PREPARA'T!

M'he hagut d'estar tot el temps que ha durat la lectura, contenint-me per no mirar el final, que sabia que seria sorprenent, però que era incapaç d'imaginar. Com t'ho fas? A més, mostres una coherència total. En aquest esti ets única.

m'has tornat a sorprendre.... genial, un final que mostra que ha estat un text ben calculat de principi a fi per.... adonar-se de l'ensarronada... això mostra la teva gran intel.ligència i sentit de l'humor

petonassos a cabassos
fins la propera
joan

Ja fa més de dues setmanes que vas sorprende'm. Sempre havia desafiat els teus atacs, confiant molt en la meves pròpies defenses. Peró vas atacar-me a traició i per sorpresa. Naturalment, no vas avisar-me i vaig caure, per excés de confiança. Vaig sub-estimar-te. I ara je és massa tard. No aixeco cap, en manquen les forçes i, cada cop penso més que ja m'has invaït el meu pobre cos i no em dexeiràs en pau. Però, en un bany de modèstia i humiltat et demano que t'en vagis... et prometo no sub-estimar-te mai més.

Felicitats pel teu relat fantàstic, però que fa pensar molt en la nostre gran fragilitat.

Rafael P. Pescador

gran final, quin riure.
A mi aquest hivern no m'ha enganxat! :P

una abraçada molt sana!

Tots estem preparats avisats, vacunats, pro a tots ens atrapa i ens destorba la vida, ens roba la salut i ens pren les forces.
Exahusta estic!
Per sort a tu no t'esgota la imaginació!
Continua així!

Ho sabia, sabia que em rondava una cosa, una presència ...... però encara que em pensava que estava preparada, em va portar a l'hort, he he!
Estic...... milloreta, si, no encara bona del tot, més animada amb les lectures divertides com aquesta.
Tu a cuidarte també!

aquest relat, tan apassionat acostumada a que sempre sorprenen els teus finals, pensava decebuda :aquesta vegada no hi sorpresa final. M'equivocava. Com sempre has sabut trobar-la.
Quin plaer llegir-te, Maite!
Gr``acies pel teu delici´´os comentari als meus haik´us

Una forta abraçada.
Nonna_Carme

Molt bé!!
He rigut molt, m'ha agradat molt!! ;)
Efímera i falsa seguretat de qui es pensa haver aconseguit tots els seus objectius, fràgil afirmació d'un mateix, fantàstica realitat trencada amb un cop de vent....
Un peto
Desertrose

vaig rebre un mail confor-me hi havia un comentari a relats el diumenge a la nit, però per més que ho vaig intentar no hi va haver manera d'entrar a la web , pot ser que estigués col.lapsada? El dilluns sí que hi vaig poder entrar i vaig veure el teu missatge, em sap greu no haver pogut participar.

El relat m'ha agradat, t'enganxa fins al darrer moment, tot i que sospités cap al final que hi haurà trampa. Molt ben escrit, has buscat molt bé les situacions amb doble sentit.

Arreveure

Clara

Tard, però... felicitats!!! O la pàgina estava col·lapsada o el meu ordinador havia arreplegat, també, alguna cosa... Em va fer il·lusió rebre el teu missatge. I per molts anys!!!

És el que has volgut sempre, que els teus relats tinguin un final sorpresa. I amb aquest l'aconsegueixes. Divertit i amb un punt eròtic pel malpensament del lector.

Gràcies, d.

(PS: hauries de corregir alguna falta: vivenda ha de ser habitatge, noces hauria de ser noses...)

Ja he vist el què t'han fet els trolls. No t'amoïnis que quan una persona és estimada per la seva humanitat i la seva vàlua com a escriptora, aviat recupera la serenor i segueix endolcint les ànimes sensibles que t'admiren..
Perdona que no et comenti el relat. Estic tant indignat que no em surten les paraules. Tu ja m'entens.

Una encaixada plena de consol amical de Joan Pérez.

De fet, m'ha passat una cosa ben estranya. No sé dir-te si és conseqüència d'una llarga experiència en malalties o d'aquest lligam invisible que em permet sentir el que escrius com si ho visqués. A mesura que avançava en la lectura, em feia meu el relat de tal manera, que intuia com s'acabaria, sabia quín intrús m'assaltaria. Ten un do per transmetre sentiments, per badar-nos la carcassa que ens cobreix i anar directament al cor, i això fa que ens sentim identificats en tot el que escrius. Hi poses tensió i l'embolcalles amb paraules precises i belles.
És tot un plaer viure els teus relats, Maite.

Una abraçada.

No sé si ho havia de respondre d'aquesta manera, però podem sortir....

Té les envio de tot cor des de les terrres de tramuntana de Mallorca, desijan-te
molts més anys de creativitat.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Una forta aferrada pel coll per tu i per tots i totes qui obrin el missatge, plena de felicitat per tot el que m'ha portat aquesta pàgina i la gran família que viu dins d'ella durant aquests 5 anys.

Josep- Keops el beduí d'ultramar

no et deixis atrapar, no caiguis en la trampa, si et passes el temps preparan-te, no viuràs, i mla vida val la pena viure-la amb tots els riscos.
Invita a marxar als virus de tots tipus i sort amb els projectes,
Txell

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

M'agrada fer les distàncies curtes... Però en aquest cas em mantindré lluny intentant respirar aire pur.
Llàstima que quan som sensibles, també ho som als virus. De vegades ens sembla que tot és una quimera..., Però el teu relat desperta.

onatge

perquè amb aquest hivern que ens ha vingut, estem ben servits!

Unaquimera, la introducció del teu Prepara't m'ha ben enredat, semblava que parlessis senzillament de l'hivern, però a mida que avançava el relat alguna cosa no m'acabava de lligar.

Gràcies pel teu primer comentari al meu Nadal de la infantesa, Nadal d'avui. És fantàstic com interpretes els meus relats i captes el que vull transmetre. Les teves abraçades sempre són benvingudes.

Unaquimera, primer de tot donar-te les gràcies pels comentaris que fas dels meus relats i gràcies també per haver-me desitjat unes Bones Festes. M'han anat molt bé, tot i que he treballat tots els dies festius... fins i tot el Nadal. Espero que les teves festes hagin estat més entretingudes!
I pel que fa al relat que acabo de llegir, només dir-te que m'agrada molt, descrius tan bé la pneumònia que fins i tot me la puc imaginar amb cara i ulls, amb una expressió malvada, a punt per atacar.
Gràcies i fins aviat!

quan he llegit el teu relat, la pneumònia ja m´havia atrapat. Jo prou que m´havia preparat perquè ja estic acostumada que em visiti, però
ni la vacuna no ha pogut fer-hi res.Es veu que hi està molt a gust amb mi, ja que de moment no se´n vol anar.

Tot i que odio la teva protagonista, et vull dir que m´ha encantat el teu relat. És ple d´imaginació, d´originalitat i de bona redacció.

Ha mantingut la meva curiositat des del principi fins al final i, evidentment, no he pogut
endevinar el final fins que l´he llegit.Enhorabona!

T´envio una càlida abraçada, però des de lluny...per si de cas....

et fan uns comentaris, que em deixen sense paraules.
Et felicito per la teva empenta, i gràcies per l'avís, ja vaig preparat.

F.V.

Un bon laberint de pistes, és aquest avís que m'has enviat, que no amaga ni tampoc descobreix.
Me l'he llegit d'una passada i al acabar-ho, he hagut de començar perquè no m'ho podia creure!
Un regal de reis genial i personalitzat com tu saps!

Benvolguda,
El teu relat és mestre en l'art de la seducció, amb dos protagonistes, l'un és un humà, però a mesura que he anat llegint m'anava preguntant: però, i l'altre?
Aquest diàleg a una sola veu i dirigit (com si fos una carta) a un altre persona.
El tractament de tu, que tan costa de vegades emprar en els escrits.
La descripció detallada de la manera de viure d'un home evolucionat, comodat, tranquil i satisfet... Ho té tot, i, en canvi, caurà!
Com si es tractés d'una d'aquestes aventures inesperades, un d'aquests cops de fletxa que ens travessa el cor i que nos ens deixa saber qui som durant el temps que dura l'aventura d'un amor esporàdic, d'un amor incontrolable, inevitable i que ens fa replantejar tota la nostra vida. Ens canvia els interessos, ens canvia fins i tot el valor de les coses, la manera fins i tot de viure.
I hom es va preguntant a mesura que va llegint... Com deu ser aquest (o aquesta) altre/a que parla, que va portant el diàleg, que domina tota la història..., la seguretat que desprèn, ja que no dubte ni un sol moment de que l'home impertèrrit caurà en aquesta misteriosa temptació perquè el té en el punt de mira...
I no és fins a l'última frase, que apareix el desenllaç inesperat... (jo no ho he endevinat fins que he quedat bocabadada davant la sorpresa). Felicitats, Unaquimera.
Jo he començat molt bé l'any, llegint-te, i també jom'he sentit seduïda.
El meu desig és que ens continuïs omplint el 2009 amb relats plens de realitat i fantasia, de coherència i sorpresa. De màgia i ciència.
Gràcies també pels teus valuosos comentaris a "L'home multiplicat"
A reveure

fes una lectura, si vols, de Retrobament, de Mercè Bellfort...

Salut!

Només faltava la pneumònia, jeje! Però és un relat molt apropiat, tenint en compte el temps que fa...

Llegir-te sempre és un plaer, però a sobre si com avui m'arrenques un somriure, això ja no té preu. Ben enfocat i amè, m'has mantingut enganyat -sense dir-me cap mentida- des del principi fins al final. És curiós, ahir mateix vaig llegir un relat amb un gir similar al final, i no em vaig poder estar de fer el mateix comentari: "enganyat sense que m'hagis dit cap mentida". Aquesta és, però, l'esència mateixa del relat, que d'altra banda enganxa des de la primera línia.

Jo ja m'estava rumiant com encarrilaria la vida més enllà d'una infidelitat tan irresistible com la que s'insinuava. Pobre home, ara que ja tenia tota la vida ben apamada i distribuïda!

Ara dubto què li hauria resultat millor (o menys pitjor): la infidelitat o la pneumònia.

Gràcies un co més per tots els teus comentaris, que són, com el que m'has deixat avui, meravellosos regals de somriures! Espero que, fredolica com dius que ets, no et deixis dominar per les inclemències del dia d'avui i et serveixin, com a mínim, per passar una vetllada càlida amb la millor companyia i, si és possible, amb una saludable bona inspiració que espero que t'acompanyi durant tot el 2009 (i més enllà, per descomptat!)

Bon any ple de salut, bon humor i creativitat literària!!!
V.

Només ens faltava això! Que una pneumònia ens saludi afectuosament és per posar-se a tremolar!!! Val més que sigui esquerpa i passi de llarg fent veure que no ens veu...
El relat m'ha agradat molt, i el final és com la cirereta del pastís. Salut i creativitat que no falti!

Sabia que aquest relat seria un bombó (un torró ateses les dates?) amb sorpresa. I gaudia en llegir-lo a l'espera de quina seria aquella presència subtil. Quin bon retrat prototípic del triomfador. Gairebé m'he reconfortat de sentir-me en el pol oposat, a veure si els "perdedors" que anem per la vida sense agenda ni assegurança privada almenys estem immunes a la sorpresa final.
Totalment d'acord amb franz, quan et diu que el teu relat du la marca Uq. Intens, monologat, detallista, ben treballat...
Un plaer llegir-te, mestra, i bona entrada d'any.
Petons,
DP

tot el relati imaginant una dona observant un home, coneixent-lo i tot i el desenllaç em romp els esquemes!
mai algú m'havia deixat sense paraules d'aquesta manera.
impresionant, no es pot dir res més.


jOaneTa

Una vegada més he gaudit llegint-te, recreant-me en la lectura, esperant un desenllaç que sabia em sorprendria , però, tot i esperar-lo m'ha sorprès i m'he adonat que no podia ser d'un altra manera.
Una bona lliçó, que ningú es cregui tant prepotent que pot amb tot , un virus , un insignificant virus pot aconseguir que rés tingui més valor que la VIDA !

Que aquest 2009 sigui ple d'AMOR per a tu ,
NÚRIA

Segurament que per això em vacuno,... per no caure en el parany. / Fas posar en vil a mida que va seguint la lectura, ho fas molt bé. Super. No pensava en el final, quasi volia que no el diguessis i que penjessis un altre relat i un altre, no em cansava hi trobava goig./ Has entrat dins del grup o apartat meu, No se´si podré amb tot el que faig, el desig és de continuar un ratet cada dia i anar avançant. Gràcies per trobar-me i per trobar-te. Anton.

i ja no parlem del final, sorprenent. Quin relat més maco i tan ben escrit per començar l'any.
Enhorabona Unaquimera.

I al mateix temps una forta aferrada pel coll amb el desitj de que la creativitat vagi en augment en aquest recent estrenat 2009.

Josep- Keops el beduí d'ultramar

amb lo bé que s´està quan s´està bé.
Per a mi la descripció era total, em recordo de l´última grip, que ja fa toco fusta, i els símptomes els mateixos. Suposo que la pneumonia és pitjor.
Espero que no es contagii el teu relat, perquè el que si contagia són les ganes de llegir-te. La teva riquesa de mots, els simils que utilitzes, la teva forma d´escriure que fa que comencis i no paris fins el final.....

Bonica, amb la teva càlida abraçada espero anar ben protegida, encara que ja he començat amb algun estornut, però confio en no caure.

Gràcies com sempre per estar

Un relat que a penes comences ja veus que du el segell d'Unaquimera: aquesta veu anònima que et va endinsant en el moll del tema amb una successió sovint frenètica de frases a penes tallades per comes, i que et porta des de la seva ignorada regió a una zona de foscor on, privat com estàs de referències externes a les que sàviament t'administra la narradora, et va desconcertant i atrapant alhora.
Un cop més, també, enmig del viatge dins el "suspense", et veus informat d'aspectes íntims de personatges que desvelen zones de claror que aquests mateixos personatges volen ocultar acuradament. El personatge triomfador, despullat, ens revela així les seves febleses interiors.
I un cop més, el final breu i contundent ens enfronta a la solució de l'enigma amb la centellejant claredat de la mateixa revelació que de manera més inadvertida ens ha anat mostrant altres aspectes -secundaris?- en el relat.
Abraçades i ... molta salut!

El teu relat ja el he comentat o be aquí o al correu electronic. Reconec que tinc pocs recursos literaris per fer un comentari com es mereixen tots els teus relats i poemes.
No obstant crec que vaig deixar escrit que es tant bona escrivint, amb tants recursos, com desconcertant amb els desenllaços.
Ara no toca parlar dels relats sinó de les abraçades que he rebut i estan pendents de retornar i que aprofito per fer-ho.
EL fotut del cas amiga, es que desprès de tant buscar i no trobar quan ho fem, topem amb la grip de cara. Val la pena continuar la recerca? Ho diràs? Fifo

Desprès dels teus advertiments, ja tenia una mica de por i tot, però m'he dit endavant que venint de Uq no pot ser res dolent, encara que una mica entremaliada si que ets!
I com sempre me'n veia venir alguna, encara que no m'esperava la malèfica pneumònia.
Molt ben portat, al principi semblava una dona afamada, cercant sexe i volent sotmetre i destruir l'home segur, tipus una viuda negra, però m'he dit...no massa previsible, quin as s'haurà amagat a la màniga? Desprès he pensat, és la mort, si, si, la mort que l'envolta, el posseeix i finalment se l'endu. Però no, el teu enginy no te fi.
Espero que no és faci realitat per ningú aquesta predicció.

Una forta abraçada, sense cap virus

He vingut a llegir-te sense cap protecció. Sort que les defenses, els anticossos, m'han protegit amb l'efecte immunitat mentre llegia amb interès el teu, com sempre, acurat relat.

Una abraçada de llum, antídot de virus malignes
Joan

enginyiós i fantàstic!

Moltes gràcies per fer-me arribar aquest regal, ets màgica.

Jo també et desitjo un increïble any 2009, i quan arribi altra vegada el desembre, diguis: "Caram! El que he viscut aquest any!", i la felicitat t'inundi, com ho fa amb mi.

Una forta abraçada, que espero poder donar-te algun dia en persona.

i m'he passat al llit tot el dia1 del 9, amb febre i malestar, m'he llevat a sopar i, amb esporços
dovs les ll'agrimes i el nas raixan com riuis, he pogut prendre tot el bon sentit encoratjador del teu relat. Gràcies per recordar-te de mi i perdona la relliscada.

Una forta encaixada de JOANPG:

Moltes gràcies per avisar-me, de tot el que ens espera. Veig que continues amb una prosa de gran qualitat.
Tan sols dir-te que, almenys l'any passat, el vàrem acabar com sempre, amb els amics i sense cap ensurt.
Ara ja estem preparats pel nou (9)
Una forta abraçada!

FRANCESC

MOLTA FELICITAT PER TU I PELS TEUS!!!

M'ha agradat, al principi sembla la història obsesiva d'una gran venjança i el final no m'ho esperava. Molt bé. Adient per aquesta estació de l'any

tendim a confondre els conceptes i les histories, i en el teu relat queda palès.
L'he llegit dos cops, en dies diferents. D'entrada no em va agradar, la sorpresa final em va semblar una xic enganyosa, però un mal dia el té tothom, potser estava sota influències atàviques, vés per on! Un virus, potser?
Avui, any nou, l'he vist d'un altre angle, més serenament, sense cap clixé preestablert, i he vist que és un bon relat, que quan ens traiem de sobre els tics i s'escriu pensant sols en el relat, la prosa surt com un doll d'aigua, i en aquest relat es percep aquesta empenta narrativa que ens has presentat. I el final trenca el fet dels conceptes, estem llegint un relat d'amor? Què entenem per amor? Amb paraules belles ens estàs parlant d'una altra cosa ben diferent, tota una paràbola.
Si més no, m'ha fet pensar, i començar l'any així és bo.
Felicitats i una forta abraçada, resposta a moltes de les teves!

I bon any Maite, a veure que ens porta!

Ferran.

Es el moment...adequat.
les condicions climàtiques, variables:
fred i calor, repartit entre matinades glaçades i llocs tancats i plens de gent.

El cos : esgotat, carregat d' estres i mal menjat i a deshores...
Baixes la guardia i el virus entra ufanos, i valent, recriant fins les entranyes,
i triant els recons més dolços :
Els pulmons.

Llavors ets el presoner /a que perd tota dignitat i et rebrega tots els sentits.
Al final guanyas la guerra, malgrat haver perdut la batalla, i poc a poc et refas
com un nadó que torna a nèixer, lentament.

Avui ja he vist dos casos, es el meu treball...
Avet

Quan surti al carrer ho faré ben tapadeta, amb un abric a sobre l'altre i mirant de no acostar-me a qualsevol sospitós de patir una malaltia vírica.

Gràcies per l'avís.

És un bon relat amb sorpresa inclosa.

Una abraçada.

Irene Tironi

que aquest és el relat estrella de Cap d'Any. Ets com una encantadora de serps..., o com una serp que a tothom encanta..., o com una quimera encantadora que atrau tota mena d'éssers...

Bé, deixo aquí el meu desig per a tothom: bon any 9!! (o, com diuen al meu poble, bon Ni9)

Ostres, quin cop i quina calor que m'ha vingut, tot llegint-te!.
Si fins i tot m'has fet venir ganes d'agafar una galopant pneumònia vírica !.
Un bon any.
Ramon

Dolentona, no m'agafaràs mentre existeixi la Varidasa! Sí... no la coneixes? i tant, t'allunyarà de mi...
Enhorabona pel relat
I bona entrada d'any (i bona sortida, clar).
Petons.

Està molt i molt bé aquest relat, es pot utilitzar per altres situacions que vivim però..., que es prepari també aquesta pneumònia perquè sempre hi ha algun remei que la pot combatre.

Ja sabia jo que els antivirus no més enfarfurregent ( no cal que cerquis el significat: es un obsequi de cap d'any)el programari i no detenen les amenaces reals!

Per un moment he caigut en la trampa d'un enamorament sobtat: La Mort. Amb tota la seva voluptuositat i seducció...amb perdó i segons aquest relat intrusiva i absorbent com una mala puta...(amb perdó)

Però ni tans sols un amor de la categoria i la fidelitat de la mort. Bé. Al menys, una malaltia de categoría i ampulós cognom : Pneumonía Vírica, i no una grip qualsevol.

El que no es qualsevol es el relat. Intens, entremaliat, amb una prosa digna d'aquesta Extraòrdinari relataire amb que ens obsequies.

De les malalties, al menys te pots deslliurar, encara també poden ser seductores, que li preguntin a la dama de les Camélies. Aquest el trobo menys romantic i mes sado.

Bon any nou i per molts relats ;-)

m'anava preparant a veure què li queia al damunt. Molt bo! Has mantingut la intriga fins al final.
Et desitjo que el teu fi d'any sigui ben sà per deixar pas a un Any Nou ben fructífer a nivell personal i creatiu.
T'envio una abraçada oxigenada amb flaire de mar de L'Escala.
Mercè

perquè estava molt ben redactat, i els dobles sentits molt ben aconseguits...! He pensat, i si és alguna altra cosa que no sigui una dona? I ves per on, una pneumònia vírica...Quin mal rollet. Moltes gràcies per enviar-me el teu relat i el correu. Ha estat una grata sorpresa :)
molt bon inici d'any!!!
xitus.

Bon dia 'a-silvestrat' i bony any '09!
Salut i rebolica!

He fet trampa! He llegit els comentaris abans que el relat. Creieu que m'ha servit de res?...
Tenint en compte que ja et vaig coneixent... alguna vegada em faria il·lusió encertar el final. Això què em passa no té nom. Estic avisat i no escarmento.
Abans de fer el comentari l'he rellegit dues vegades més, i no diré que cada vegada m'ha tornar a enganyar però poc l'hi ha faltat.
Bona sortida i millor entrada d'any!
- Joan -

que no m'enxampi aquest virus tan dolentot...jeje, a mida que llegia m'anava esperant alguna sorpresa d'aquest tipus (deformació professional, treballo amb virus).
Bé, haurem de prevenir infeccions a base d'alcohol, que ho desinfecta tot, no? un brindis amb cava per l'any que comença, la millor vacuna.

Et desitjo un feliç 2009!!! i fins aviat!

de bon començament i, durant el transcurs del relat, anava descartant diversos personatges: m'ha sorprès i m'ha agradat; encara li ha donat més força. Un virus, que pot ser mortal. Molt ben aconseguida l'angoixa i l'interès

Perquè jo també pensava en aquesta senyora que ens acompanya sempre, que està amatent a la més petita distracció i que no té pressa però sempre arriba. Sense eufemismes, em pensava que et referies a la mort, encara que hi havia algun petit detall que no em quadrava. Molt ben escrit, ens vas acostant amb fermesa cap al desenllaç, que per no esperat resulta fins i tot divertit, encara que no és pas per a prendre-s'ho a broma. Molt efectiu el narrador protagonista que parla al lector (entre cometes) És un llenguatge molt directe que fa més fluïda i entretinguda la lectura. Et desitjo una bona entrada d'any i un desig complert per cada campanada. Rep una forta abraçada i espero que a tu no t'atrapi ( si no ho ha fet ja) aquesta passa que està fent estralls en la meva família.
P.S. Tinc pendent el comentari a "Desitjos des de l'obscuritat" (Molt bó)

La meva intuïció m'ha traït!! T'he de confesar que de primera lectura ja he vist venir que el relat amagava una segona intenció. I en la meva imaginació no se m'ha representat cap malaltia sino la mort personificada. Potser per això el desenllaç de la pneumònia m'ha decebut una mica, crec que la mort era un final més contundent, rodó i definitiu.

Et cito: "Et sotmetré i et canviaré la vida en poc temps." (quin millor canvi per una vida que exhaurir-la).

A mi se'm representava molt suggerent el joc entre la 'victima' i la mort com un personatge femení que es fica entre llençols per manllevar dolçament (el teu to sensual, gairebé eròtic, el trobo molt encertat) una vida... Però evidentment el relat és teu i tu manes!

Crec que el relat el portes amb bon ritme, ben estructurat i treballat i la teva prosa em sembla acurada i molt agradable de llegir.
Gracies, de nou, per oferir-nos una altra estoneta agradable de lectura.
Feliç any 2009 !!!

...JE JE JE!!! Final esplèndid! Bon relat, com no!

Que tinguis una molt bona entrada d'any i que pas a pas acabi essent un moooooolt Bon Any!


Una fort abraçada!

Guapo Relat. Per mi, preparar-se és dedicar atenció al moment present i les seves ofertes i oportunitats. Cert que un canvi d'any, té un to significatiu i m'agrada el que dius... per no perdre-recuperar el to.

Vaig a veure què tenim per la farmaciola. Mira que n'ets de perillosa!
No t'acontentes amb una grip com tot kiski, no, tu a l'engròs! Apa, una bona pneumònia de pareisenyormeu! Aaaaauuuuu aqui!
Ahahaha! La veritat és que has aconseguit l'efecte sorpresa que volies. No me l'esperava aquest acabament. Quan la cosa es posa interessant, va i resulta que el protagonista escalfabraguetes és un virus! Segur que el vas escriure el dia dels innocents!!

Mooooºoºoºoºoºlt Boººooºn any Nou!

Petons

es realment bo, saps jugar en les paraules fins un final sorprenent. Un petó

L'he llegit dos cops:

·La primera; creient que estava llegint un relat eròtic, realment bo.
·La segona; per llegir un relat, que tu mateixa el defineixes com a relat fantàstic-social-humor, més que bo, excepcional.

Aquesta pnemònia vírica fent de narradora agressiva és bestial. L'elecció d'aquest punt de vista ha estat molt encertada: és un recurs narratiu extraordinari que li dóna originalitat al relat.

Un relat meravellós i sorprenent que vull comentar-te, ràpidament, abans que s'acumulin els comentaris de felicitació i no em quedi sense paraules.

Aprofito l'ocasió per desitjar-te un molt bon any 2009, i sense pnemònies víriques!

Núria Gausachs i Cucala

M'has tingut en suspens tota l'estona sabent que "esto no es lo que parece" però sense saber per on sortiries. I vet aquí que em surts amb una neumonia vírica. Ets la monda unaqui!
De quina part del cervell treus tot aquest talent? Has fet un pacte amb el més enllà, oi que sí? Bé, no cal que m'ho diguis, ja m'ho imagino. M'has deixat turuleta.
Molts petons, bonica!

Ets absolutament cruel. Hom va llegint, volent-se sentir aquesta segona persona narrativa, el destinatari de l"amenaça", a punt de ser seduït. I al final..., bé, al final aquesta sortida fent un giravolt sublin en l'aire i deixant-te amb un pam de nassos. En fi, un boníssim relat per a tancar l'any, un bon regal per cloure un exercici en què, tu, amiga, has estat a una alçada que els demés no podem abastar.
Que el 2009 et mantingui tan en forma!

Molt i molt bé. Només m'he endut una decepció ja que la passió ha estat tan real que m'haguès agradat hagués estat una passió en parella.

De fet ja fa dies que estic lliurant (i guanyant) aquesta guerra. Però sí que n'és de dura, des del 19 que estem així...
Molt bona la darrera sorpresa de l'any. Mentre anava llegint el petit cevellet anava cercant la solució a l'enigma i no hi ha hagut manera.
Hauré de practicar més el brain-training...
Salut i que vagi molt bé aquest 2009 que s'acosta.
Trumfa

per fer relats amb sorpresa! Anava llegint i t'asseguro que tenia la intuició de que, enmig del llenguatge, hi havia un joc de paraules que em portava per un camí que volia allunyar la ment del missatge real del relat. Molt ben trobades les analogies i molt treballat aquest llenguatge que fins el darrer moment m'ha fet estar pendent del gir que donaria en el desenllaç (no pas perquè fos evident, sinó més aviat perquè l'observació de molts dels teus relats, moltes vegades amb doble fons, així m'ho ha fet pensar)
Felicitats un cop més per aquesta mostra d'habilitat literària i per haver-me ofert uns minuts deliciosos de lectura.
Una abraçada, Unaquimera, i molta sort en aquest proper any que aviat inicarem.