Circ

Un relat de: ciosauri

Ja ha arribat el circ! Altra vegada s'acosta la Festa Major... i altra vegada em recordo impacient, desitjant que comenci l'espectacle, asseguda en una mena de tauló, balancejant les cames; els peus no em toquen a terra, i les sandàlies m'han quedat plenes de sorra; sento una barreja d'olors molt especial -l'olor de circ- que no es pot trobar enlloc més; la foscor que m'envolta fa més brillant el llum de la pista... i el cor em fa un salt quan les feres, les primeres d'actuar, passen per una mena de passadís de filferro fins arribar a la gàbia on les espera el valent domador.
No sé quantes vegades em varen portar al circ, de petita. No sé si els meus records són del primer circ que vaig veure, fixats ja per sempre a la memòria amb l'ajuda del descobriment meravellat, o si els meus flaixos responen a diferents actuacions que em varen impressionar per un motiu o altre al llarg dels anys. Sigui com sigui, un dels números es destaca clarament de tota la resta: el d'un senyor que feia equilibris amb una taula i una pila de plats. La seva habilitat i el significat últim de les seva proesa m'han servit en moltes ocasions com a estímul o com a consol al llarg de la meva vida.
M'explicaré. L'artista en qüestió treballava amb una taula molt llarga i una filera de plats que anava col·locant drets i feia rodar, per ordre, fins aconseguir que tots ballessin. Quan els d'un cap de la fila començaven a alentir el ritme i la caiguda era imminent, el senyor corria des de l'altra punta i amb un dit aconseguia refer-los. Els lluentons del seu vestit llampegaven una i altra vegada, amunt i avall. Hi havia moments que semblava impossible que arribés a temps, i els espectadors cridàvem, neguitosos, avisant del perill. Al final, quan donava el número per acabat, ell mateix aturava els plats o deixava que caiguessin, exhausts, sobre la taula. Ja havia demostrat de què era capaç. I a la propera funció, tornem-hi.
Passada la infantesa, la primera ocasió en què vaig recordar la memorable actuació va ser quan me'n vaig anar a viure en un pis, ja sense la tutela directa de la família. De cop em vaig trobar en la necessitat, alhora, de tenir roba neta i planxada per poder sortir al carrer, la nevera mínimament proveïda amb els ingredients necessaris per fer algun menú sencer i un espai -reduït, això sí, però encara massa gran- on es complissin els requisits higiènics bàsics per no agafar cap malaltia tropical. No va ser gens fàcil, no... La imatge del senyor dels plats em va ajudar llavors a analitzar els meus problemes des d'una perspectiva correcta: a la cuina només queda el bol de la Mafalda net, ja és hora de rentar tot el que s'ha acumulat a la pica i redreçar la situació; tinc pasta per fer espaguetis però no tinc salsa de tomàquet, o bé tinc puré de patata però no tinc res de segon... aquest plat està a punt de caure, però falten deu minuts perquè tanqui la botiga de baix... encara el salvaré!... Tinc tota la roba interior bruta, el plat ha caigut del tot... posaré la rentadora mentre faig un xic d'endreça en banyador i a la tarda farem una nova funció... Sí, he de donar les gràcies a aquell artista per assenyalar-me un camí, per donar-me un exemple útil a l'hora d'enfrontar-me a la dura realitat de la vida en general i de fer la feina de casa en particular... Moltes gràcies!

Comentaris

  • El circ quotidià[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Un relat... amb encant!
    El text va presentant records del passat i evocant sensacions de la infantessa, i més endavant a partir de l'anècdota, ironitza sobre una altra situació que em sembla força comú: la darrera part resulta realment humorística... i molt versemblant.

    Bon joc de metàfores i comparacions, noia!

    Molt satisfeta de la lectura, t'envio una abraçada forta, de les que s'aferren,
    Unaquimera

  • jo no en tinc[Ofensiu]
    ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 10

    de records, d'haver anat al circ; de la meva petita infantesa només recordo la il·lusió que em feia el tren de la bruixa.
    El teu relat és àgil i la comparança entre la dèria de moltes dones de ser perfectes amb el perfeccionisme del malabarista del plats és immillorable. Però. no som al circ i no hem de demostrar a ningú que som els millors

  • Hola ciosauri[Ofensiu]
    brumari | 08-07-2007

    He olorat de nou el circ, m'he sentit les sandàlies plenes de sorra i el cor m'ha bategat d'emoció en recordar l'amenaçadora presència de les feres a la pista. Gràcies per aquest retorn a la infantesa.

    Recordo molt bé el número dels plats girant damunt una llarga taula i m'ha semblat brillant la seva utilització com imatge dels tràfecs de la vida. I seguint el fil de la teva reflexió, a la meva edat penso que tal vegada el gran error de tots plegats és posar massa plats damunt la taula.

    Exacte i intel·ligent la teva lectura de "La casa"

    Una abraçada

  • La feina de casa i el circ[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-06-2007 | Valoració: 10

    La feina de casa és dura, molt dura i mai no està pagada, tot es fa per ser consumit al moment, i el circ m'agrada més, a mi també em sorprenia aquell home dels plats i els hi compare amb els meus plats a la cuina. Però el que més m'agradava del circ era els elefants i els lleons i com el domador entrava com nosaltres a la cuina, a dins de la gàvia per domar-los i donar-los fuetades, tot un record agradable.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

26020 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es