Etern riu de porpra

Un relat de: angie
Quan pensis en mi, que ho faràs,
l'aranya fòbica que em pessigolleja encara les il.lusions,
teixirà una mortalla amb fils de blau i magenta,
perquè la sang que borbolleja dins meu
vesteixi el meu cos inert, de venes i artèries,
com si fossin rius de porpra poderosos,
magnífiques pinzellades de color damunt el blanc,
trencant la rigidesa de la solitud eterna
i dels records que m'enduc, embolcall animat.
Viuré en tu, de la mateixa manera que tu viuràs en mi,
en un món paral.lel d'ametista,
perquè m'hauré només transformat :
l'àngel de l'apocal.lipsi et guardarà l'ombra.

Comentaris

  • Al principi[Ofensiu]
    Maragda | 31-03-2011

    un enigma que cal ser desgranat. I a poc a poc, la comprensió va confegint un magnífic poema, ple d'intensitat i agresta bellesa.
    La darrera frase, sensacional, angie.
    Felicitats!

  • hola angie[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-02-2011

    Avui m'he permès llegir alguns poemes i relats per aquí, que feia molt de temps que no tenia el temps de fer-ho! I com no, he vingut a veure què fas, i veig que segueixes plena d'idees i inspiració per mantenir-te al dia.
    Aquest poema ple d'eternitat i matèria inerta, amb colors intensos bategant més enllà de la vida material, m'ha sorprès per la seva intensitat i complexitat. Sembla una mica macabre però alhora bell; no sé si és això el que pretenies!

    En tot cas t'envio una abraçada i espero anar treient el cap més sovint!

    petons

    mima

  • Vaig desorientat[Ofensiu]
    Byrf | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Osti, angie! Surrealisme en boca d'una poetessa com tu? I amb aquest crit ofegat d'esperança al final? Potser no l'he entès bé, vaja. Però m'ha agradat molt!


    Ei, he hagut de tornar a començar! T'en recordes de mi?



    Sergi!

  • Un poema [Ofensiu]
    anheldesol | 27-01-2011

    alhora visceral i espiritual, la qual cosa m'agrada perquè fa sentir, és profund.
    S'ha de llegir amb deteniment per a seguir el fil d'aquestes venes i artèries, per saber on desemboca aquest riu de porpra.
    En tot cas, és un poema que destil·la ràbia. M'agrada!

  • Transmet veritat[Ofensiu]
    aleshores | 18-01-2011

    el vaig votar al concurs per això; veig que a altres també ho aprecien. Es veia que tenia un sentit precís o més ben dit una raó precísa i tot i que hi ha força metàfores (rec que es diuen així) no fan perdre el fil ni són artificials ni són de lluiment exclusiu sinó que van amb el sentit del poema.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

246364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com