L'hora dels adéus

Un relat de: angie

Aquest matí ha vingut una parella a veure el pis. M’han donat bones vibracions. Sembla que els agrada força, sobretot a ella. La mare, fa més de vint-i-cinc anys, posà la mateixa cara quan entràrem al rebedor el primer cop. Un calfred m’ha recorregut l’espinada. Tan de bo no quedi tot en una intenció, com ve succeint aquests darrers mesos. Les despeses de manteniment són massa altes per poder-les suportar gaire temps més, però també és cert que no m’hi vull quedar. Les parets guarden massa records i el que necessito ara és passar pàgina. Quan els he acompanyat a fer una ullada a la terrassa, l’home m’ha llençat un munt de preguntes que m’arribaven distorsionades, no sé si fruit del vertigen ocasional que pateixo o per l’allau d’experiències viscudes en aquell meu raconet preferit. Preguntes i més preguntes que m’anaven emmudint a mida que transcorrien els minuts. Cada estança que els mostrava em paralitzava el cervell, ni que fos uns segons, i davant meu apareixien imatges dels pares a modus de flaix. L’havia de vendre com fos. Acceptaria qualsevol oferta prou raonable.

Una hora i mitja més tard, tancava la porta principal amb el convenciment que l’objectiu havia estat assolit. M’hi acomiadaria definitivament. El que no m’hagués mai imaginat és que la data per anar a notaria i signar la compra-venda fos també un quinze de novembre. No estava encara recuperada del sotrac que em produgué la noticia, que ja estava buscant resposta a tanta casualitat. Casualitat que aquest cop no aniria associada a la desgràcia.

Dia quinze de novembre. Quarts de cinc de la matinada i un grau d’alcohol en sang que supera la taxa permesa pel meu equilibri, com en els millors sopars familiars. Arraulida en el sofà, vestida només amb una bata de seda japonesa, penso en ella. Un disc de vinil gira a ritme de jazz mentre fumo una cigarreta, i pensó en ell. Falten pocs segons, els espero. Ja són aquí. També eren les 4.46, però avui tinc l’oportunitat d’acomiadar-me dels dos a l’hora.

Comentaris

  • Encara no se[Ofensiu]

    si m'ha agradat.

    En acabar de llegir-ho m'ha agafat un calfred i l'he tornat a llegir per si no l'havia entès. El calfred no se m'ha anat.

  • EM SAP GREU...[Ofensiu]
    Enric Vilalta | 09-01-2011 | Valoració: 9

    ...però no els perdràs de vista. Posa't al seu lloc: on t'estimaries més ser, atrapat entre quatre parets o dins d'una imaginació que et farà viure per sempre?
    Inquietant, màgic, bonic.
    Felicitats i bon any!
    Enric

  • carall amb el repte[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 02-01-2011

    Ha donat molt de joc aquest repte de la matinada, em sembla que som una mica noctàmbuls tots plegats.
    Un relat intimista i ben conduit, llegint-lo t'endinses en el món de la protagonista i amb les poques paraules dipositades en el relat, ens obres vies a altres històries, i de fet, és el que més admiro dels relats, que no siguin simplement lineals, que expliquin altres coses, sense que calgui anar a ells, pots entendre més que no dius. Un relat de comiats, amb un estil molt personal i íntim i amb un final que arrodoneix el petit món del que la protagonista acomiada. Un relat rodó.

    Bon any Angie, i bons relats per escriure i llegir!!

    Ferran

  • Quin neguit![Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2010

    Quan el vaig llegir al repte, tot just després d'haver penjat el meu, vaig tenir una sensació de neguit inexplicable. Era força entrada la matinada i, la veritat, l'esperit dels pares de la protagonista van travessar la pantalla de l'ordinador i es van instal·lar al meu estudi i després em van seguir fins al llit i un cop vaig tancar els ulls encara hi eren, tal és la sensació que transmet el text. Això vol dir que l'atmosfera està molt ben aconseguida. Pel que fa a la història, a mi em passa com li passa al Franz, que em queda un fil per lligar, alguns interrogants per resoldre: què va passar exactament a les 4.46? un accident a la terrassa? Sigui com sigui, està molt ben construïda la narradora-protagonista i l'halo de misteri és excel·lent. Aprofito per desitjar-te molt bon any 2111.

  • Plaer [Ofensiu]
    Sol_ixent | 28-12-2010 | Valoració: 9

    De tots els relats que competíem en el citat Repte, el teu és dels que més m'agradava. Disfruto sempre molt amb la teva prosa aparentment senzilla i acurada, les teves històries tant reals però alhora tant imaginàries.

    Sempre és un plaer llegir-te, no dubtis que continuaré fent-ho.

    Una abraçada,

    Sol_ixent

  • Com una gota...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-12-2010

    ...que cau rera una altra, lenta, seguida, monòtona... O millor com una martellada al cervell deixan-te estabornit, fosc, fantasmagòric...
    Hi ha calor/fred, tècnica, emoció, calfred,... I dona participació al lector... el fa partícep dels esdeveniments, involucrant-lo.
    Potser, 'mossa', un dels millors relats curts que t'he llegit!

    Bon Nadal i bones festes! És clar, amb salut i rebolica!

  • Caps i fils[Ofensiu]
    franz appa | 23-12-2010

    Com no podia ser menys, estic d'acord amb el jutge d'aquest repte de matinades, en què per cert ens vam trobar en els fils invisibles del fòrum a hores intempestives en molts casos.
    El relat et deixa rumiant i rumiant, i confesso que encara em queden caps i fils per lligar, però és molt seductor.
    Salutacions,
    franz

  • Vaig tenir l'honor de ser-ne el jutge[Ofensiu]
    deòmises | 23-12-2010

    I, certament, tornaria a escollir-lo per al veredicte del Clàssic CDXLVI.

    Aquí deixo el meu comentari:

    Un relat que perdura en el cervell un cop finalitzada la seva lectura. I això és el que m'ha fet decantar definitivament en la meva decisió. Anit, en arribar de la feina, la meva intenció era començar a redactar els comentaris des del relat que no havia llegit. I la lectura de L'hora dels adéus va ser la primera lectura i el motiu de deixar de llegir la resta de relats. Perquè havia quedat un ròssec dins meu de la història de l'angie.

    Un molt bon relat, que deixa una melangia i un calfred que perdura, i persisteix una bona estona.

    I això m'agrada...

    Gràcies, angie, per la teva aportació.



    d.


    PS: la informàtica va fer que es perdés el primer comentari, però la idea era similar...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

246364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com