Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

REPTE VISUAL POÈTIC 287: SILENCI

Intervenció de: Ness | 23-10-2021

https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/9/8/1634736410389_670.jpg

Silenci. Això és el que demana l'escultura més gran creada fins ara per l'escultor català Jaume Plensa, instal•lada a la riba del riu Hudson, que separa Nova York de Nova Jersey. "Water's Soul" (l'Ànima de l'aigua). Una dona jove mira els gratacels de Manhattan i es posa un dit als llavis.
Les tribus que habitaven la zona de Nova Jersey, els lenape, eren animistes que estaven convençuts que tot el que existia tenia ànima. D’aquí ve el nom amb el que han batejat l’estàtua: 'Ànima de l'aigua'. Segons l’escultor vivim en un món sorollós que no ens permet sentir la veu profunda de l'aigua que sempre ens està parlant...

Doncs a veure què us transmet el so de l’aigua quan ens envoltem del silenci...

Important: La data límit del repte serà el proper diumenge 31-10-21 a les 12 del vespre.

Respostes

  • Aclapares
    Endevina'm | 24/10/2021 a les 12:26
    [Respondre]
    Aclapares

    Ets l'ànima de l'aigua
    que no s'ha fet carnal,
    ets un còdol gegant
    a la vora del riu.
    .......................... Ens clames quietud
    .......................... placidesa...
    davant de tant de soroll banal.

    M'aclapara la teva grandesa
    que defuig la incertesa infernal.
    Ens parla silenciosa,
    d'allò que no veiem
    de la nostra realitat.

    M'aclapara, sí!
    la teva ànima invisible,
    la tan personal i
    ..................... majestuosa dignitat.

    Ens alces un dit, ben cert i dret...
    que no desafia,
    sols demana... ...................... silenci.
    Dins d’un mot... silenciat.

    Tanques els ulls
    no vols acusar,
    deplores el nostre xivarri...
    i en la teva mudesa, millor...
    no ens ho pots expressar.
    • Placidesa
      Endevina'm | 24/10/2021 a les 12:51
      [Respondre]
      M'agradaria que el títol fos aquest: Placidesa
  • RE: REPTE VISUAL POÈTIC 287: SILENCI
    Marnusa | 25/10/2021 a les 18:52
    [Respondre]
    Silenci... Escolta


    Silenci... Ho Escoltes?
    Escoltes el murmuri del riu?
    Aguditza l'oïda. Podràs escoltar-lo.
    Sota un soroll incert i abstracte
    sa aigua està plena de vida
    i ens reflecteix com un miratge.

    Silenci... Escolta.
    Les gotes et parlen i clamen!
    Són el vent, el sol i la pluja
    són la terra, el cel i els arbres
    són cant lliure d'animals i pobles
    que en el seu cabal viatgen.

    Tanca els ulls, acompanya'm.
    Dilueix-te amb mi i sa essència,
    serem senzillament aigua
    que flueix unida a l'origen
    de vegades, en pau i calma
    altres, salvatge i brava.

    Silenci... Ara l'escoltes.
    són les seves memòries
    que vesteixen mullades.
    És l'ànima de l'aigua
    i en ella, el món i nosaltres.
  • La fúria dels dies
    kefas | 25/10/2021 a les 19:28
    [Respondre]

    La fúria dels dies exhausts de tendresa
    encén les entranyes, esborra l’horitzó
    i ens fa tant fràgils
    que només el silenci parla sense trencar-nos
  • La dama taciturna
    rautortor | 26/10/2021 a les 15:53
    [Respondre]

    Silent. Present com el soroll.
    La ciutat es mou alienada, neuròtica,
    just als seus peus.
    Ella calla i demana callar.
    És el que li han dit que fes.

    El cel és blau, la ciutat, grisa,
    ella és blanca com la pau
    que demana, que suplica,
    assossegada.
    Li agradaria poder conversar
    de tu a tu amb el riu Hudson,
    gaudir el remoreig de l’aigua,
    contemplar-se com el bell Narcís
    al cristall fluent i mandrós.

    Calleu, si us plau!
  • RE: REPTE VISUAL POÈTIC 287: SILENCI
    Prou bé | 27/10/2021 a les 11:32
    [Respondre]
    LA VEU DEL RIU

    Com pots restar serena
    I ens transmets la pau
    dins del despropòsit?
    El brogit dels carrers,
    els crits de la gent,
    tants i tants sorolls,
    no et deixen oir-me.
    No et serveix la veu
    i, amb els ulls tancats,
    amb el dit alçat
    davant els teus llavis,
    demanes silenci.
    Tu em vols escoltar
    creus que és important,
    i no pots entendre,
    amb tant d'enrenou,
    el què us vaig dient.
    Les meves aigües porten,
    amb crits i sospirs,
    missatges de sempre
    del nostres ancestres.
    Magistral mestratge
    amb sàvies paraules:
    "No deixeu que la vida
    us malmeti la vida"

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats