Parelles difícils

Encertadíssims!

que donen per a la reflexió i amés tenen el seu puntet d'humor i ironia
que els reis et portin molta alegria
fins aviat
joan

Amb poques paraules dius molt. Aquest escrit té certa flaire a paràbola. M´ha agradat bastant. Sort!

PD. Ja et vaig dir que et comentaria.

llegir-te, com sempre no deixes de sorprendre'm entre capses i parelles dificils.

Una abraçada!

Tens raó, tenim un parell de nanos molt similars.

Ja els havia llegit i, fins i tot, creia que els havia comentat. He comprovat que tan sols havia afegit l'enganxina del 5è aniversari d'RC.

M'agradaria trobar-te més sovint als Nanoreptes. Crec que, amb només vint paraules, tens molt a dir. Els quatre nanos d'aquest relat ho demostren.

M'agrada la idea d'agrupar-los per temàtica. Molt ben aconseguides aquestes quatre parelles difícils. A més a més, el títol és suggerent.

Felicitats!

Núria

Si n'hagué d'elegir un de sol seria molt difícil, ja que m'apassionen tots. Però els que destacaria pel seu enginy són el del mirall i el del botox.
Fins aviat
Cendra de flor

Qui té un alt i excessiu concepte de les pròpies qualitats, no pot ser objectiu, difícil parella la primera , bon retrat d'aquells que s'emmirallen en ells mateixos , hi ha tantes persones així.
És clar i contundent , la frase final, - pensa el mirall… és molt , molt encertada, la memoritzaré per ensenyar-la als meus alumnes, amb el teu permís ,és clar.

En el desig sempre hi ha esperança, davant del dubte d'una evidència colpidora , molts preferim quedar-nos en la confiança de que "hi és" , "ho tenim" , però tard o d'hora l'evidència guanyarà la partida. Aquest dóna molt per reflexionar.

Quan l'amor només és una il·lusió, sempre hi haurà desengany , és bonic viure un amor fàcil que t'embolcalla el cor , com descrius molt bé, aquest mateix t'ofega, però aquesta lliçó només s'aprèn amb una experiència viscuda.

La dignitat , acceptar-se , respectar el pas del temps en el teu cos, qui no entén que és dignitat , s'obsessiona en mostrar-se digne i es contradiu a ell mateix . El botox allisarà les arrugues facials i, per on es reflexarà la seva ànima


Gràcies Maite , aquest he gaudit llegint-los i comentant-los.

una abraçada plena d'esperança ,



Qui té un alt i excessiu concepte de les pròpies qualitats, no pot ser objectiu, difícil parella la primera , bon retrat d'aquells que s'emmirallen en ells mateixos , hi ha tantes persones així.
És clar i contundent , la frase final, - pensa el mirall… és molt , molt encertada, la memoritzaré per ensenyar-la als meus alumnes, amb el teu permís ,és clar.

En el desig sempre hi ha esperança, davant del dubte d'una evidència colpidora , molts preferim quedar-nos en la confiança de que "hi és" , "ho tenim" , però tard o d'hora l'evidència guanyarà la partida. Aquest dóna molt per reflexionar.

Quan l'amor només és una il·lusió, sempre hi haurà desengany , és bonic viure un amor fàcil que t'embolcalla el cor , com descrius molt bé, aquest mateix t'ofega, però aquesta lliçó només s'aprèn amb una experiència viscuda.

La dignitat , acceptar-se , respectar el pas del temps en el teu cos, qui no entén que és dignitat , s'obsessiona en mostrar-se digne i es contradiu a ell mateix . El botox allisarà les arrugues facials i, per on es reflexarà la seva ànima


Gràcies Maite , aquest he gaudit llegint-los i comentant-los.

una abraçada plena d'esperança ,

Està molt bé que hagis agrupat els nanorelats per la temàtica. I és que el tema de les parelles té tela!

Moltes gràcies per l'enganxina. Em va fer molta il·lusió!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Hola, Unaquimera!
Veig que tu també tens molt a dir en això dels nanos... Molt bons i ben portats tots. De vegades darrera de poques paraules s'amaguen veritats immenses.
M'agrada especialment el de l'amor, quanta raó! Sí que, desgraciadament, sovint s'acaba convertint en un lligam asfixiant...

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al recull de nanos; tinc curiositat per saber què et va evocar el del bus i la mobilitat sostenible...potser et va passar alguna cosa semblant?

Una abraçada i fins aviat!

tornar a jugar, quan ja ets gran. I, a distància, donar peu a compartir jocs. No? Una abraçada juganera!

No podria dir-te quantes caixes no he obert, m'agrada enganyar-me per sempre i creure que allí dins hi trobaré el que vull, però a les nits, sovint, la veritat m'ofega. Què passaria si obris portes, finestres, calaixos i armaris?

Genial, com sempre. Quin plaer llegir-te!

Una abraçada!

Laia

Totes aquestes parelles són o semblen difícils. A mi la parella que m'agrada és Seny i Rauxa, i Brisa i Vent, Carícia i Desig, Paraula i Mot, Mar i Onatge.
Però potser sí que tot és unaquimera...

De tota manera més que parelles difícils, crec en persones difícils.

Rep una abraçada no sé sí de parella difícil...
onatge

com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo et puntuaré o tornaré a puntuar aquest relat amb un deu
una Abraçada
J. Lluís

ara si que entenc el darrer "nano"!
Se'm fa rar que per dissimular les arrugues, tan naturals, la gent s'injecti toxines! Si els músculs facials perden mobilitat, tant li fa! Ja compraran una altra substància per adobar-ho i així infinitum. També és una mena de consumir i fer grossa la pilota.
Què hi farem.

Una abraçada
Joanalvol

Responent a l'amic joanalvol, ofereixo una informació abreujada sobre el tema:
El botox és una substància ( una toxina diluïda... ) que injectada sota la pell del rostre deixa estirada la cara en qüestió d'hores... de tal manera que moltes persones, famoses o no, tot negant-se a acceptar les pròpies arrugues, s'ho injecten per rejovenir el seu aspecte.

Té algun efecte associat que causa un estrany efecte en qui contempla aquell rostre, ja que els músculs facials perden mobilitat i per tant l'expressió de la persona que s'ha col·locat botox sembla canviada: potser que no pugui articular clarament o no pugui realitzar gestos que fins llavors li eren característics... D'aquí el sentit del darrer "nano"!

Per ampliar informació: Tendencias/Botox o Botox.

Ara mateix ofereixo una abraçada al natural a qui la desitgi,
Unaquimera

és un plaer llegir-te. Tinc un dubte: crec que aquests jocs de paraules es refereixen a cadascú de nosaltres. Pots aclarir-ho?
I una altra, no conec la paraula "botox" perdona la meva ignorància.

Una abraçada
Joanalvol

Ben cert el que dius. No sabria dir-te quina parella m'agrada més, ja que totes porten dins la veritat. Encara que la il·lusió i el desengany esta especialment ben trobat.
T'agraeixo els comentaris dels que sempre puc extreure'n més suc dels meus propis escrits. I captes a fons el que volen expressar.
Una forta abraçada Molt bones les teves reflexions

També m´han agradat els teus nanorelats. Estan molt ben meditats i exposats.

Em permeto d´exposar-te un dubte que tinc des que et vaig començar a llegir: Oi que també t´agrada pintar?
En molts dels teus poemes hi ha llum i color presentats amb molta tendresa i un gran do d´observació.
Ja em diràs si m´equivoco.
Per cert, a mi m´encanta la pintura.

Gracies bonica. Fifo

En plena convivència entre les parelles desavingudes passa que la vanitat no deixa veure la peli favorita de l'objectivitat, l'esperança ocupa el sofà fins que arriba l'evidència i la fot fora, la il·lusió xerra i xerra fins que el desengany li demana el telefono, la dignitat para la taula i s'ho menja tot l'obsessió.
No voldria compartir pis amb elles!

No entro al Forum i m'estic perdent autèntiques maravelles, com els que en ofereixes en aquest relat. Prometo, si tinc temps, entrar-hi i intentar participar-hi.
Repeteixo, aquets teus son maravellosos.

Felicitats amb retràs!
El cap de setmana no em conecto, ja ho saps i..... però et desitjo moltes felicitats al llarg de tot l'any!

La bona convivència entre unes parelles com aquestes que has dissenyat seria una quimera, haha!

Sobre tot, l'evidència és un huracà que arrassa amb il.lusions i esperances, somnis i..... però espero que no s'emporti tota la sort que et desitjo,
Txell

Vaig amb un parell de dies de retràs, però he estat tot el cap de setmana sense tocar l'ordinador, i avui, la primera gestió era felicitar-te! Pel teu aniversari, pel teu talent, per totes les teves virtuds, i en especial, per aquest relat.

Si mai necessites res, ja saps on em pots trobar.

Una forta abraçada i mil i un somriures carregats dels meus millors desitjos per a tu i els teus!!

Repeteixo, felicitats Unaquimera.

No cal que t'expliqui massa el que m'arriben a agradar les "teves paraules".

Ser capaç d'emmirallar mínimament els teus escrits en alguna de les meves lletres sería un privilegi que penso encara inmerescut.

I mentre espero que això succeeixi, només sóc capaç de felicitar-te.

Tan difícil com simple és tot, no?

Una abraçada.

Ben trobades aquestes parelles

M' agrada especialment la parella de l' il.lusió i el desengany. El que primer es una escalfor suau, pot acabar ofegant.

Bon Aniversari .

Maite!

M'agrada la teua idea d'agrupar els Nanorelats per temes. Jo ho faig per nombre...
Aquests referits a l'assumpte de les parelles són tots molt bons. Recorde que jo vaig fer-ne un que parlava d'una parella de guàrdies civils "gays", fet en to irònic, com gairebé faig tots el meus.
En aquests teus he trobat diferents registres, que també m'agradaria experimentar-los de tant en tant.
El que és una veritat com una casa és que:

Els "nanos" creen addició!!!

Una forta abraçada!

... I molta felicitat en el dia del teu aniversari.

Petons!
FRANCESC

total per una queixaladeta de res de lleó famolenc...! No n'hi ha per tant! També reconeixeras que no és culpa meva la teva manca de previsió, doncs quan hom va a l'Africa d'aventures, el menys que pot fer és portar una motxilla amb el raspall de dents, lectura pel temps mort, farmaciola per les possibles ferides de lleó o d'una altra bestiola i repel·lent pels mosquits. Ara, si tu ets de les que vas pel món amb les mans al cap...!
Però mira, per a que comprovis la meva bona voluntat i en pro de la nostra bona amistad, ja pots comptar amb el balneari, tot i que hauràs d'esperar una mica. Ara bé, res de dos bitllets, amb un vas que xutes, que a la teva parella jo no el vaig estressar gens ni mica. Ja veus que sóc generosa. Molts petons (si encara me'ls acceptes)

...ens fas gaudir de aquests escrits, curts, explícits, elegants i que amb poques paraules donen una idea molt més extensa de situacions a voltes amb humor i altres molt més colpidores.

Per molts anys, bona amiga!!

Raimon

Què passa si et plagio i escric una cosa com aquesta? T'enfadaràs? Ja han editat el meu relat on apareix unaquimera. Ha trigat una mica en sortir però, com gairebé tot, és qüestió de paciència. En quan l'hagis llegit poden passar dues coses: a)que me'l comentis B) que no em tornis a parlar mai més. Què serà, serà? Molts petons

A cop d'ull semblen unes parelles compensades:
dos de divertides, la del mirall haha! i la del bototx, hoho!
dos de serioses, la de la capsa i la del amor, on es veuen les pors.
La vida és una suma d'unes i altres suposo, estic filosofica, "cosa de la tardor", si noia.

Crec jo que la convivència és delicada quan la vanitat anula l'objectivitat, quan l'obssessió pot més que la dignitat -que és el respecte a nosaltres mateixos- però encara diria més: la convivència és impossible quan l'evidència fot fora de casa a l'esperança o el desengany maltracta la il.usió, es comet delicte!

Endavant, a viure!

Admiro aquesta capacitat de síntesi, trobes la paraula exacta que encaixa perfectament amb les altres dinou per donar el sentit precís, l'essència d'una història molt més ampla i profunda.
Contrastos i punts de vista oposats que donen un toc màgic als nanorelats i lliguen les quatre històries, quatre perles més.

Una abraçada ben contrastada.

Molt bones pincellades a la relació de parella. Invita a saber valorar precisament les diferències que són las que ens acosten veritablement.

I breu. Concís. Amb les paraules justes per expressar les emocions.
La vanitat i l'objectivitat; l'esperança i l'evidència; la il·lusió i el desengany; la dignitat i l'obsessió: conceptes que compliquen la convivència.
Ho dius amb tota la força de l'expressivitat i amb el teu in confusible estil.
Et felicito i t'envio una abraçada cordial.
Ramon

De la vanitat, de l'esperança, de la il·lusió, de la dignitat... Amb les seves parelles de difícil encaix, peces del puzzle que també ens parla, en veritat, de coses com la manca d'empatia, la covardia per afrontar la realitat, la dificultat de mantenir relacions estables, la superficialitat dels valors socials més estesos...
En escasses línies, ens has fet reflexionar i ens has posat, com no, de cara davant el mirall.
una abraçada,
franz

per fí, arribo una mica a l'hora!
No és pas difícil descubrir o descubrir-se en algun dels exemples que poses, en aquests petits relats fets amb frases curtes però prou entenedores. La convivència en sí no és precisament una tasca senzilla. Respectar i comprendre maneres de ser i de fer i que es respectin i comprenguin les nostres és un equilibri al que li cal forçosament la màgia de l'amor.
Com sempre, una sorpresa agradable en llegir-te i comprovar que segueixes gaudint del do de la paraula i el seu us adient.
Una abraçada

No puc dir gaire cosa dels teus relats,
sempre em deixen sense paraules.

Fantàstic, com sempre.

És un honor que m'hagis llegit. n'estic molt contenta.

Seguiré els teus relats d'aprop!

Un petonàs!