tot que sia molt càlida.

Raimon

la veritat és que es tracta d´un noi ben agradable, jajaja, massa agradable diria jo, d´aquells què no et deixen dormir, de fet la xocolata també té aquestes qüalitats.

Aquest relat teu és d´aquells que els llegeixes i et tenen pendent fins al final, però real i a l´hora anecdotic com la vida mateixa. És curiós com a la vida quan tractes amb una persona, sigui qui sigui, i trenques el gel, la persona en qüestió, encara què estigui per d´amunt teu profesionalment parlant, es torna més llana i més propera.

un petó per tu, també molt be embol.licat perquè mantingui tota l´esencia

Vull agrair-te especialment, Núria, aquest comentari tan ben redactat.

Podria destacar l'ordre en què has exposat el contingut de la teva explicació, la correcció amb què has expressat cada apartat i la claredat amb que has destacat cada concepte al què has fet referència, la sensibilitat amb què has captat tot allò no escrit, la gràcia amb què has presentat les teves observacions... fins i tot, podria recomentar les nostres coincidències,... però segura de què ets bona entenedora i que no cal estendre'm més, passo directament a l'acció:
Per cadascuna de les coses anomenades i per un parell més, et vull oferir una abraçada DE COR A COR,
Unaquimera

*Ho faig aquí, perquè no tens espai propi d'autora, però ara se m'acut que potser conec algú que te la pot transmetre... Intentaré que t'arribi més personalment!

Feia dies que volia comentar-te aquest relat tan ben dissenyat.

En aquest modest comentari voldria destacar el narrador, el fil conductor i els personatges d'aquesta història.

El brillant narrador (un narrador omniscient) que va alternant els punts de vista dels dos protagonistes del relat (la dona i l'home) i que informa de tot allò que passa pel cap a ambdós personatges.

El fil conductor és la tireta. Una tireta que la protagonista no ha comprat ni tan sols pensant en ella, sinó en la seva filla. Un element acolorit dins d'un relat fosc (juntament amb la cabellera de la noia).

Els personatges (per ordre d'aparició) són uns personatges amb molts cors:

·La dona que ESTÀ AMB L'AI AL COR però que FA EL COR FORT per tal de sortir-se'n de la situació en què es troba.
·La noia i el noi, aquests sí que viuen A COR QUÈ VOLS, COR QUE DESITGES. Una parella de personatges col:laboradors però que exerceix un rol transmissor decisiu.
·La quiosquera que té per ofici vendre diaris i la PREMSA DEL COR.
·L'home, a qui LI FA UN SALT EL COR quan veu que la mirada de la dona s'assembla a la de la seva.

El COR EM DIU que el comentari que he fet no és gran cosa; el que sí voldria que quedés clar és que és uan felicitació, DE TOT COR.

Núria Gausachs i Cucala

Un relat excel·lent, explicat amb cura i oferint detalls quotidians que delaten les teves arts d'observació. És divertit i molt humà, t'hi pots sentir plenament identificada amb la persona que per qualsevol causa necessita canviar de vida i el futur l'espanta, encara que hi camini de front. Alhora és com una lliçó optimista de vida, no serveix de res enfonsar-se, veureu tot negra, pensar que el teu temps s'ha acabat, sentint que el món rutlla bé per tothom menys per tu. Sempre hi ha sortides, quan menys t'ho esperes allà pots tornar a començar.
Amb va encantar el teu últim comentari, bé com tots; però aquest estava embolcallat d'un halo de màgia, que em va fer sentir submergida dins un conjur.
Encara porto l'abraçada protectora i te la faig extensiva, perquè tot et vagi bé.
Xuxons

"M'he despullat del tot, ... És el meu cos que us parla. Cada cop, cada fissura us diu tot el que sóc i he estat."
Quan ens despullen, quan mostrem les nostres ferides al viu, quan ens reconeixem com a germans, quan trobem l'esguard d'uns ulls que han recuperat la màgia.......... es llavors quan reaccionem i ens sentim persones. Un relat molt ben portat amb la tireta amb cors com a fil conductor d'una historia d'esperança . Gràcies Unaquimera per fer-me'n partícip.

leonardo

per enviar-te un petó ben càlid perquè les teves paraules sempre provoquen en mi l´impacte afectuós i tendre de la teva persona.
Pendent però de tornar per aquí i llegir amb tranquilitat el teu text per poder-lo comentar.
Gràcies de cor a cor com sempre, i et desitjo bon cap de setmana

un petó gran

la lectura d'aquest relat Cor a Cor.
Una obra ben pensada i estructurada. Una redacció acuradíssima molt ben treballada i rica en lèxic com no podia ser d'altra forma provenint de la nostra UNAQUIMERA. Una temàtica molt encertada portada d'una forma original i desenfadada ajuden a enganxar-te, col·laboren a fer d'aquest treball una autentica obra literària.
Com acostumes a dir tu, t'envio una sincera abraçada de tardor.


J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Per a mi, els dos relats són construïts a partir del mateix esquema i que segurament reflecteix la teva personalitat. L'estructura és el que compte, ja que l'acció i els personatges segueixen el ritme de l'estructura mental que és la que cerca les idees.
És un estil sense trencaments, subtil, quasi pur com el blanc que no vol ser contaminat pels colors foscos, ni contaminar ell tampoc. A vegades, però, convé uns esquitxos, per matisar millor.
Amb les cames separades: s'albira un sentiment negatiu que aviat passa, petit ressentiment envers altri, que demostra "ser més feliç que no pas jo, i no s'ho mereix".
A mi personalment m'agrada, car és ple d'imatges poètiques.

Cor a cor: Què puc afegir que no hagi estat dit? Comparant-lo amb el primer ha guanyat fluïdesa i força tant l'argument com els personatges. Potser un pel llarg. Es nota la maduresa, car els anys no passen en va. La frase "odi irracional", no la capto, car crec que l'odi és un sentiment negatiu que la raó no ho copsa.

Una vegada més. Felicitats!
Joanalvol

Com una cosa insignificant, esdevé el nexe,
la cadena del relat, i dona vida.

Com l' estat d'ànim pot millorar, canviar,
sense sentir cap alabança.

Una fulla, una mùsica, una tireta, un cel rogenc,
tenen mes força que les paraules,
perquè son autentiques i no menteixen mai.

Avet

És un plaer llegir-te. No has publicat cap novela o llibre de poemes? Tens un talent innat per a escriure i crec que tindries molt d'èxit. Tampoc és tan difícil publicar, només hi has de posar una mica de calerons i tenir molts amics a qui vendre els llibres. Gairebé res! Jo estic editant un llibre de poemes i penso que me'n sortiré d'amortitzar-lo. Petons.
e-mail: auroralmar@gmail.com

D'acudit dolent, res de res, Unaquimera. Tot al contrari, té molta gràcia. Un bon toc d'humor que fa respirar el lector després d'un inici força ennuvolat, gris, tristoi. El relat va in crescendo, va guanyant en complicitat entre l'home i la dona i, de retruc, entre l'autora i el lector.
Ja et vaig comentar quan vas escriure la primera versió els motius pels quals m'havia agradat aquell "Cor a cor, pas a pas". Penso que en la nova adaptació has fet un pas encertat: t'has quedat amb l'essència, o diguem-li el bo i millor que ens oferies en el seu dia i el resultat ha estat brillant.
I és que segueixes brillant, Uq, tant en la prosa com en la poesia.
Estic molt contenta amb les teves visites, els teus comentaris són d'agrair.
Avui, dilluns, un dia ennuvolat i tristoi a BCN espero que acabi com el teu relat, amb unes clarianes que ens ajudin a mostrar un bell somriure de bat a bat.
Que passis una molt bona setmana. Ah! i no t'adormis els matins, no fós cas que... En fi, t'ho dic amb el cor a la mà...
MB

Es impossible, he començat a llegir el teu relat i ja no he pogut parar, m'ha atrapes dins els teus pensaments, dins la trama tan ben ideada, tens la habilitat de fer sentir al lector una mica protagonista de la historia amb situacions que de una manera o altre potser tots hem viscut però que no els i hem donat la importància com per escriure sobre elles. La capacitat de poder escriure sobre aquestes petites grans coses es lo que et far especial. Començo a llegir relats i agraeixo tenir-te a tu i a altres com tu en aquest espai màgic de "relats en Català". Una abraçada.

Fresc; alegre; del cor enfora...Un relat magnífic que demostra una gran agudesa i vitalitat. Una prosa cuidada i eficaç, plena de matisos; la descripció dels personatges i de les emocions és insuperable: fas sentir-los molt propers...i l'amor per la Barcelona atrafegada, també.
Tinc el gust de posar-te entre els meus autors (i autores) preferits, per anar seguint la teva obra...

Salut i endavant les atxes...!.

Original plantejament que t'ha portat a lligar els personatges d'un relat que es llegeix d'una glopada i que té un remat esperançador -com molts dels teus- i alegre.

Celebro amb entusiasme la teva tornada a la prosa, mentres continuo plantejant-me la meva.
Endavant.

Si que m'ha agradat, sí...

I la veritat es que et volia agraïr el teu comentari, perquè ets la primera que he tingut la sensació que comprenia el sentiment que volia que la protagonista ens transmetés.

Una abraçada

Hola! No sé on respondre't, ja que no trobo un espai teu: per això ho faig aquí.

Disculpa'm, però ara mateix no tinc cap record especial vinculat a aquest nick: si m'has comentat abans, no em consta ( durant uns dies no van arribar els avisos: em puc haver despistat! ) i si m'has enviat algun correu, no ho he rebut ( es perden emails, de tant en tant ).

M'alegra que t'hagi agradat el relat: no és un comentari gaire extens, però s'agraeix la intenció, que diuen que és el que val!

Respecte a allò de "no tant sols sé atacar. També sé valorar la qualitat", no sé què dir-te, excepte que espero que no siguis un d'aquells lectors que "ataca" als autors del web amb notes baixíssimes o poca-soltades...
En aquest sentit, i tal com ja he dit en altres ocasions, penso que a Relatsencatalà hi ha un cert esperit amistós entre els autors que estimem les paraules, que reconeixem el seu poder, que escrivim per pur plaer, que intercanviem les nostres creacions literàries sense res més a canvi que les obres, igualment obsequiades desinteressadament i generosa, dels companys. I això és tot. No competim. Escrivim i publiquem. Ens llegim i/o ens comentem. Reptem. Intervenim al Fòrum. Ens alegrem amb els bons resultats dels altres. I ens entristim quan tenen problemes. En alguna ocasions, ens corregim entre nosaltres o ens proposem millores. Ens respectem. Ningú s'alegra quan a un altre autor li puntuen amb un 1. Jo menys que ningú, ja que n'he rebut en diverses ocasions. Sé que els companys tampoc s'han alegrat quan m'ha tocat a mi el rebre.
Per tant, per coherència, he de fer-te una demanda, sincera i ferma: preferiria que t'abstinguessis de fer-me comentaris ( o al menys de fer-me'ls amb nota, sigui aquesta la que sigui ) mentre puntuïs als companys amb aquestes tipus de notes, absolutament immerescudes i injustificables. Dubto que cap relat publicat, sigui prosa o vers, dels autors que conec ( i llegeixo molt ) es mereixi la nota mínima d'un lector.

Pel que fa a "tu ets la millor, la primera de la llista.", he de dir que en efecte sóc a dalt de la llista dels valorats, però això no vol dir, de cap manera, que sigui la millor en res: no sóc l'autora que millor escriu, ni la millor persona que publica en aquest web. Ho tinc claríssim i resulta evident per a qualsevol que dediqui un cert temps a llegir. I no cal donar-li més tombs!

T'agraeixo per endavant l'atenció prestada, si és que arribes a llegir aquesta resposta,
Unaquimera

Maite!
Ja tenia ganes de llegir alguna prosa teua, i aquesta és bona de debó. Ens parla de tantes i tantes persones que van a les grans urbs amb totes les esperances en trobar una oportunitat per demostrar la seua valua.
He vist un relat molt ben estructurat, amb el recurs de la tireta molt ben trobat i aprofitat com a fil conductor, i tan sols resta dir-te, aprofitant el títol, que m'ha arribat al cor.
Una forta abraçada amiga!

FRANCESC

PS També vull agrair-te les teues mostres d'ànim envers la meua situació laboral...

L'originalitat del tema: una tireta fent de nexe d'unió entre els personatges.
Una frase: "és un expert en detectar crits muts", (privilegi d'ànimes exquisides).
Un final esperançador : "Barcelona, guapa, prepara't que vinc.
Com t'ho fas per escriure tan bé?
Un petó.
Nonna_Carme

Penso que has reflexat uns estats d'anim dificils d'explicar, pero ho fas, els temors i esperances dels que ens fan fosc el dia o ens posen un sonriure a l'anima.

En el teu relat el final és feliç i m'alegra l'esperit del meu dia, somric i també t'envio una abraçada amb estima.

Està teixit i bordat amb el cor i m'ho he llegit pas a pas, m'agradat molt, la prosa i la tardor han arribat de la ma i s'intalen al meu cor.
Una llepadeta dolça com el relat!

... ben tramat amb tota mena de fets que s'encreuen i acaben oferint un resultat únic i fins a cert punt sorprenent, en el sentit que l'home de negocis es fixa en la noia que ve a demanar-li feina, una xicota que, segons sembla, desprèn una imatge molt moderna i potser oposada a la sèria figura de l'Home que Pren Decisions Importants (m'ha semblat molt divertit l'ús que has fet de les majúscules per ressaltar determinats aspectes de la caracterologia d'aquest personatge, l'home de negocis). És clar que després precises que hi ha ajudat el fet que la noia li recordés a la seva difunta esposa, la qual cosa fa que la noia guanyi punts per esser l'escollida per tal de cobrir la vacant (fins i tot tractant-se d'una noia i tenint en compte que l'home és masclista amb ganes!).

Al final, el personatge principal és el que més ben parat en surt! No només les ganes i un desig de llibertat, acaba tenint, sinó també en certa manera la materialització d'aquest desig tirant-se de cap a la piscina i llençant les sabates a l'aire. Unes sabates que, juntament amb les reaccions i els gestos i/o actituds dels personatges, esdevenen el fil conductor del relat!

Unaquimera, enhorabona per aquest text! Només hi he detectat un "Almenys" separat quan, en realitat, havia d'anar junt. Un relat polit pel que fa a l'estructura i al redactat, i amb qualitat literària. Què més es pot demanar?

Una abraçada ben forta i gràcies a tu per tots els teus comentaris!

V.

em surt un suspir.
No trobo paraules per comentarte.
Les buscaré.
m

M'alegra que has tornat a la prosa, que no tinc re contra la poesia, tu ho saps, pro trobava a faltar els relats llargs com aquest que és una passada.
Molta sort en tot el que ve,
Txell

M'ha encantat, de debò, del començament fins al final.

...en aquest relat tendre i original, que encadena histories tot encadenant sentiments. Intriga des del començament, t'atrapa i no deix que n'apartis els ulls fins arribar a esbrinar què coi passarà al final. Una historia d'esperança, un cant a la vida lligat amb una tireta, un relat fresc, amb un toc poètic, com no podia ser d'altra manera, venint de tu. M'agraden aquestes sensacions i sentiments que acoloreixes amb tots els detalls de l'ànima, m'agrada el desenllaç, la intuïció, l'alliberament, la connexió que descrius entre els dos, la capacitat de llegir els pensaments. I m'agrada perquè crec en aquesta intuïció com a un sentit més que afegeixo als cinc sentits coneguts.

Moltes gràcies per la teva visita i per la teva reflexió. És cert que jo conec la meva resposta, la meva possibilitat, perquè l'he viscut. Però cadascú té la seva, i no se si realment podem triar-la, o sigui, que davant d'un problema seriós, davant de qualsevol circumstància que se'ns presenta a la vida, no sé si som realment lliures de decidir com l'afrontem, de decidir com vivim. De totes maneres, volia reflexar la certesa de és possible sentir-se plè, sentir-se feliç, malgrat tot, si busques el camí amb convenciment.

Una abraçada. Espero trobar-te aviat.

que ara està molt millor, he vist alguns canvis que han fet la narració més navegable, per dir quelcom que rutlla i no sigui el mateix tren. Hi he vist canvis petits que han fet fer un salt important al relat. Crec que ara els personatges entren més fluids al relat. La primera versió era bona, però aquesta està molt millor, de veritat, potser l'altre comentari meu va ser una mica brusc, però tots podem tenir un dia així, i avui et dic que fantàstic, també crec que a voltes ens convé un estirabot per anar endevant. Sense haber traït l'esperit del teu relat, ara és més fresc i més subtil diria, més treballat.
A veure si porten a bon port aquesta nau que entre uns quants hem construït.
Felicitats Maite-Unaquimera.

Una forta abraçada.

Ferran

Com sempre ets única, que més et puc dir-te, que ja no t'hagin esmentat.
Et segueixo lleguin.

llegir textos llargs a relats, però aquest l'he començat i fins el final..., m'ha agradat força, Trobo que la descripció dels moments estan fets amb ulls de protagonista... de la protagonista! Un final amenaçador: -Barcelona, perpara't que vinc!!!- Un bon proposit: TRIUNFAR!!!

Interessant, divertit, tendre, ben expressat... vaja que ho té tot aquest relat! Ha estat la gota que faltava per incloure't entre els meus relataires preferits.

Bé, la veritat és que jo volia llegir un relat més aviat divertit que tendre, però l'has encertat molt bé!
Sempre és un plaer llegirte, Una!


Sergi

... enganxa una mica més que la "tireta".
M'ha agradat, la descripció dels pensaments interns de la protagonista. Crec, jo, ben redactats i amb sentiment.
M'ha agradat aquest fer servir les peripècies d'una pobra "tireta" com a fil conductor de les sequències del relat.
M'ha agradat... m'ha agradt... tot el relat!
-Joan-

"Esperava una excusa per riure des de feia temps, sense saber-ho."
Aquesta frase m'ha agradat molt.
I és curiós com de vegades ho llegim als ulls de la persona que tenim al davant.
Feia tant de temps que no reia com en aquell moment... li ha anat tant bé fer-ho, que somriem per ell, ens contagia una mica de la seva felicitat i un benestar que feia temps que no sentia.

Felicitats de nou!

petons!

aquest creuament d'atzars i personatges. Atraient la lectura, des del començament. Original pel que fa a l'argument del relat i el seu fil conductor, una tirita amb cors que va perseguint als personatges. Molt bona descripció dels pensaments i sentiments de la protagonista i, sobre tot, una magnfíca imatge de l'entrevista amb el gerent.
M'ha agradat molt, de veritat.
Una abraçada

Ja coneixia el relat i, tal com ja havia comentat, trobava molt encertat el joc de creuaments, molt cinematogràfic, i molt ben resolt.
Barcelona des de fora, i amb la promesa de ser conquerida. Una Barcelona real, però, amb persones reals que amb pocs paràgrafs han agafat vol i se'ns fan companys de viatges amb inaudita naturalitat.
Molt bé aquesta adaptació, que no mutila l'original.
Petons, franz

COR A COR, és un text molt maco. No el sé descriure millor que tu, amb les teves entenedores paraules.
De COR en COR, de MÀ en MÀ.

Records i gràcies.

ullsblaus1