Indigent

Un poema carregat d’humanitat. Sobte mirar un indigent als ulls, imaginar qui era abans i encara que el fàstic i la temença a que s’hagi trastocat ens impulsen a fugir-ne, ens adonem que en el fons som iguals però amb més sort.

Una forta abraçada

que dóna per a la reflexió
et felicito
una abraçada des de mataró
joan

l'indigent del barri, és un vers que ja ens diu que el personatge ens és proper, molt proper, tan proper que la veu poètica s'asseu al seu costat. Aquesta imatge és la central de tot el poema, la que mana, la que ho diu tot, la que critica, es solidaritza, s'apena, comprén.
Quants cops ens hem preguntat quina seria la vida que duia anteriorment? segurament una vida semblant a la nostra, potser molt millor. La vida pot canviar en un segon, sigui per un problema econòmic, sentimental, polític,... Acceptar l'indigent és acceptar qualsevol possible canvi en el nostre dia a dia.
Quin rotllo per dir-te que aquest cop de sensibleria m'ha agradat...és el que té patir les conseqüències dels Nadals, que no et recuperes fàcilment del terrabastall nostàlgic...

Petons!

angie

PS: aquest cap de setmana he deixat (altre cop) el vostre Camí del Bandama Vermell. El meu cunyat no viu a Barna i no va trobar-lo per comprar-lo a la seva dona, així que com li havia dit que era tan bo, me'l va demanar.

mancances i també virtuts.
I no ens podem disvincular de l'entorn: l'indigent és...del barri!
Però l'ignorem (o el cremem!) per a que no ens recordi que és com nosaltres,...