Cos afligit

Un poema intens, com solen ser els teus escrits, fent poesia d'allò que a molts ens és comú en molts moments, sobretot a mida que passa el temps : el cos respondrà als nostres desitjos, o serà el cap el que dirigirà a la seva voluntat, nostres moviments?.
Una abraçada,

angie

Per a qui l'interessi, ara estic en el meu nom i cognoms: Sergi Elias Bandres.

Les coses són complicades...però a vegades les fem més del que són. Intenta veure la bellesa, i les coses boniques, i els sentiments de derrota intenta'ls llençar a la brossa. Un bon poema del teu estat anímic.
Gràcies pels teus comentaris.

amb un final que apunta a l'esperança com ha de ser...
ben aconseguit
una abraçadota
joan

M'ncanta com escrius. Frases curtes, paraules justes, imatge dels sentiments i reflexió serena. No conec la teva situació personal però m'alegro que escriguis el que sents i el que et preocupa. Comences la poesia amb un to una mica trist, però l'acabes amb un altre to més optimista. I crec que fas bé. No et coneixia i m'alegra fer-ho. Et seguiré llegint! Una abraçada i endavant sempre!
Aleix

...que té aquesta vida, és que el foc d'avui tan sols són espurnes demà. L'oblid és l'eina més bon que ens ha donat el nostre cervell. No sempre borra tan rapidament com nosaltres voldriem, però la vida segueix i un ventall de noves aventures ens espera. No defellir és el més important. Demà tornarà a sortir el Sol.
Una abraçada.