Necessito passar fred

Un relat de: joandemataro

Amb l’extingida convicció de l’ermità,
embafat pel greix dels pensaments inútils,
cerco llunyans silencis en munts enyorats.

Rere l’instint, torno a llaurar camins abandonats,
amb l’erràtica raó convalescent encara,
d’aquestes tendres ferides que no vull pas amagar,
conscient que la pròpia memòria em voldrà traïr.
Tard o d’hora , ho farà…

Camino doncs, aquesta vegada a peu nu
i em poso les ulleres de prop
doncs vull distingir els detalls, de l’ara i l’ aquí.
Em pregunto quants presents m’hauré perdut
somiant a ple sol amb les pupil.les tancades.
I amb calma serena, ressegueixo , amb el cor dels dits,
coneguts paratges que, de sobte, se’m fan estranys.
I de nou, m’il.lusiono…

He malbaratat massa temps pintant paisatges idíl.lics,
badant amb el batec immortal dels estels,
embriagant-me amb elixirs de la Terra Promesa,
i a la fi, me n’he anat al llit amb les frustracions.

Ara sé que el futur xucla la sang del present
i l’intento ignorar, amb remordiments encara…
Però al mirall li dic:
- ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades !

I el passat ? – em direu. El conec, és clar,
i el noto sota la pell quan em poso per abric els vells records.
Però el seu escalf m’afebleix, em desorienta sovint
i m’arrossega a les fredes obagues, més enllà de la fosca.

Ara sé , també, que no es pot viure dels records en soledat,
millor guardar-los al bagul de les golfes fugint dels seus planys…
Per mirar enrere , estàtua de sal és Edit.
Ja tornarem , en companyia.

No vull passats ni futurs ,
necessito passar fred per no oblidar que visc encara…
Si em refredo , em faré infusions calentes
amb aromes de present i un bon rajoli de passió.
És així com vull reconquerir els límits del meu cos
i gaudir , amb l’ànima nua, de la pell suau de l’albada.

No vull passats ni futurs , és per això que canto…

Comentaris

  • Obra mestra[Ofensiu]
    polamat_ | 14-11-2012 | Valoració: 9

    Sóc de la nova fornada d'escriptors. I no sóc massa seguidor de la lírica o poesia. Però això que has fet, és diferent. I m'encanta.
    Enhorabona, Joan!

  • Present[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 28-09-2012 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt llegir el teu poema.

    quant he llegit la frase "...quants presents m'hauré perdut", he volgut entendre el doble sentit de la paraula present. Com la realitat vivida en el moment i en el sentit de regal.

    El present és un regal si se sap mantenir-se i viure en ell.

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    Pau Mora | 04-12-2011 | Valoració: 10

    No conec cap ermità però pel poc que sé d'en Tolstoi m'ha semblat que li agradaria llegir-lo

  • "no vull valer per dos, ni morir dues vegades"[Ofensiu]
    angie | 30-11-2011

    un vers que m'ha fet aturar la lectura d'un poema sòlid i eteri alhora, fresc i tancat en ell mateix, que sura com una fusta damunt l'aigua, i que com diu el títol, es resum magníficament en, "necessito passar fred".
    Sensacional, company!

    angie

  • És per això que canto amb tu![Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 28-11-2011 | Valoració: 10

    Poema complertíssim en el fons i en la forma, i en el qual, molts dels teus lectors, ens sentim totalment identificats.

    Jo com tu, tampoc vull passats ni futurs, i és per això que canto amb tu!

    Salut i bona lletra!

  • Present[Ofensiu]
    Naiade | 28-11-2011 | Valoració: 10

    Un poema preciós Joan. Quantes veritats que dius! És com una lliçó de vida, a poc a poc vas veient l’únic camí vàlid, “el present” cal viure’l intensament. El passat deixa barreges de regustos que ja mai tornaran, a traves d’ells s’aprèn a viure. No ens preocupem pel futur, ja vindrà...
    Una forta abraçada

  • Passem fred, doncs![Ofensiu]
    Unaquimera | 28-11-2011 | Valoració: 10

    Quanta raó tens, Joan, en dir que la memòria intentarà, més tard o més d’hora, trair-nos!
    I això que jo m’havia consolat moltes vegades pensant que “La memòria és l’únic paradís del qual no podem ser expulsats” i per això valorava tant les experiències passades...

    Evidentment, però, no podem viure en passat, ni d’ell tan sols.
    Tampoc podem viure esperant que arribi el futur, sense assaborir el present: tu ho has deixat prou clar!
    Passem fred, doncs, quan toca, que en altres moments em suat, i tornarem a suar.

    T’envio una abraçada de tardor i present,
    Unaquimera

  • Cançó d'un final??[Ofensiu]
    bloodymaruja | 27-11-2011 | Valoració: 10

    Ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades.. Es tan encertat!! Estar sol té la seva part bona- moltes parts bones, de fet- com tú apuntes molt bé.Felicitats pel poema, Joan, i, ah no estàs sol.. compartim amb tú els teus poemes.

  • "Canto per espantar els mals del passat i del futur"[Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-11-2011 | Valoració: 10

    Joan...

    no ens cal afegir-hi res més al teu poema.

    És bell i ple de nostàlgia -almenys és la sensació que tinc-

    I la teva introducció defineix perfectament tot el poema... esplèndid!!

    Una abraçada i a veure si ens tornem a trobar en algun altre esdeveniment.

    Gràcies per les teves paraules i el teu suport -ja saps què vull dir-

  • Preciosa poesia...[Ofensiu]
    free sound | 25-11-2011 | Valoració: 10

    El que més m'agrada però és el final: "No vull passats ni futurs , és per això que canto…". M'encanta!!! , viure l'avui, sense angoixes passades, ni sense pensar en el després...Gaudir del present, i de l'ara...
    Bonica reflexió.
    Una abraçada amb fred de rosada.

Valoració mitja: 9.64

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2136 Comentaris

383061 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan