Acte de presència

Un relat de: manel

Tot va començar un dotze de gener. Uns dies abans l'home del temps havia anunciat l'arribada d'un front fred, d'aquells que es consideren extraordinaris, i més en aquestes contrades. Si bé és cert que, d'entrada, els adults del poble s'ho agafaren com un mala notícia, per allò de carreteres tallades i problemes de comunicació viària en general, la canalla s'ho empassà amb aquella il·lusió innocent i contagiosa pròpia de la seva edat.
El dia s'aixecà tapat, d'una grisor platejada que enfosquia l'ambient, i amb una sensació de proximitat del cel que feia mitja basarda. Tothom sortí al carrer amb botes altes, els abrics cordats fins a dalt, els guants de llana posats i la bufanda embolicada al coll. A primera hora tot va seguir el curs habitual, rutinari: els despatxos treballaven, les botigues venien, i l'escola, l'única del poble, ensenyava; però el cert és que ningú s'estava de treure el nas de tant el tant per guipar l'horitzó. Aquella sensació de proximitat celestial augmentava per moments.
Passades les dotze del migdia van caure els primers flocs. L'excitació, encara continguda, va esclatar de cop. Està nevant! es sentia per tot els racons de la vila. La poca freqüència de l'esdeveniment era motiu de conversa a tot arreu. No cal dir que fou a l'escola on es produí el més gran esverament. Tots els alumnes es van amorrar a la finestra per contemplar com el cel es desprenia d'aquelles lleugeres volves blanques, com si s'hagués rendit a la contenció que fins llavors el dominava. Bocabadats, guaitaven l'espectacle abduïts per la morositat d'aquella miraculosa i màgica caiguda.
El professor, encomanat d'aquella il·lusió infantil, no va tenir més remei que deixar l'explicació de la regla de tres per un altre dia, i com un nen qualsevol també s'acostà al finestral per contemplar el panorama. Poca estona després, veient com una fina capa blanca gosava cobrir la sorra del pati, els donà permís perquè sortissin a esbargir-se. Ja us podeu imaginar la velocitat amb què els nanos van arreplegar abric i guants i van sortir esperitats cap a fora, en mig d'una cridòria espaterrant. Gràcies a la intensitat dels flocs que queien, cada vegada més grossos, aquella fina capa es va engruixir en un no res, i ben aviat començaren a rodolar boles de neu a tort i a dret.
El següent pas fou inevitable, primer van ser les cames, un parell de botifarrons desiguals que van donar pas a un cos totalment deforme. Tot seguit van sorgir dos braços massa prims i petits, per acabar amb un cap força proporcionat, i amb suficient espai per dibuixar-hi uns ulls i una boca prou convincents.
I ja em teniu aquí. I encara gràcies que van aconseguir una escombra com déu mana, perquè per nas, en lloc de la típica pastanaga, em van entaforar un carbassó que algú va xoriçar d'alguna botiga propera. Però què hi farem, poques vegades que faig acte de presència, tampoc voldria queixar-me massa.

Comentaris

  • Un bon narrador[Ofensiu]
    nuriagau | 10-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat brillant. El seu inici és genial i el seu desenllaç, encara més.

    Has sabut narrar d'una forma molt versemblant com s'espera i es viu una nevada. Que diferents som els adults i els nens! Per a ells qualsevol novetat és motiu de festa.

    Crec que has sabut trobar el millor narrador del món per a un relat sobre la neu.

    Felicitats!

    Núria

  • Més val tard que mai[Ofensiu]
    Nubada | 09-03-2009

    Si en fa de dies, que et vull comentar aquest relat. Et repetiré el que ja et vaig dir quan el vas presentar al repte:

    "Tendre relat d'una nevada en un petit poblet. Enfocat des d'una visió innocent i feliç, com a un esdeveniment divertit i excepcional, especialment per a la canalla. El penúltim paràgraf et fa somriure, quan imagines els nens fent el ninot. Però el clar "I ja em teniu aquí", i l'escombra, i el carbassó... fan que el somriure s'eixampli encara més.

    Filant prim... caram manel, no he trobat res!

    D'una senzillesa encantadora, és com un conte il·lustrat per a nens, on se't dibuixen mentalment les imatges pàgina a pàgina."

    Me l'he tornat a llegir i he tornat a somriure. Gràcies, doncs... això és un regal!

    Encantada d'haver-te conegut a la trobada!

    Núria

  • Felicitats![Ofensiu]
    ciosauri | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Després de la meva petició al fòrum (t'agraeixo la resposta, tot i que a hores d'ara encara no sé qui va acabar amb qui dels embolics plantejats a la peli) no hi va haver manera de conectar-me. Per molts anys amb retard!!!
    Tendre i raonable, el ninot. Val més ser raonable, amb els temps que corren... Una abraçada!

  • No podia faltar[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 07-01-2009

    la cirereta final al teu relat, representada en aquest entranyable i sorneguer ninot de neu amb vida pròpia. M'ha fet somriure.
    T'he de dir, Manel, que l'ambientació del teu relat, les descripcions que fas encara m'han agradat més per la riquesa del teu vocabulari: els teus mots tan acurats fan que s'hi respiri un aire poètic en tot moment.
    Ah! i molt intel·ligent el teu profe... Deixar gaudir als teus alumnes d'un regal de la natura és la millor lliçó que els pot oferir. M'he vist emmirallada amb ell, he vist la mestra que jugava amb els seus alumnes encara que no hi hagués neu. Jugar! Una de les millors accions que podem fer a la vida.
    Moltes gràcies pel teu extens comentari. Penso que tens raó respecte a que tots creixem literàriament i personal en aquest espai de Relats. Tu també n'ets una mostra, no te n'escapes, noi...
    El teu generós enllaç m'ha permès gaudir d'unes lectures molt interessants (realment el tema dels miralls dóna molt de sí) La companya relataire gironina ciosauri escriu de meravella. S'ha ben guanyat el seu premi.
    Espero retrobar-te ben aviat a BCN. Mira, company, ara et toca baixar a tu cap al Sud, he, he. Tot s'ha de repartir un xic en aquesta vida, no trobes?
    Mentrestant t'envio molts petons.
    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

433 Comentaris

87899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht