Atac sorpresa de la classe obrera

Un relat de: angie

Veure les dones i fills dels empleats del pare, fent cua al carrer amb la cartilla de racionament a la mà, dia rere dia, esperant torn, era quelcom que li quedava llunyà, malgrat els observava des de la finestra de la cuina. A casa no tenien aquest problema, el rebost era ple. El pare, un industrial feixista, era propietari d'una fàbrica que havia abastit l'exèrcit d'uniformes i material tèxtil, per la qual cosa, l'allau de favors adquirits en forma de menjar, era desmesurat. Per si no en tinguessin prou, un cosí de la mare, ficat a la policia, els proveïa de dolços, licors i cafè, confiscats al mercat negre. Sabia on ho amagaven, però mai sospitaren que ell coneixia l'amagatall. Mai fins aquell fatídic diumenge. Aquell matí, després de gaudir d' un esmorzar opulent, es vestí per anar a missa amb els seus progenitors. Hi anava per obligació, però també perquè en acabar l'homilia solien trobar-se amb els senyors de Campos i la seva filla, per parlar de política els homes i del futur de la parelleta, les dones. Ell i la jove aprofitaven el moment més intens d'ambdues converses per fer passes enrere, fins creuar la porta de la biblioteca, on es llençaven amb golafreria damunt les delícies amagades rere els volums d'història natural. Quan un quadernet il.lustrat sobre himenòpters caigué a terra inesperadament, s'espantaren. Els excessos es convertiren en rialletes enganxoses de confitura de móres. De sobte, crits eixordadors. Els pares aparegueren en uns segons i observaren aterrits com cents de formigues devoraven els llavis de la noia, mentre el noi intentava desfer-se de les que li cobrien el penis amb les pàgines polsegoses d'un exemplar d'El Capital.

Comentaris

  • embolica que fa fort....[Ofensiu]
    4punts | 15-11-2010 | Valoració: 10

    he hagut de recular per la confitura i tot plegat
    precipitat.
    presses,
    de fet és normal acabar amb presses un text a on hi ha presses....

  • Un relat amb final inesperat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-10-2010 | Valoració: 10

    El començament del teu relat m'ha recordat, si bé no experiències pròpies , sí ben properes. Les cartilles de racionament eren unes llibretes que encara funcionaven quan jo vaig nèixer. No les recordo, però. La gana era el pa nostre de cada dia i els pastissos i les confitures només existien en els somnis, que desapareixien en quan te'ls anaves a menjar.

    No sé si aquests records són també teus o bé si els has sentir contar a d'altres persones.
    Ara bé. el que correspón a la teva aportació totalment personal i original és el final, sorpresiu, inesperat i surrealista.

    L'enhorabona!

  • Un relat amb final inesperat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-10-2010 | Valoració: 10

    El començament del teu relat m'ha recordat, si bé no experiències pròpies , sí ben properes. Les cartilles de racionament eren unes llibretes que encara funcionaven quan jo vaig nèixer. No les recordo, però. La gana era el pa nostre de cada dia i els pastissos i les confitures només existien en els somnis, que desapareixien en quan te'ls anaves a menjar.

    No sé si aquests records són també teus o bé si els has sentir contar a d'altres persones.
    Ara bé. el que correspón a la teva aportació totalment personal i original és el final, sorpresiu, inesperat i surrealista.

    L'enhorabona!

  • Un relat amb final inesperat[Ofensiu]

    El començament del teu relat m'ha recordat, si bé no experiències pròpies , sí ben properes. Les cartilles de racionament eren unes llibretes que encara funcionaven quan jo vaig nèixer. No les recordo, però. La gana era el pa nostre de cada dia i els pastissos i les confitures només existien en els somnis, que desapareixien en quan te'ls anaves a menjar.

    No sé si aquests records són també teus o bé si els has sentir contar a d'altres persones.
    Ara bé. el que correspón a la teva aportació totalment personal i original és el final, sorpresiu, inesperat i surrealista.

    L'enhorabona!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    copernic | 11-10-2010


    Un text amb una atmosfera rància, amb un punt de nostàlgia es converteix al final en un relat fantàstic i un toc de morbositat. Ben descrit l'ambient i el context i arrodonit amb un acabament sorprenent, irònic i que dona dimensió nova al títol. Bon relat. Petonets mil (com himenòpters, hehe!)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

246369 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com