Detall intervenció

RE: Retorn a la poesia (a qui pugui interessar)

Intervenció de: angie | 04-12-2014

El mar és ple, pero jo em passo dies
omplint-lo de mirada...

Poesia, realitat o tot plegat?. Definitivament em quedo amb en Vinyoli.

angie


Respostes

  • EL VELL I LA MAR
    gypsy | 04/12/2014 a les 21:16

    El mar és ple, pero jo em passo dies
    omplint-lo de mirada.
    Cal saber-ho fer:
    que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
    i el seu saber-se dur i compacte, ric
    com la balena, que tot d'una en surt
    i que amb un cop de cua els pescadors afona.
    No, que romangui llis, indiferent
    a la teva anyorança, a la teva recança.
    Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
    Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.


    Joan Vinyoli
  • NEGAR-ME EN TU
    gypsy | 04/12/2014 a les 21:25

    Negar-me en tu desposseir-me
    d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
    i em dóna cos fluir sense contorns
    lliscar pel tacte obert de tota cosa
    amarar les parets l’ eix que ens endega
    filtrar-me llenegar per les clivelles
    dels temps esllavissar-me sense fites
    rossolar pel teu cos com una bola
    de neu que s’ageganta i s’incendia
    allau roent endins de tu neu fosa
    fluir fluir sense confins negar-me
    en tu negar-te: i afirmar l’empremta
    vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.


    Maria Mercè Marçal
  • FINAL DEL LABERINT
    gypsy | 04/12/2014 a les 21:29

    Quan aquells dits sensibles
    toquin músiques fràgils
    i lentament vacil.lin
    llums canviant de ciris,
    surt de la festa. Mira
    quanta nit, quina extrema
    solitud se t'emporta,
    per la rialla, a l'home
    justificat i lliure
    que neix del teu silenci.


    Salvador Espriu
  • RE: Retorn a la poesia (a qui pugui interessar)
    angie | 04/12/2014 a les 22:13
    El mar és ple, pero jo em passo dies
    omplint-lo de mirada...

    Poesia, realitat o tot plegat?. Definitivament em quedo amb en Vinyoli.

    angie
  • RE: Retorn a la poesia (a qui pugui interessar)
    aleshores | 05/12/2014 a les 17:29
    Planto

    Planto paraules planes
    Rodones
    al teu ritme atzarós.

    Parlo
    de faules blaves
    profundes
    al teu riure melós.

    I tu m'aculls
    amb la saviesa
    de la tera mil·lenària.

    I tu em reculls
    com un ocell lleuger
    que beu d'un bassal d'aigua
    On es reflecteix un raig de sol.

    Montserrat (Muntsa) Moral Vinyoles

  • RE: Retorn a la poesia (a qui pugui interessar)
    aleshores | 05/12/2014 a les 17:31
    Errata:
    "de la terra mil·lenària"

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: