El regal

Un relat de: Unaquimera

De dalt del temple estant, tanco els ulls per gaudir de la sensació íntima i vertiginosa de l'alçada.
El goig del descans, després de la pujada esgotadora, és un deliciós plaer privat que frueixo a fons; el batec furiós a les cames és l'únic instrument que compassa el temps en un paisatge mil·lenari. Quan el cor s'imposa i es normalitza la respiració, començo l'exploració des de la pètria atalaia.
El silenci i la solitud momentània suposen un botí efímer, com la moixaina fresca del vent, l'abraçada càlida del sol, el xiuxiueig de les fulles dels arbres que teixeixen una catifa verda, espessa, inacabable, als meus peus.
Esbatano els ulls i amb la mirada extasiada, l'acarono.
Photobucket

Sé que en baixar es torna a sentir la xafogor com una llosa; l'aire arran de terra s'atura i esdevé sòlid, irrespirable per dens i per roent.
Sé que la xerrameca dels venedors d'artesania, de fruites exòtiques o d'aigua freda, envolta al visitant esgotat com un eixam atabalador d'insectes incansables, inassequibles a l'intenció de qui demana pietat amb gestos, absolutament incapaç d'articular paraula.
El problema no és desxifrar el quitxé o balbotejar el mam... Cada món parla un llenguatge propi i la selva té una veu potent, que atordeix, i una bellesa que ataranta: quan hom la descobreix, s'enamora irremediablement, i en allunyar-se, l'enyor li segresta tots els mots.
L'esforç físic, a més, priva de l'alè a qualsevol... Ebri per l'espectable i l'alçada, el visitant torna a terra esgotat i amarat de suor.
Desterrat de la meravella, només pot bleixar, tot badant davant la cosmologia impactant dels huipils, brodada en els telers de cintura per mans expertes, obedients encara al manament d'Ixtxil, que recreen ocells, ceibes i flors, rombes i ziga-zagues, per perpetuar la història, sembrant llavors de saviesa i d'identitat en solcs entramats de dòcil cotó.
Photobucket

Sé que quests moments a prop del cel són un autèntic regal i l'assaboreixo goludament...
Finalment, amb recança, parpellejo.
Em concedeixo la darrera llambregada a la selva maragda, fràgil santuari ple de vida, i a les pedres pacients i sàvies retallades contra el blau o el verd.
Conscient de l'hora i de la pressa, tanco l'àlbum de fotografies.
Aixecant-me amb un rosec a la voluntat, el deso a l'armari dels tresors. Tornaré a trobar l'ocasió de treure'l i obsequiar-me amb retalls de llunyania, utilitzant el moment congelat sobre paper brillant per omplir forats de temps i escurçar distàncies.

Un somriure m'ha quedat enganxat als llavis.
Sospito que, il·luminant el dia gris, m'acompanyarà durant bona part de la jornada.


Unaquimera

Comentaris

  • Per anar cap allà...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 25-05-2012 | Valoració: 10


    No sé si és autobiogràfic o no, però és una passada, el relat i les fotografies que hi vas afegir.

    Dubto molt que no ho vagis viure, ho expliques amb tants detalls que és fa difícil creure que tot el que dius només siguin coses de la teva imaginació.

    Una abraçada plena de color i natura.

    Gemma

  • Més que un regal[Ofensiu]
    Materile | 24-11-2011 | Valoració: 10


    Una descripció perfecta que transporta el lector al lloc pretès , com en un somni, a viure amb emoció aquests temples, selves, cultures, brugits, olors, colors... Tot molt ben trenat fent servir un lèxic ric i precís. Les comparacions ens ajuden a entrar en aquest temple de les lletres que tu has creat amb tanta delicadesa per expressar aquest viatge, passat, però encara viu pel miracle de la fotografia i del record.

    És molt difícil fer-ne una descripció tan minuciosa i amb aquest devessall de paraules. Només tu ho pots fer ja que forma part de la teva naturalesa: única,

    Una abraçada astorada de tanta bellesa,

    Materile












  • El regal de...[Ofensiu]
    free sound | 26-04-2011 | Valoració: 10

    la vida, el regal de poder-la escriure... Viatjar per viure, viure entre viatges...
    Tot són passatges...gaudim-los com el millor regal.
    Enhorabona pels canvis, i si són bons molt millor!!!!!
    Valorar els regals, i no oblidar, és la millor sensació al recordar....
    Una abraçada regalada!!!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 01-12-2010 | Valoració: 10

    com descrius les emocions i les sensacions d'allò que abasten els teus sentits

    seguim en contacte
    abraçada
    joan

  • Els records[Ofensiu]
    Cendra de flor | 18-05-2009 | Valoració: 10

    expresses molt bé els sentiments dels experimentats durant el viatge.
    Felicitats

    Cendra de flor

  • gràcies[Ofensiu]
    ANEROL | 31-03-2009 | Valoració: 10

    pel teu regal. Records explicats de manera que permeten sentir el que es llegeix. A més, sempre he estat i hi continuo, atreta per aquestes cultures tant propers i alhora tant llunyanes a nosaltres

  • bruNa | 15-03-2009 | Valoració: 10

    Molt, molt, molt maco!
    m'encanta la facilitat que tens per descriure el que vius!!!

    gràcies per comentar-me!

    Bruna.

  • Retorn a la selva[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-02-2009

    M'has fet retornar, per un moment, a la mateixa sensació de joia que vaig viure dalt del temple quatre, o era el tres? Veient la torre del Jaguar, i gaudint de l'espectacle sonor que oferien els ocells cridaners, els micos xiscladors, carregat amb la meva reflex, i gaudint de la meravella del paisatge selvàtic que vaig intentar plasmar en la meva memòria. Varen ser uns dies de comunió amb la selva, que varen deixar la seva marca, important d'aleshores fins avui mateix. Et convido a llegir el meu relat fantàstic (si no ho has fet ja abans), la veu dels arbres. En el meu bloc també hi tinc algun pensament adreçat a la selva i la seva important petja que va arrelar en mi.
    Gràcies pel teu comentari a la meva participació en el teu repte de la joia, un comentari molt ben treballat i agradós de llegir.
    Però tornem al teu, del que sols voldria comentar-te que, quan ens dius al final que tens presa per alguna cosa que no sabem, tot i quedar clar que és un relat de viatges, de records d'un viatge, sobte una mica que al final ens diguis que tens presa per algun motiu no concret, potser hauria estat bé -ja que l'acabes així i afegint a banda del comentat, un penúltim paràgraf tan poètic,- que d'entrada ens situessis en aquesta manca de temps en reviure les imatges, per un cop arribats al final, encarar sense ensurts aquesta presa que ens comentes. Es perdria potser el cop d'efecte que dones al començament, situant-nos en el lloc on tu vols tenir-nos, però faria més rodó el relat. És, evidentment, un punt de vista personal i discutible.
    Un bon relat de viatges que et fan venir ganes de tornar-hi, i de llegir-ne aquells que ens vulguis fer compartir.

    Una abraçada Maite ;)

    Ferran

  • Im-pressionant[Ofensiu]
    Valentí Valent | 13-02-2009 | Valoració: 10

    Una vista impressionant -tu ho saps i ho exliques perfectament- que enamora.
    El dia d'alguns enamorats s'apropa i jo m'he decidit: el meu nou relat -tu li diries microrelat- està enviat.
    El teu regal és ric i està ben matissat. El meu record és un compendi de sensacions. Tots dos contenen sentiments i no és pura coincidència.
    Gràcies Unaquimera pel regal, per les abraçades i pels ànims.
    Endavant!

  • impresiona el teu relat[Ofensiu]
    Cabrioles | 10-02-2009 | Valoració: 8

    Quina facilitat per fer viure el que descrius. M'agrada molt.

  • Assaborir aquests moments....[Ofensiu]
    leonardo | 09-02-2009 | Valoració: 10

    ... lentament, pausadament fruint dels olors, dels colors, de les sensacions que evoquen les imatges empresonades. Amb els teus escrits he descobert la riquesa dels mots, els matisos tant preciosament modelats com per les mans de l'artesà que atresoren passió i sentiment. Una mirada vers a la Natura com a fon inesgotable d'energia que ens transmets amb el teu somriure i que ens il·lumina. Gràcies Unaquimera pels teus regals i per les teves abraçades sempre renovades i esperençadores.
    Leonardo

  • Hi ha...[Ofensiu]
    onatge | 07-02-2009 | Valoració: 10

    Regals que són un regal de vida.

    Salut.
    onatge

  • Impresionant[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 04-02-2009 | Valoració: 10

    El relat és impresionant!
    Com el paisatge que descrius i com la passió que encomanes!
    Les imatges ho fan encara més intens!
    Gràcies per tot.

  • Quan sigui més jove, jo vull ser com tu.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Vull ser capaç de tenir, com tu, un domini total sobre les paraules, que sorgeixen d'un pensament molt ben confgurat i d'uns sentiments de primera qualitat. (ep, aquesta rima!) Ja sé que no ho aconseguiré i que continuaré amb les meves històries boges, però al menys sé que tinc la possibilitat de llegir-te quan vulgui. És un plaer i un regal.
    Molts petons bonica.

  • Gràcies pel regal.[Ofensiu]
    trumfa | 02-02-2009 | Valoració: 10

    No m'esperava un regal d'aquesta mena. Un viatge, i no pas a un lloc qualsevol de formigó, hidrocarburs i fum. Un viatge a un lloc molt més ric amb les seves pedres i la seva natura, la seva gent i el seu ritme. Olor de blat de moro.
    I aquell plaer temporal de sentir la roba enganxada mentre tot es murmuri al voltant teu, remor de fons, de fet no els escoltes embadalit com estàs.
    Com de costum m'has portat al lloc on volies (ja saps que sóc fàcil ). He entrat amb tu dins de la foto per sentir amb les teves paraules les sensacions d'un lloc que encara batega.
    Moltes gràcies per aquest nou regal i pel bri d'esperança que em sembla veure-hi. Encara ho podem salvar això.
    T'envio una forta abraçada i perdona però et deixo que me'n vaig a mirar fotos.
    Trumfa

  • Finestres obertes als records...[Ofensiu]
    MarBlava | 02-02-2009 | Valoració: 10

    les fotografies ens evoquen moments viscuts amb tanta intensitat com si hi fóssim ara mateix allà...

    Quina habilitat expressant els teus sentiments cap a un paisatge i uns instants atrapats en el temps que has fet teus i que han quedat per sempre gravats al teu cor...

    Tots tenim els nostres records de moments viscuts, però el teu ha servit per agermanar-los...avui quan arribi a casa repassaré amb il·lusió els meus àlbums de fotografies i el passat es farà present per uns instants...


    Una abraçada!!
    MarBlava

  • Fantàstic i digne de tu.[Ofensiu]
    Josoc | 01-02-2009

    Saps? jo acostumo a fer un parell de viatgets a l'any. Sempre en faig una ressenya i moltes fotografies.
    Com que anem amb grup, ens solem ensenyar les fotos i fem còpies els uns dels altres. La meva resenya és fotocopiada per a cada un dels viatgers.
    Tinc una cinquantena d'àlbums per mirar i remirar. Per quan sigui més gran i ja no em pugui moure tant? Perquè de moment no em sobra gaire temps. Però són el meu tresor guardat.
    Tot això m'ha fet reviure el teu escrit. Gràcies.

  • Un boinic viatge.[Ofensiu]
    Alberich | 31-01-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest viatge i el regal de les fotografies que l'acompanyen.
    Com sempre escrius molt bé i t'envio el meu humild reconeixement.
    Abraçada forta.
    Ramon

  • l'altre comentari no és meu[Ofensiu]
    riuvermell | 30-01-2009 | Valoració: 10

    i això ja ho deus haber vist, oi unaquimera?
    Jo vaig estar a Guatemala ara fa trenta anys, en plena guerra civil encoberta pels ianquis, viatjava en bus de poble en poble, dormint a cases particulars i petits hotels fora de qualsevol guia, els meus estalvis eren minsos aleshores. LLegir-te aquest relat m'ha fet reviure aquells dies, per això et vaig penjar aquella adreça. No molestaré mai ningú que parli de guatemala, o de les cultures de america central. A no ser que ho faci rematadament malament i faci quedar també malament a aquell poble tan estimat per mi.

    I em vaig acomiadant, que aviat marxaré, ara que començava a pasar-mo be amb els comentaris i les vostres respostes.
    Però no abandonaré el nick, veient el que he vist ara del comentari anterior al meu, i si el marques com ofensiu, el d'aquesta falsa "angoixauital" que consti que no parlava de l'arantxa.

    Visca l'Empordà!

    visc, a l'Empordà.

    mira m'ha fet gràcia dir-ho.

    (PD
    I et poso un deu en desgreuge (no se com s'escriu això, però ja s'enten, em sembla)

  • PRECIOS[Ofensiu]
    ARANTXA | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Es una història que t'arriba al cor.
    A la meva companya a mi ens a agradat moltissim!
    Y volem que per favor facis més històries d'aqueste i esperem que tothom et comenti perqué val la pena llegir aquest relat.
    Als nostres compays de classe els anem a recomenar aquesta història perqué et comentin i vegin que de debó ho vals!


  • Tot i que feia dies...[Ofensiu]
    Gess Artré | 29-01-2009 | Valoració: 10

    que no m'era possible apropar-me fins aquí, al menys amb la calma necessària per poder assaborir un regal com el teu, creu-me que intuïa que el trobaria embolcallat i a punt per poder-lo destapar de mica en mica, tal com acostumes a fer en relats com aquest en el que, a més de la mostra de bona literatura, hi afegeixes descripcions d'autèntica bellesa. He viatjat amb tu, gràcies a la transmissió d'imatges, i he gaudit també de les explicacions i informacions que ofereixes, que han ajudat a enriquir la percepció que pogués tenir respecte a un país encara prou desconegut per a mi.
    Aprofito el moment i et dono les gràcies per la teva felicitació, com sempre tant entranyable, ique he rebut amb molta il.lusió.
    Una abraçada ben gran, bonica!

  • Un veritable regal per als sentits[Ofensiu]
    almenarenca | 29-01-2009 | Valoració: 10

    M'he transportat al cim del temple. He sentit la tranquil.litat i la pau que tu vas experimentar. M'he posat nerviosa amb aquells que m'envoltaven intentant vendre'm alguna cosa.
    I sobretot, m'encanta la teva riquesa de vocabulari.

    Ens continuem llegint.

  • Què immensa, sa selva![Ofensiu]
    RFS1984 | 28-01-2009 | Valoració: 10

    Ets molt bona evocant sensacions, de veres! L'home en la natura no com un epíleg a banda, sinó com a part integrant de Gaia.

    Quanta saviesa conserven, actualment encara, els pobles indígenes (quítxues, maies, aimares tzotzils,etc.) d'Amèrica sencera. No seixem que el món oblide tan prolífic llegat, d'un pòsit milenari, que s'arrela en els segles.

    Salut!

  • Un regal per l'esperit[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-01-2009 | Valoració: 10

    que ens evoca el desig de contemplar la natura i sentir-nos, alhora que insignificants, part del tot.
    Llegint el te "regal" m'he transportat , no pas per haver tingut la sort de haver-hi estat, però les fotografies i la magnífica descripció de les sensacions han fet el miracle. Ha estat un plaer, guardaré el teu regal ben a prop meu , per omplir el meu esperit tornant-lo a llegir.
    una abraçada i un sospir d'aire fresc
    Núria


  • M'ho regalo[Ofensiu]
    Xocolatina | 27-01-2009 | Valoració: 10

    Em regaloaquestregal tan bonic que em fa trobar-me millor i amb ganes de viatjar, descobrir mon, veure belleses.
    T'haquedat moltbé el muntatge de les fotos en el relat.
    Sort amb els regals!

  • Intens[Ofensiu]
    Celblau | 26-01-2009 | Valoració: 8

    M´he llegit aquest cap vespre i el regal . Trobo que tens un bon vocabulari i t'expresses molt be. Però trobo que, sobretot, destaques per innovadora i passional.

    Em sento força identificat amb els teus escrits en la meva manera d'expressar les sensacions.



  • Resposta i agraïment a magnolies, auroraboreal3 i llaurador23.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-01-2009

    Benvinguts a tots tres a relatsencatalà en general i al meu espai en particular.
    No sé si és una casualitat que tres nous lectors hagin passat per aquí, avui, però sempre és una alegria per a qualsevol autor saber que altres persones es complauen amb les paraules que hom ha escrit: jo no sóc cap excepció!

    Per a magnolies: M'alegra que estiguis alegre i satisfeta de la visita. Si et plau, torna sempre que vulguis!
    I si no et costa massa, no cal que em parlis de vostè, a no ser que et faci sentir millor.
    Espero que trobis molts relats que et facin imaginar coses que t'agradin...

    Per a auroraboreal3: No pateixis gens per com escrius, ja que les teves paraules m'han semblat boniques de veritat. L'important dels mots és la intenció amb què es diuen o s'escriuen, que tot sovint s'intueix encara que sigui amb una pantalla pel mig.
    Tens el meu permís, evidentment, per continuar llegint... estaré encantada de què passis sempre que et vingui de gust... sobre tot si no em parles de vostè!
    Endavant amb les lectures!

    Per a llaurador23: Jo també sóc una persona a la que li agrada molt llegir molt, així és que estic encantada de saber de tu.
    Si llegeixes força per aquí, veuràs de seguida que ocupar el primer lloc de la llista dels Autors més valorats no vol dir ser la millor en res: ni l'autora que millor escriu, ni la millor persona que publica a Relats. Això si, frueixo molt d'aquest espai que et recomano recorris en tots els sentits: Et desitjo que en gaudeixis tu també!
    Gràcies a tu per la visita.

    Us ofereixo tres abraçades de benvinguda, per si a algú de vosaltres li ve de gust posar-s'hi una,
    Unaquimera

  • Entenc perque ets la millor.[Ofensiu]
    llaurador23 | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Sóc un nou lector que vol llegir molt avans d'escriure. He escollit el teu relat i encare em tremola la mà espantat per la maravella de relat que ens regales. Estic a anys llum d'acostar-me al teu perfeccionisme. Perdona però no sé comentar millor. Ja n'aprendré. Gràcies per aquest regal i els nombrosos que m'esperan per llegir de la teva extensa i, m'imagino, preciosa creació.

  • Quin regal!!![Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Coincideixo completament amb tu, amb lo de que no hi ha millor regal que poder plasmar el que has viscut, rememorant, imaginant, somiant el que va ser o hauria pogut ser de tot el que has vist o viscut.
    Deu ser fantàstica l'experiència d'un viatge com el que descrius tan bé, que com sempre en els teus relats et transporta i quasi és com si el lector ho hagués viscut en persona. Pel que veig, encara que t'enamoressis de la selva, l'enyor no t'ha segrestat els mots, encara que estic segura que perquè podessis expressar-los com fas, devies tenir que deixar refredar una mica les emocions.
    Jo també guardo petits tresors com el teu àlbum i de tant en tant frueixo evocant moments ja oblidats que mitjançant les fotografies van retornant a la ment.

    Una forta abraçada oferta com a regal

  • Perdoni l'atreviment.[Ofensiu]
    auroraboreal3 | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Soc una noia de 17 anys i m'he apuntat com a lectora. Vull aprendre a escriure i us he triat per ser la més valorada. Jo no sé dir frases boniques ni comentar com he vist que fan.
    Llegint-vos em sento iinmersa dins la màgia de les vostres paraules i les llegeixo mil vegades.
    Si m´ho permeteu us seguiré llegint.

  • És ben curiós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Hi ha algun armari que no guardi un tresor? Sempre hi trobem un raconet on encabir qualsevol objecte-record que ens fa retrobar, ni que sigui per uns moments, la felicitat.
    M'he nodrit del teu fantàstic regal: tota una meravella de la natura que has sabut aprofitar molt bé pel teu relat-regal.
    Fa pocs dies ja en vaig rebre un altre de regal teu i va ser en el teu elaboradíssim comentari que vas deixar-me a "Paranoia". Noia em vas deixar d'una peça amb el teu enginy. Intueixo que t'ho vas passar d'allò més bé marejant el teclat, he, he.
    Encantada, un cop més de passar pel teu espai. Ja he recollit el teu regal que me'l guardo en un altre raconet que encara em queda dins l'armari.
    Et regalo, et regalo... la meva abraçada Unaquimera.
    Mercè

  • Aportes informació i bellesa[Ofensiu]
    magnolies | 26-01-2009 | Valoració: 10


    Quin espectacle aquesta cultura, ja me la imagino ben bé gràcies a vosté. Descriu les coses amb una màgia a les paraules que captiva i que et porta a imaginar coses que mai has vist a la realitat. Com aquest temples maies. Estic molt alegra.

    magnolies.

  • prop del cel[Ofensiu]
    franz appa | 25-01-2009

    Em balla pel cap una frase pescada a una pellícula, l'altre dia. "Qui va ser el primer que va tocar el cl amb les mans?".
    Naturalment, tots sabem que el cel és relatiu, si no un estat de la ment, i com a tal pot resultar simplement l'abolició del temps. aquest moment congelat de què ens parla la veu narradora que recorre les imatges i aventura experiències reals o fingides.
    Real o fingida... però ésl'experiència viscuda la que dóna valor al regal, simple emulsió, simple suport material per a la memòria.
    I la seva transmissió, recapitulada, servida i articulada, ens en fa partícips, també, del regal.

    Una abraçada,
    franz

  • El regal = una joia[Ofensiu]
    nuriagau | 25-01-2009 | Valoració: 10

    Les fotografies són petites joies que guardem amb recel per tal de poder reviure experiències viscudes que considerem que val la pena que no caiguin en l'oblit.

    En aquest text, el narrador contempla dues fotografies, en un dia gris, i el transporten al seu viatge i a les sensacions que va experimentar. El narrador i lector reviuen, alhora, tots aquests records que han perdurat en el temps. El lector es troba immers en aquesta realitat que expressa la magnífica descripció de les sensacions: els colors, les olors, els sons...

    Avui que no és un dia gris, m'ha agradat contemplar les fotografies i rellegir aquest relat.

    Gràcies pel regal, és una veritable joia.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Captivador![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 25-01-2009 | Valoració: 10

    Ja no és només la manera d'expressar-te o l'estil, sinó també les imatges que transmets. I no em refereixo a les fotografies, que acompanyen amb molt d'encert el text i et permeten una mica més de llibertat a l'hora de dir les coses ja que no has de contextualitzar totalment el text. Les fotos situen als lectors i a les lectores, i permeten un estil literari encara més elevat, més subjectiu, alliberat de la necessitat d'haver de descriure contínuament el paisatge físic. Et permet, en altres paraules, exposar el paisatge des de la teva percepció subjectiva com a escriptora, i aquest és un fonament elemental de la literatura.

    Però parlava d'imatges. Unes imatges que situen els lectors i lectores en l'imaginari d'aquelles percepcions que et vas endur de la cultura maia i que, se'ns dubte, ens deixen la temptació de visitar-la també.

    He rebut l'abraçada que em vas enviar i jo ara te n'envio una altra, dolça però ben intensa.

    Gràcies per tots els teus comentaris!!!!!!!

    V

  • No cal, gràcies[Ofensiu]
    riuvermell | 24-01-2009

    a casa tinc una plantilla, a la feina, on soc ara i abans, no en tinc cap, però gràcies, i no m'havia fixat en la diferència de la altura. Si puc, m'agrada ajudar, encara que a voltes faig una mica de mal, tu veig que tens més cuidado en dir les coses, i venint de mi, que soc una mosca pelotera, doncs es d'agrair que em facis cas.
    bona nit senyora/eta.

    I no cal que contestis, o farem un epistolari.

  • Agraïment a angoixavital: [Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2009

    Gràcies a tu, A.Vital, per la teva informació!
    És una pàgina realment interessant...
    Sembla ser que al meu comentari, allà baix, al Temple IV li vaig adjudicar 6 metres de més, aproximadament... però t'asseguro que, de dalt estant, se'ls mereix!

    Parlant d'un altre tema: Si vols aprendre a fer enllaços, escriu-me al correu que tinc a la biografia i t'ho explico; si ho poso aquí mateix, en lloc d'agafar les instruccions, s'executa!.

    Una abraçada agraïda,
    Uq

  • bonic regal unaquimera[Ofensiu]
    riuvermell | 23-01-2009

    si algu dels que llegiu això voleu més informació aneu a aquesta pàgina, no se fer enllaços, ho sento;

    http://www.fotoaleph.com/Colecciones/LosMayas/LosMayas-texto.html#Tikal

    és mol interessant!

    Et felicito pel relat i la feinada.

  • Brindo perquè sí que t'acompanyi[Ofensiu]
    Queca | 23-01-2009 | Valoració: 10

    aquest somriure tan teu. I brindo també per la capacitat de l'ésser humà d'estimar sense conèixer. Perquè, ninona, no sé pràcticament res de tu, i ja et duc sempre ben arrelada i present. Perquè em fa una il·lusió tremenda poder trobar-me amb tots vosaltres (i deixa'm dir-te que a tu, en especial) al dinar, i és una alegria inmensa saber que us podré abraçar, i que et podré conèixer en persona.

    Gràcies pel teu comentari, que com sempre, són especials per a mi.

    Una forta abraçada, d'aquelles que ajuden a mantenir el somriure durant tota la jornada, i la següent, i la següent, i l'altra...

  • Bon regal[Ofensiu]

    M'agrada molt com t'expresses, per un moment m'has transportat a un bell indret, i he sentit la fresca a dalt de tot i la xafogor arran de terra, i també per un moment he gaudit d'un record que encara que no sigui meu me l'has transmés molt bé.

    Gràcies pel teu comentari, "Diagnòstic "va ser el primer conte que em varen publicar, i gràcies a ell em vaig animar a seguir escribint.

    Una abraçada


    Clara

  • La caixeta dels records[Ofensiu]
    Avet_blau | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Encara que sigui recordant,
    aquests instants sobre els núvols ,
    o en la catifa de la selva;
    lluny del esclavatge del mercat dels homes,
    o de les cabòries dels despatxos;
    aquests instants sobre el cim,
    (qualsevol cim)
    esdevenen màgics , i cal guardar-los en la caixeta dels tresors,
    aquella que només s'obre en moments de flaquesa i d' enyorança .

    Avet

  • Assaborir...[Ofensiu]
    annah | 22-01-2009 | Valoració: 10

    records plasmats en les fotografies és una bona manera de tornar lluminós un dia gris.
    Gràcies per aquesta gran despripció que m'ha fet sentir com si estigués al capdemunt del temple, observant la bella selva.


    Una abraçada!
    Anna

  • Molt maco el teu relat i [Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Unaquimera/Maite, les teves paraules estan amarades de força, d'imatges i de dolçor. El teu relat és com un procés iniciàtic. Un camí a recórrer amb esforç, però percebent totes les sensacions que vas tenint mentre el fas, fins arribar a l'objectiu, al descobriment, a la contemplació de la bellesa.
    M'encanta: "El silenci i la solitud momentània suposen un botí efímer..." i també en deleix "Cada món parla un llenguatge propi i la selva té una veu potent, que atordeix, i una bellesa que ataranta: quan hom la descobreix, s'enamora irremeiablement, i en allunyar-se, l'enyor li segresta tots els mots."- M'ha recordat el meu poema "Venècia". Et convido a llegir-lo (fou publicat a la pàgina el novembre 2005).
    Continues el relat, però després et queden totes les sensacions de la contemplació. Estàs obligada a retornar a terra :" Sé que la xerrameca dels venedors d'artesania, de fruites exòtiques o d'aigua freda, envolta al visitant esgotat com un eixam atabalador d'insectes incansables...". Així i tot allà et trobes amb uns altres símbols que faran més patent el teu record.
    No et queda més remei que tornar a la vida de "sempre", la de "l'hora i de la pressa", però tens l'àlbum de fotografies i el record de totes les sensacions que hi visqueres : Més que un bon regal, un tresor, un amulet que t'ajudarà a seguir caminant.
    Enhorabona, m'ha agradat molt

    Josep Bonnín- Keops el beduí d'ultramar

  • Guaaaiii![Ofensiu]
    rnbonet | 22-01-2009

    Recordar, rememorar, tornar a memoritzar unes tonalitats de color, un perfum; extreure'n altra vegada l'essència d'uns paisatges i d'uns moments viscuts, val tant com viure'ls de bell nou. O més. No tens la primícia de la impressió primerenca, però aculls tot el pensament i ciència acumulats.
    No he estat als llocs que descrius, però m'hi he apropat llegin-te.
    Salut i rebolica, amiga!

  • ens regales...[Ofensiu]
    anforsa | 22-01-2009 | Valoració: 10

    A mi m'has fet, i a d'altres que han volgut, el regal d'aquest relat. No és estrany que molts et llegeixin amb gust, per que narres amb una suavitat que entre fins al fons i complau.
    Tornaré quan em sigui possible a copiar als ulls els teus escrits, no deixar-los quiets i que em donguin noves experièncis grates. Anton.
    Gràcies per el que em dius del que vaig presentar.( Son un grup que vaig titular Vulgaritats, i que vaig posar aquí per veure el què... Van encadenats, un segueix a l'altre, aquest era dels últims... Hauré de començar per el primer. Gràcies per les teves atencions.)

  • Què dius? Que no has trobat la faldilla escocesa? [Ofensiu]
    Màndalf | 21-01-2009

    Aaahahahah!
    És igual, jo crec que tu pots escriure vestida de monja, de lagarterana, de turista japonesa o del que vulguis i fins i tot desvestida si m'apures molt, juas! Així que no et preocupis que seguiràs rebent comentaris perquè qui dóna acostuma a rebre i tu ets molt generosa.

    Què bé això de poder reviure d'aquesta manera que ho fas unes vivències tan fantàstiques tornant a mirar les fotos. Això em recorda que de quan en quan n'he de imprimir alguna, que darrerament les tinc totes electròniques i ja no és el que era. Molt interessants els aclariments als comentaris, els hauries d'haver posat al final de l'escrit, es perdran al fons del relat amb el temps. I si finalment aconsegueixes trobar la faldilla escocesa no et dic res...

    Un petó

    M

  • Precios[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 21-01-2009 | Valoració: 10

    i magic a la vegada. Els regals no sompre han de esser paquets amb un embolcall de paper, cintes i llaços de colors. El teu regal es molt mes q aixo, pq ens transporta i fa viure un estat i una situacio unica, llegint-lo fa q estem alli mateix, gaudin del paisatje q tu ens descrius en tot luxe de detalls.
    Gracies maca, i continua ensviant-nos esta mena de regals.

    Un petó i una calida abraçada des de una platja plena d'escuma blanca

  • Viatjar[Ofensiu]
    ciosauri | 21-01-2009 | Valoració: 10

    sense moure's! Tens raó, val la pena de tant en tant tornar als llocs amb el record. I si en tenim imatges ens és més fàcil. Regalar-nos una estona de descans, reviure sensacions i bons moments d'aquesta manera se'ns posarà bé i ens sortirà molt barat!!!

  • regal[Ofensiu]
    ESTEL | 21-01-2009 | Valoració: 10

    el que ens fas tu, per traslladar-nos i culturitzar-nos, d´aquesta manera tant especial teva, gràcies.
    Sempre m´ha agradat de tant en tant agafar les fotos i recordar i reviure, (amb la càmera digital, per a mi, s´ha perdut una mica l´encant.).
    Un dia vaig descobrir que encara que en les ciutats resideix tota la informació de la cultura,
    de les costums, el que més m´agrada de viatjar està en els voltants d´aquestes ciutats,
    les muntanyes, el mar, la bellesa de la natura.
    En la primera part del relat me traslladat amb tu a les altures per gaudir, de la calma, de la plenitud, de la meravella, de la sensació de tenir i gaudir de tot el que recull la nostra visió.

    Un petonet molt i molt gran i gràcies per deixar-nos els teus ulls i fer-nos viatjar amb tu. I una gran abraçada bonica meva.

  • Torna a treure l'àlbum [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Torna a treure l'àlbum i fes, amb les teves descripcions, que continuem viatjant i veient els paisatges que ens descrius, i que captem l'ambient com si hi fóssim abduïts.
    - Joan -

  • Bonic regal![Ofensiu]
    Aquarela | 20-01-2009 | Valoració: 10

    M'has allunyat de la monotia, m'has fet viatjar lluny amb el teu regal escrit, visula i informatiu.
    Bonic regal que s'agraeix en un dia qualsevol com dius tu i el fa diferent!

  • Sentir[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-01-2009 | Valoració: 10

    Per a mi Maite, el sentir és el sentit de la meua vida, i ja siga amb unes fotografies o en un paisatge real hem de viure o jo he de viure, com si cada dia hem donara una oportunitat de patir, de fruir, de gojar de plaer o de plorar i tu amb el teu relat tan aquesta vegada jo m'atreviria a dir que costumbrista postmodern t'endinses en el món d'Amèrica o això he pogut o intuit i la seua selva amb els seus parlars diferents al castellà amb els seus déus i les seues gents que suen, que caminen i que venen regals com el que m'he trobat jo i ens hem trobat tant tu com tots els que t'han llegit, que sense haver eixit dels Països Catalans hem anat a aquesta selva que ara miraré al google, no sé de quin país parles però intuisc que és l'Amèrica gran, no l'Amèrica dels Bush ni dels Clinton sinó la de veritat, l'antiga i sempre eterna.
    Tot i que eren unes simples fotografies, ens han endreçat el dia, i a tu sobretot com bé dius al relat, jo crec que les fotografies són un dels majors invents de la humanitat, abans d'elles s'havia de dibuixar un paisatge que no resultava mai tan real, i amb elles podem des de casa reviure qualsevol país o bosc, i a mi els boscs m'encanten, i sobretot si estan en terra ferma, vull dir que no estan en una muntanya sinó en el pla.
    Tot i que de vegades una de les coses que més em fan fruir i sentir és la visió de les dones de cada país, per exemple les africanes o les americanes o les xineses o les simples europees, totes a més dels paisatges em fan viure.
    Bé hui no m'acomiade de tu sinó que m'afegisc a eixe viatge i vaig a ta casa per quedar amb tu per a que tots dos agafem un vol d'aquests barats i ràpids i ens en anem plegats a la selva de Veneçuela, fruirem tots dos de la natura i de jugar i també perquè no, podem somniar una mica, del tacte i de l'amor, vinga dins de mitja hora estic en ta casa Maite, fins ara.

  • Un gran regal...[Ofensiu]
    F. Arnau | 19-01-2009 | Valoració: 10

    Maite!
    Ha estat un gran regal el teu relat. Una narració d'un viatge singular i fantàstic. Què més es pot regalar als altres? Compartir les experiències és com despullar l'ànima, i això és un acte de generositat.
    A més a més, els viatges són una font inesgotable de coneixements, que raja fins i tot, després del pas dels anys, mitjançant la memòria, com t'ha passat a tu en obrir l'àlbum de les fotografies.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Només puc dir que t'escolto i aprenc[Ofensiu]
    JoanaCarner | 18-01-2009 | Valoració: 10

    Només puc dir que t'escolto i aprenc. Aprenc a descriure emocions, a descriure la bellesa vista i viscuda.
    Quan he llegit les teves paraules he pensat: per què el que jo descric de les vivències dels meus viatges no em sona tan autèntic?
    És un gust llegir-te.

  • Desembolico...[Ofensiu]
    bocidecel | 18-01-2009 | Valoració: 10

    poc a poc el regal, per no perdre ni una engruna d'il·lusió. Em deixo seduir per una crònica de sensacions intenses que m'apropen a un lloc, a una cultura des de l'interior dels sentiments.
    Com sempre, els caliu del teu relat m'abraça i em deslliura del temps i dels neguits.
    Un regal d'aromes i sabors que perduraran en la memòria. I si de la memòria se'm escapa, sempre et puc tornar a visitar, i trobaré el mateix regal encara per desembolicar.

    Moltes gràcies. Una abraçada.

  • Molt bon regal[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-01-2009 | Valoració: 10

    Gràcies pel regal del Relat i gràcies pels continguts, fotos incloses, molt ben escrists i fàcilment m'he sentit que t'acompanyava en les teves descripcions i valoracions. Preciós.

  • Ostres és impresionant...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 18-01-2009 | Valoració: 10

    tant el paisatge verd i natural com el teu relat impresionant. Amb les belles paraules que utilitzes i les fotogràfies m'ha ajudat molt a reconeixer aquest paisatge tant fèrtil i forndós de la Selva. Suposo que eren temples Maia, no?

    Diuen que estàn maleïts, però jo troboque ho diuen perquè no els agrada que els turistes tafaneguin...

    Salut i records!
    ullsblaus1

  • Informació bàsica sobre la selva:[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2009

    La selva tropical del Petén, exemple únic de vegetació fastuosa, és un fràgil ecosistema a pesar de la seva majestuosa presència; en ella es troben ceibes gegantines que superen els 40 metres d'alçada, capoquers de 30 metres i cedres altíssims, tots ells seriosament amenaçats.

    Aquests arbres amaguen les amples avingudes del complex cerimonial, els altars, les terrasses, els jocs de pilota, els observatoris i les esteles funeràries, però per damunt les seves copes sobresurten victorioses les crestes d'edificis mil.lenaris.
    El Temple IV, amb 70 metres d'alçada, és l'edifici més alt de tota l'Amèrica pre- hispana i un mirador privilegiat sobre el meravellòs paisatge selvàtic.

    Una abraçada agraida per la teva visita,
    Unaquimera

  • Informació sobre el llenguatge teixit, els "huipils" i la simbologia maia:[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2009

    Els teixits són una de les manifestacions artístiques i simbòliques més singulars de la història maia: han estat un dels vehicles utilitzats per transmetre, generació rere generació, un simbolisme mil·lenari que porta implícita la cultura d'una civilització en constant evolució.

    Considerats autèntics mitjans de comunicació, els teixits i els vestits personalitzen i diferencien a aquells que els porten i serveixen per llegir i saber qui són i d'on venen els seus usuaris, conèixer l'estatus social, l'estat civil...., alhora que parlen d'una ancestral i complexa iconografia teixida/escrita, que serà més o menys llegible segons els coneixements que el lector/espectador tingui d'aquesta simbologia.

    La dona maia ha aconseguit preservar, en els teixits que ella crea, els fonaments de la seva cultura i cosmovisió: aquests constitueixen quasi l'única forma d'expressió artística de l'època pre- hispànica que ha perdurat fins al present.

    Els huipils, o camises i enagos originals, es teixeixen en els tradicionals telers de cintura. Les dones segueixen treballant-hi tal com els va ensenyar la deessa Ixchil fa més de dos mil anys enrere…
    Els dibuixos geomètrics i altres símbols dels huipils representen elements de la cosmologia maia: la unitat del cel i la terra (rombes), la vegetació (formes ondulades), l'origen del món, la comunitat i la seva història, els déus protectors, les collites, etc.

    La tradició maia representa la terra com un quadrat, amb un punt central, el centre del món. Els vèrtexs del quadrat representen els punts cardinals i a cada un s'hi troba un déu (Bacab) i un arbre sagrat (la ceiba, l'arbre del cotó) amb el niu d'un ocell. A cada un dels punts cardinals, així com al déu i a la ceiba que s'hi troben, s'hi associa un color, que és també un dels quatre colors de les diferents classes de blat de moro que hi ha a l'Amèrica Central: el vermell representa l'Est, el blat de moro vermell i la sang; el blanc simbolitza el Nord i el blat de moro blanc; el negre significa l'Oest, el blat de moro negre i les armes, ja que les puntes de les llances eren d'obsidiana negra; el groc representa el Sud, el blat de moro groc i l'aliment, pel color del blat de moro més corrent.
    El verd representa el centre del món, la planta del blat de moro i la vegetació, l'aigua i el jade, la seva pedra més valorada. També era el símbol de la reialesa i del quetzal, l'ocell emblemàtic del poder, les plomes del qual duien els cabdills maies.
    El blau representa el sacrifici.

    Deixo aquí mateix una abraçada teixida amb afecte,
    Unaquimera

    Photobucket

Valoració mitja: 9.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5309 Comentaris

487883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket