L'essència del crim

La història és terrible -les històries de psicòpates sempre en són i tot i això ens atrauen-, tanmateix l'has aconseguit desenvolupar amb mestria; no és una tasca gens fàcil. Enhorabona!
Shaudin

He decidit avui regalar-me una mica de la teva prosa i, mira per on, l'he encertada de ple: de vegades, quelcom fosc i brutal cau de meravella, jajaja!
És curiós que escriure sobre l'impossible ho faci semblar més proper, i de l'injust més justos, de la desmesura més mesurats, i de la bogeria més sensats... suposo que és un dels molts poders que té la literatura.

Un bon relat negre, evidentment, amb un assassí sense escrúpols ni penediments, i sobre un bon joc de paraules el del títol!

Tornaràs a participar en el Repte aviat? Tot i que ja se sap el que vol dir "aviat" aquí a RC, on cadascú té el seu ritme i les seves èpoques. Et vaig trobar a faltar en el 400... i en d'altres...

T'envio una abraçada acabada de crear per a tu en el meu taller,
Unaquimera

L'havia llegit al repte i no te l'havia comentat. I avui, jo que no sóc "futbolera", he trobat un moment per fer-ho.

Realment has sabut trobar un títol esplèndid per a aquest relat. Una història en què ens descrius l'afecció desmesurada d'un assassí en sèrie que es deleix pels perfums.

Felicitats per aquest relat, companya de reptes!

Núria

PS: Has fet encabir, molt encertadament, les paraules del repte.

Gràcies pel teu comentari. Aquet relat teu, com el que vaig escriure: "La venjança del cirurgià", fan recordar la trista i lamentable realitat de l'existència d'un bon nombre de persones que no dubten pas en matar per satisfer llurs ambicions o propósits.
Una abraçada i felicitats pel teu bon estil literàri.

Gràcies pel teu comentari. El teu relat, com el meu de "La revenja del cirurgià" es basen en la trista realitat humana, -afortunadament minoritària- dels assassins.

Molt humà, això que fa aquest home. Humà perque els humans assassinen, ja sigui directa o indirectament. Però, és clar, és el cantó fosc de tot l'humà. Com dius en l'introducció, un relat fosc. En fi, una meravella. Perque aquestes coses estan fetes per escriu-re-les. Si sempre estiguéssim parlant del bé, eliminaríem la nostra pròpia crítica humana, tan constructiva i tan eficaç.
És un dels tipus de relats que m'agraden més.

Súper-bé, angie!


Sergi

M'agrada aquest relat perquè expressa molt bé les sensacions, i descriu molt bé el que es pot arribar a sentir amb el sentit de l'olfacte, un sentit, es pot dir, una mica deixat de banda en l'àmbit literari. El trobo un relat molt atrevit, aquest.
El final és sorprenent, i val a dir que inclús fa una mica de por. Millor, perquè a mi m'agraden molt els relats que acaben amb un final inesperat.

Moltes gràcies pel comentari, seguiré el consell de que un autor té el seu propi lèxic, més o menys correcte, però que és la seva manera d'expressar-se. Moltes gràcies.


Safir

Aquest pavo està pirat!

O sigui que després d'ensumar-les ben ensumades les anava pelant una a una com si fossin vulgars plàtans de la jungla selvàtica?

Qui el va parir! He quedat jinyadíssim amb aquest relat, l'assassí i la mare que el va.

Menys mal que jo sé que tu no ets així, que tot és obra d'alguna anada d'olla que has tingut per culpa de la Laia que no havia fet els deures.

Recordava el teu relat del dia repte, algun dia hauré de penjar el meu assaassí...

Moooooºoºoºoºolt bona niiiiitttt!!

Merci per comentar-me; crec que és molt important entendre que no som allò que escrivim: podem ser tant perverses i rares a la fantasia i a la realitat tant normals, no creus que per les dones és més fàcil distingir les dues esferes?

Sí que va bé escriure alguna cosa fosca de tant en tant, sobretot si te'n surts bé.

Et penjo el comentari que et vaig fer quan el vas presentar:

Un bon títol, pel significat en si (la naturalesa, el quid) i perquè després ens farà falta el doble sentit al llarg del relat.
Un serial killer de perfil lleugerament diferent. Més enllà de la seva consciència del monstre que és, ens mostres un assassí de motivacions egoistes, clandestí, que defuig competir en el nombre de víctimes o mostrar la seva superioritat envers els policies que l'hagin de perseguir, i només vol crear per a ell mateix un plaer efímer que pugui mantenir apartat de tothom. No vol reconeixement, només vol consumir i gaudir en exclusiva els seus crims, que no són sinó eines per crear la seva particular obsessió, les essències.
Construeixes molt bé l'atmosfera, ja des del primer paràgraf on ens ensenyes com la satisfacció comença molt abans de cometre el crim, "delectant-se" en les candidates, i condueixes el relat controlant-ne magistralment el ritme per, sense distraccions supèrflues, encaminar-nos cap al seu destí inevitable.
"Dosificar amb mesura" referit a les converses, evoca alhora la component alquímica de la preparació de les essències, i "olor de migjorn" la component olfactiva. Crec que són frases menys innocents del que semblen.
Un gran treball d'integració de les paraules al text. Sembla que per tu més que un entrebanc hagin estat una motivació extra.

salutacions
Xavier(XvI)