Detall intervenció

RE: REPTE 144 "ROLLO" D'UNA NIT D'ESTIU

Intervenció de: La Riera del Fluvià | 12-07-2006


Estic en el jardí de l’hotel, asseguda prop de la piscina. Un cambrer, molt trempat, m’ha servit una sangria. Milers d’estels brillen com petits diamants i la lluna, rodona i brillant, es reflexa en l’aigua. Una brisa lleugera em porta la suau aroma de les petúnies barrejada amb l’olor de gespa recent tallada. Fa una nit esplèndida, una nit que convida a enamorar-se.
De fet, des de fa tres dies, m’he enamorat com no ho havia fet mai. Ell és... com ho diria...com un somni. Ell m’ha deixondit del meu estat anímic. Sovint el trobo en el passadís de l’hotel, en la piscina, sempre sol. Un dia d’aquests m’hauré de decidir...
Assaboreixo la sangria mentre observo al meu voltant: l’orquestra, les parelles que ballen al ritme d’una balada, la gent asseguda en les taules i, de sobte el veig, veig l’home que em treu la son. Està dret, recolzat en la barra del bar, amb una copa en una mà i una cigarreta en l’altra. Va vestit de manera informal: texans i una camisa blanca, descordada, que deixa entreveure el seu tors bru. Té els cabells negres, una mica llargs i ondulats i els ulls d’un verd intens. Alt, musculós, però sense exagerar. És com un Adonis fet realitat.
El miro i la meva mirada es creua amb la seva. Somriu. Deixa la copa damunt el taulell i, a poc a poc, amb pas ferm i segur, s’apropa. El cor amb batega amb força. Agafo la copa i faig un glop. Ja quasi està davant meu, està tant a prop que puc sentir l’aroma d’un perfum salvatge, viril. Però, quan quasi el puc tocar, quan crec que el meu somni es farà realitat, es desvia cap a la taula de la dreta on hi ha un rosset d’ulls blaus. Es saluden molt efusivament i marxen agafats de la mà.
M’aixeco i em capbusso a la piscina. S’ha acabat el “rollo”, sense ni tant sols haver començat.


Respostes

  • Mitela
    Emelkin | 11/07/2006 a les 00:52

    quin repte més "cachondo" XD aveura si serà el meu 2n repte!
  • RE: REPTE 144 ( CXLIV ???)Tot no pot ser
    Baiba Liepa | 11/07/2006 a les 11:09

    Tot no pot ser.

    Juliol del 96, encara no havia començat les meves vacances. M' estava prenent un cafè i fumant una cigarreta al bar de la facultat. Era el meu primer any de bibliotecària a Biologia, i aquell juliol se'm feia etern.
    Asseguda a la barra, rodejada de cartrons de sangria envasada que el cambrer anava emmagatzemant, el vaig veure entrar per primer cop.
    Ros, perfil angulós, no massa alt, prim...destacava entre els nois que van entrar fent gatzara al bar. Portava una camisa blanca amb el primer botó descordat i el coll, amb una nou decidida, emergia elegantment d' entre les clavícules fins a les mandíbules fines i ben dibuixades. Vaig pensar que tindria un esquelet fascinant.
    Hipnotitzada, no em vaig adonar que estava remenant el cafè amb la cigarreta.
    Atret per la meva insistència es va girar i en veure'l de front, els seus ulls em van acabar de seduir : un gris, l' altre blau. Aquella asimetria cromàtica subratllava el magnetisme en que m'havia capbussat.
    Em va somriure i, com si m' hagués despertat d' un somni, em vaig deixondir, i en abaixar els ulls, el meu cafè estava ple de tabac desfet que surava a la tassa.
    A partir d' aquell dia coincidirem a esmorzar, passejàvem i alguna vegada dinàvem junts.
    Ell era mes gran que jo i havia iniciat molt tard els seus estudis d' enginyeria. No recordo perquè. Era de Tenerife, i parlava un castellà ple d' esses... un encant afegit i exòtic, com si estigués al cinema. No responia al tipus de noi trempat i xerraire al que estava acostumada. Era diferent. : melancòlic, seriós...
    Ens besarem per primera vegada en un racó de la biblioteca. Va ser el primer home que em va besar als llavis.
    I no em va agradar. Vaig fugir.
    Aquell estiu em deixà un regust amarg. No he conegut mai més un home tant bell, ni tant estrany.

  • La noia del pais del nord .
    ElCostatFosc | 11/07/2006 a les 15:59

    AIGUA
    Sempre recordaré la teva imatge, estirada al sol, gairebé nua, lluint un petit tanga negre.
    Al principi no vaig tenir valor per fer res més que mirar-te. Va voler la casualitat que una nit coincidíssim a la discoteca i, no sé pas com, em vaig trobar parlant amb tu. A partir d'aquell dia varem anar junts a la platja. Dins l'aigua ens varem fer el primer peto. Dins l'aigua les primeres carícies.
    Mai oblidaré que l'aigua de la Mediterrània va portar-me a conèixer a la noia del país del nord .

    FOC
    Sempre recordaré l'habitació d'aquella pensió del Port de la Selva.
    Aquell massatge que vas fer-me, llepant cada racó de la meva esquena, provocant-me pessigolles de foc. Vas demanar que em girés, però jo estava trempat i em feia vergonya que ho veiessis. No t'ho havia confessat; era el primer cop que estava amb una dona. Els teus petons i carícies van tranquil·litzar-me, i, lentament vaig donar-me la volta.
    Quan et vas posar nua al meu damunt, em faltaren mans per tocar aquell cos jove, bell i tendre. Al penetrar-te va sobtar-me l'agradable sensació de calidesa, completament inesperada, i em vaig escórrer gairebé al instant. Però tenia tantes ganes de tu que allò no va representar cap problema, amb moviments suaus i besades profundes vas fer que em recuperés sense sortir del teu interior.
    Mai oblidaré aquella habitació.

    GEL
    Sempre recordaré el teu somriure al dir-me adéu.
    Tornaves al país del gel. L'estiu encara no s'havia acabat però una intensa fredor interior em feia sentir més mort que viu mentre veia com el teu autocar s'allunyava. Vas deixar-me sol, glaçat i ensopit. Per deixondir-me em vaig capbussar en un reguitzell de nits boixes, sopars amb amics, absurdes borratxeres de sangria i discoteques.
    Tot va ser inútil.
    L'estiu havia marxat amb tu.
    Mai t'oblidaré, noia del país del nord.
  • RE: REPTE 144 "ROLLO" D'UNA NIT D'ESTIU
    La Riera del Fluvià | 12/07/2006 a les 14:12

    Estic en el jardí de l’hotel, asseguda prop de la piscina. Un cambrer, molt trempat, m’ha servit una sangria. Milers d’estels brillen com petits diamants i la lluna, rodona i brillant, es reflexa en l’aigua. Una brisa lleugera em porta la suau aroma de les petúnies barrejada amb l’olor de gespa recent tallada. Fa una nit esplèndida, una nit que convida a enamorar-se.
    De fet, des de fa tres dies, m’he enamorat com no ho havia fet mai. Ell és... com ho diria...com un somni. Ell m’ha deixondit del meu estat anímic. Sovint el trobo en el passadís de l’hotel, en la piscina, sempre sol. Un dia d’aquests m’hauré de decidir...
    Assaboreixo la sangria mentre observo al meu voltant: l’orquestra, les parelles que ballen al ritme d’una balada, la gent asseguda en les taules i, de sobte el veig, veig l’home que em treu la son. Està dret, recolzat en la barra del bar, amb una copa en una mà i una cigarreta en l’altra. Va vestit de manera informal: texans i una camisa blanca, descordada, que deixa entreveure el seu tors bru. Té els cabells negres, una mica llargs i ondulats i els ulls d’un verd intens. Alt, musculós, però sense exagerar. És com un Adonis fet realitat.
    El miro i la meva mirada es creua amb la seva. Somriu. Deixa la copa damunt el taulell i, a poc a poc, amb pas ferm i segur, s’apropa. El cor amb batega amb força. Agafo la copa i faig un glop. Ja quasi està davant meu, està tant a prop que puc sentir l’aroma d’un perfum salvatge, viril. Però, quan quasi el puc tocar, quan crec que el meu somni es farà realitat, es desvia cap a la taula de la dreta on hi ha un rosset d’ulls blaus. Es saluden molt efusivament i marxen agafats de la mà.
    M’aixeco i em capbusso a la piscina. S’ha acabat el “rollo”, sense ni tant sols haver començat.

  • Aquell estiu, a Cadaqués
    Sol_ixent | 13/07/2006 a les 12:18

    Aquell estiu, pintava ser igual que tots els anteriors. La destinació no variava, i Cadaqués ens esperava amb els braços oberts.

    La primera setmana de juliol va transcórrer sense cap mena d'anomalia. A més, els amics d'allà no arribaven fins a mitjans d'agost; així que havia de deixondir-me com podia per tal de no avorrir-me.
    A l'inici de la següent, però, va passar quelcom que va marcar-me profundament.

    Abans de dinar, havia anat a fer una cabussadeta a la piscina comunitària, i va ser llavors que el vaig veure. Quan sortia de l'aigua, va passar per davant meu. Un jove de no més de vint-i-cinc anys, alt, de pell bruna i cabell negre. Era jardiner, perquè anava vestit amb un mono verd. Ni es va dignar a mirar-me, però em vaig quedar uns instants seguint-li el rastre fins que va desaparèixer de la meva vista.

    Em vaig passar la resta de dia barrinant sobre el tema. Havia de tornar-lo a veure, però ni tan sols sabia com es deia. No obstant, l'instint em deia que el destí tornaria a unir-nos. I no s'equivocava.

    Després de sopar, vaig anar a comprar tabac pel pare al bar de sota de casa. Just creuar el portal, una mà va agafar-se de la meva. Quasi em salta el cor del pit en veure qui era. Sense creuar ni un sol mot, vam anar fins al seu cotxe, que estava aparcat dos carrers més enllà. Un cop dins, em va dir que es deia Pol i que, al matí, a la piscina, ja m'havia clissat de primeres. A més, coneixia el meu pare i sabia on vivia. Va conduir fins a tocar del port, on podríem xerrar tranquil·lament. Era un xicot trempat, però una mica tímid.

    Al cap d'una estona, i amb la sangria del sopar encara al cap, va arribar el primer petó. Jo estava al cel, i no em va importar gens seguir-li el joc i perdre la virginitat amb ell.
    Vaig descobrir la meva homosexualitat amb un desconegut, però no me n'arrepenteixo gens ni mica.
  • Rotllet d'estiu
    Jan des Val | 13/07/2006 a les 19:38

    La Carla jeu abraçada al Marc, a la sorra. Ella té un cos com n'hi ha pocs. L'ideal dels 90-60-90 fet dona! La mà del Marc s'esmuny sota d'ella i li acaricia la panxa. Li cerca la goma de la part de baix del biquini; fàcilment, salva l'obstacle fins tocar els primers pelets del pubis i, en un moment que per a ella es fa etern, acosta la punta dels dits al sexe humit. Bocaterrosa, la Carla tapa el cos de l'home i oculta l'evidència que està ben trempat. Acosta els seus llavis als d'ell. Es besen apassionadament. Ambdós es capbussen, un en l'altre, i perden el món de vista. Sospirs. Ulls tancats. Èxtasi. No hi ha ningú més per a ells tot i que la platja és plena.

    Jo els veig, no m'ho crec. És ella, la meva dona! Amb un altre home! Abraçats, besant-se, tocant-se... La sorpresa que li volia donar s'ha esmicolat en mil trossos. Sóc jo l'astorat!

    Em digué, textualment, que només era "un rotllet d'estiu", que no van fer res, que havia begut massa sangria, que qui s'havia d'imaginar que jo tornés tan aviat de Barcelona, que m'estimava només a mi, de veres! Jo m'ho volia creure, però el record i el pensament em deien el contrari.

    Des de llavors mai no m'he deixondit. Quan fa d'allò? Jo crec que avui, la Carla em vindrà a veure. Fa molt que no ha vingut! Quin dia som? Divendres, segur, perquè ahir era diumenge. O potser és dimarts! No ho sé. En aquesta gossera, no saps mai quin dia és.

    La Carla m'estima. Allò va ser, només, un "rotllo" d'estiu. D'aquells que no deixen petjada, que no fan cap mal. Quants anys deu fer? Vint? Trenta? Quaranta? Espero que avui no vingui amb el marit!

    - Va, senyor Josep, prengui's la medecina. Avui el veig una mica neguitós. Ja veurà com estarà millor. - diu l'infermer prenent-me el canell esquerre, sense poder evitar de mirar-hi les impressionants cicatrius.
  • Quin "rollo" de Santoral!
    angie | 13/07/2006 a les 20:27

    Per Sant Pere, els teus ulls s'aturaren en el meu cos al sortir de l'aigua. El bany nocturn em deixondia. Tu estaves pescant i els núvols tapaven els estels. La única llum que ens vigilava era la del fanalet sota el qual nodries l'ham de la canya. Jo també em vaig fixar amb tu, sobretot en aquelles mans destres i el retall perfecte de la mandíbula, però tu continuares la feina i jo vaig embolicar-me tímida amb la tovallola…

    Per Santa Anna, ja sabia que tenies uns trenta-cinc anys i que eres l'amo d'un xiringuito a la platja de Roques Blanques, on m'hi perdia de dia entre els turistes només per veure't i per prendre la millor sangria de la costa. Eres un seductor : sempre estaves voltat de dones. Allà em vas somriure per primer cop.
    En pocs dies ja parlàvem, tot i la diferència d'edat, però tu sabies com escurçar-la…

    La nit del meu aniversari em vas preparar un sopar a la "teva" platja i en acabar, amb una delicadesa extrema, em vas convidar a banyar-me amb tu. Dins l'aigua, acaronats per les ones, ens besàrem. Primer fou un petó suau, dolç, gairebé d'àngel, però quan les teves mans m'aproparen al teu cos i vaig notar que estaves trempat, es convertí en un petó llarg i sucós. Em descordares la part superior del biquini, que es perdé en la foscor del mar, i et capbussares trapella per desfer-me de les calces. Vaig enrojolí mentre em penjava del teu coll i em treies de l'aigua, dipositant-me amb cura sobre el rocam. Ens vàrem estimar.

    Per Sant Ramon, jo marxava i coneixedora de que allò anava a acabar vaig proposar de trobar-nos a la platja, no hi havia millor lloc on acomiadar l'estiu. A més a més, allà va ser on les nostres mirades planejaren les primeres paraules i els estudiats moviments d'aproximació. Férem festa major.

    Han passat els anys però, cada trenta-ú d'agost recordo aquell castell de focs.


    • RE: Quin "rollo" de Santoral! (modificat)
      angie | 13/07/2006 a les 20:35

      Per Sant Pere, els teus ulls s'aturaren en el meu cos al sortir de l'aigua. El bany nocturn em deixondia. Tu estaves pescant i els núvols tapaven els estels. L' única llum que ens vigilava era la del fanalet sota el qual nodries l'ham de la canya. Jo també em vaig fixar amb tu, sobretot en aquelles mans destres i el retall perfecte de la mandíbula, però tu continuares la feina i jo vaig embolicar-me tímida amb la tovallola…

      Per Santa Anna, ja sabia que tenies uns trenta-cinc anys i que eres l'amo d'un xiringuito a la platja de Roques Blanques, on m'hi perdia de dia entre els turistes només per veure't i per prendre la millor sangria de la costa. Eres un seductor : sempre estaves voltat de dones. Allà em vas somriure per primer cop.
      En pocs dies ja parlàvem, tot i la diferència d'edat, però tu sabies com escurçar-la…

      La nit del meu aniversari vas preparar un sopar a la "teva" platja i en acabar, amb una delicadesa extrema, em vas convidar a banyar-me amb tu. Dins l'aigua, acaronats per les ones, ens besàrem. Primer fou un petó suau, dolç, gairebé d'àngel, però quan les mans m'aproparen al teu cos i vaig notar que estaves trempat, es convertí en un petó llarg i sucós. Em descordares la part superior del biquini, que es perdé en la foscor del mar, i et capbussares trapella per desfer-me de les calces. Vaig enrojolí mentre em penjava del teu coll i em treies de l'aigua, dipositant-me amb cura sobre el rocam. Ens vàrem estimar.

      Per Sant Ramon marxava i coneixedora de que allò anava a acabar vaig proposar de trobar-nos a la platja, no hi havia millor lloc on acomiadar l'estiu. A més a més, allà va ser on les nostres mirades planejaren les primeres paraules i els estudiats moviments d'aproximació. Férem festa major.

      Han passat els anys però, cada trenta-ú d'agost recordo aquell castell de focs.

      • Afrika
        angie | 13/07/2006 a les 21:11

        xiringuito entre cometes, que no existeix i no tinc ni idea com es diu en català...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: