No us veiem però sou entre nosaltres

Un relat de: Leela


No us veiem però sou entre nosaltres



El cos tremolós, carregat d’història,
que uns fills molt enfeinats han desatès.
Dels néts - que no veu mai- se’n vanaglòria.
Prega assistència, amb un to cortès.

De la seva llar ja no en té memòria,
sempre treballant fins quedar estès.
L’última edat repugna com l’escòria
es plany pensant que és un gran malentès.

Menjadors socials pel vell marginat,
que es mou a pas lent enmig la cridòria.
Sopa capcot. Sol i trist. Ignorat.

(No us veiem però sou entre nosaltres)

De records desordenats s’empolaina,
dolça saviesa mutant en demència,
daria el cavall per una moixaina
isolat entre tanta indiferència.

Cansat clou els ulls, farà una becaina.
Els solcs del rostre li fermen l’herència.
Mentre el batec del seu cor mut amaina,
guaita tranquil la darrera sentència.

De la gran ciutat l’envolta el perfum,
dorm en pau mentre el gela la brisaina.
Li donen comiat crisantems de fum.

No us volem veure però sou amb nosaltres
No ens hi veiem però hi serem entre els altres

Comentaris

  • Crec que te'l havia comentat[Ofensiu]
    allan lee | 25-04-2012

    en tot cas l'he llegit moltes vegades i sempre rebo aquesta sensació crua, dolorosa, de l'abandó dels desvalguts. És un poema tristament actual, real, fondo. Molt sentit i ben expressat. Estic contenta que te'l hagin musicat- per tot: perquè és bo, perquè és de gran nivell- i també estic contenta que ens poguem veure de tant en tant, en aquestes presentacions magnífiques.
    Una abraçada i tot de petons

    a

  • molt encertadament crú[Ofensiu]
    blaumar | 19-06-2011

    I a l'hora amb molta musicalitat. Conec gent que ajuda als menajadors socials, escriure'n també ajuda,

  • Ara a cantar![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-06-2011 | Valoració: 10

    Felicitats! Ara seguirem la poesia a través d'un disc, no et sembla fantàstic? Una abraçada i fins aviat!

    aleix

  • No us veiem[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 17-06-2011 | Valoració: 10

    No us veiem o no us volem veure,
    però vosaltres pregunteu per nosaltres
    a totes hores.

    I quan venim,
    ja no hi sou.

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat pel grup català BROU per ser musicat i enregistrat en un cd d’autoria compartida.

    Agrairíem que et posessis en contacte amb l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) per tal de fer-te arribar el full d’autorització d’enregistrament i poder tirar endavant aquesta iniciativa.

    Gràcies per participar i, de nou, felicitats!

    Junta de l'ARC

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-06-2011 | Valoració: 10

    Moltes felicitats per la teva selecció! Ens veurem aviat. Una abraçadassa!

    aleix

  • Mol encertat[Ofensiu]
    blaumar | 06-06-2011

    i mol ben escrit. La solitud està tan a la bora...

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    AVERROIS | 06-06-2011 | Valoració: 10

    per ser seleccionada.
    Una abraçada.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • quanta tendresa...[Ofensiu]
    teresa serramia | 30-05-2011 | Valoració: 10

    quanta capacitat d'estimar..., que mostres, leela..
    El foc d'amor que dus dins, creix i et depassa...,tens la vida bategant per tots els porus del teu cos..i creeix..i sura.. i emergeix..i ens il.lumina...
    Quanta tendresa...flueix..de tu, com un gèiser d'amor........imparable...
    Feliça.., feliços nosaltres..
    de conèxer-te..,
    d'estimar-te...
    estic emocionadaaaaa...

  • Com si fossin transparents[Ofensiu]
    nuriagau | 16-05-2011 | Valoració: 10

    Ens has ofert un poema de crítica social molt actual, malgrat l’hagis embolcallat de metàfores i rimes, la situació que denuncies és trista i prosaica.

    Celebro haver confiat amb l’editora i haver clicat aquest poema. He gaudit de la seva lectura, així com dels comentaris que precedeixen aquest.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • No sé si ens veuen...[Ofensiu]
    rnbonet | 12-04-2011

    ... (també sóc vellet, ja ho saps) ..o no ens veuen; no sé si la denúncia és un pèl exagerada; no sé si la societat se n'adona del conflicte; no sé si els familiars copsen el temps que els queda a ells i el que vindrà per nosaltres; no sé si al voltant d'un trenta per cent de la gent que anomenes han estat 'esclaus' dels pares, 'esclaus' dels fills, i ara 'esclaus' dels néts...
    Però, una cosa sí que sé: el teu poema denuncia una realitat amarga, un cert oblid, un rol social, un no-sé-com-acabarem... amb paraules valentes i cor entusiasta.
    I he acabat! Perquè si segueix...
    Au!!!
    Salut i rebolica!!!

  • Recordatori[Ofensiu]

    Benvolgut/da:

    Et recordem que segons les bases del Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia, hom pot presentar fins a un màxim de 2 poemes al certamen.

    Bases: enllaç

    Si aquesta fos la teva intenció, no oblidis que el termini de la convocatòria finalitza el 30 d’abril de 2011.

    Gràcies per la teva participació,


    ARC

  • La vellesa, una realitat ignorada[Ofensiu]
    Frèdia | 23-02-2011

    Denúncia i bona poesia es donen la mà ben fort en aquest poema que recorda que la vellesa, que trobar-se a la darrera etapa de la vida, és un càstig, una mena d'estigma que provoca l'allunyament, l'oblit. I tard o d'hora tots ens hi trobarem en aquesta situació de solitud. M'ha agradat molt el fons però trobo també que té molt mèrit la forma que has fet servir: versos de ritme consonant d'una gran riquesa visual i lèxica. La meva enhorabona pel resultat tan punyent. Una abraçada.

  • sense paraules![Ofensiu]
    angie | 22-02-2011

    un poemàs!. Faré un paral.lelisme : "Crítica de la raó pura".
    Tot allò que volia dir, ja t'ho ha dit en part en Jeremies, que és un mestre en humanitat...
    Petons, guapa!!

  • no hi som[Ofensiu]
    transparent | 20-02-2011

    però sí que hi som. Ingrata manera de morir, oblidats i apartats. Però hi som, malgrat tanta ignorància, i tinc la immensa sort de no ser cap ignorat i viure en l'amor d'aquells que m'estimen. Mai sabem allò que tenim, mai.

  • La duresa dels últims instants.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-02-2011

    Em porta, el teu poema, a una de les inquietuds de la vida, que mai no sabrem fins que ens hi trobem.
    Per molt que estimem els fills, per molt que els ensenyem, per molt que els donem... la genètica, i potser l'epigenètica, els poden dur, al final de la nostra vida, a aparcar-nos allà on no molestem gaire, i a prescindir dels sentiments que puguem tenir, en favor d'una utilitat que ja no troben en nosaltres.
    Serà, potser, el moment més dur de la nostra vida; i la prova més crua per al nostre amor: estimar a qui no ens estima i més ens hauria d'estimar; confiar que el dia que es trobin com nosaltres, entenguin què vam sentir i recuperin un amor que tenien, si no mort, almenys adormit.
    La complexitat de l'individu humà és tal que l'amor camina al costat de l'egoisme a una distància més petita que el gruix d'un cabell; anem perduts, batuts pels desigs i per les tendències. Som cecs respecte la pròpia misèria i levetat. La visió de la pròpia maldat ens enfonsaria fins a un punt en què ens seria molt difícil sobreviure. Però si aconseguim la humilitat de mirar-nos, haurem començat a caminar pel camí de la superació.
    Un poema molt treballat que sacrifica el ritme en favor de la significació.
    Felicitats!

  • gypsy | 19-02-2011

    Leela, el trobo d'una bellesa ferotge. Fa esborronar i més coses.
    Quina sensibilitat la teva, i quin do per saber-la mostrar.

    Una abraçada ben forta!

  • Un bon relat de denuncia [Ofensiu]
    Naiade | 14-02-2011


    Les teves encertades paraules fan sentir la tristor de saber que és ben cert el que dius . Massa vegades tanquem els ulls al que no ens agrada, no volent acceptar que qualsevol de nosaltres podrem ser un d’ells. Incita a obrir els ulls i bolcar la nostre tendresa vers ells.
    Una abraçada

  • Sí que els veiem[Ofensiu]
    Lavínia | 13-02-2011

    Ja ho crec que sí, Leela. El que passa que no ho volem veure. Voldríem la transparència social per aquest col·lectiu desemparat, potser, dels seus, però hi són. Els "menjadors socials", la desassistència que tan bé descrius en el poema, no el tenim tan lluny...
    Bon poema crític!

    Un petó

  • un poema en to de denúncia[Ofensiu]
    joandemataro | 13-02-2011 | Valoració: 10

    social, amb molta força i tendresa alhora
    et felicito
    abraçada
    joan

  • No us veiem, sí us veiem[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-02-2011 | Valoració: 10

    No us veiem o no us volem veure? Tots sabem que esteu aquí, entre nosaltres, però els nostres ulls no saben mirar en blanc i negre. Marxeu silenciosament, solitaris, amb un got de vi al vostre costat. Però no us preocupeu, algú que escriu us recordarà, us recordarà per sempre.
    Reflexió punyent d'un tema que ens envolta constantment. M'ha agradat molt i m'ha fet reflexionar. Una abraçada!
    Aleix

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

108021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)