Que la vida no s'emporti el talent ni cremi el fil amb el que ens cosim el cor o les dèries els poetes. Tot i que la metàfora potser no és acurada, perquè és la falta de vida, de flama el que a vegades ens arrenca la inspiració. Ara mateix passo per una mala època i espero recuperar les ganes d'escriure aviat!!!

Una abraçada company

Els teus no tenen res que envejar, calen poemes com aquest al món. Els bons poemes son aqells que provoquen, provoquen una rèplica, les ganes d'escriure. Potser xq les ganes d'escriure en la seva forma més objectiva són inèrtes dins el poema. Llàstima que estic en plena sequera i nom surt res :(. Tots els poemes que vaig penjar son de la catacum, i bé, encara me'n queden unes quantes desenes per posar així que tinc marge abans no se'm noti la sequera :P

Ella també ha tornat a mi, suposo que tenim coses a explicar-nos.. no? :P un patunas al nas!

"Si yo te contara"... jajaj. De fet som nosaltres, la gran majoria de vegades, els que ens ensenyem a veure i a creure, així que no et puc assegurar qui n'és el culpable.

De totes formes, aqui en som uns quants que compartim la mateixa passió i amalgamem estils.

De fet trobo que la teva poesia i la meva no son tan diferents. Escrius prou bé, amb precisió matemàtica, suposo... plaer exponencial!!

Per aixo et poso un 10! I et prometo que et seguiré ben d'aprop!!


Un petó!


Gerard.

Ara ja feia molt que no et comentava! Però la ocasió ho val.


Et vull felicitar, de debò, has arribat a la majoria d'edat a tocar de la sublimació. Ja toques amb els dits la llum de l'èxit i el saber-hi estar. Ja notes com ondula la màgia líquida del saber.

Jo crc que estàs a punt per tot. Crítica constructiva. Poc a dir, crec que aniràs naturalment esdevenint el que has d'esdevenir: devoradora de metàfores sobre les estovalles de la lucidesa.

Només dir-te que segueixes posant-hi masses metàfores i això mareja al lector, ha de fer massa esforços. Crec que hauries de dosificar. Jugar amb els contrastos, és a dir.


Si poses tres coses precioses juntes no t'impactaràn igual que si les intercales amb alguna cosa que no cridi tant l'atenció. D'aquesta forma aconseguiràs sorprendre 3 vegades en comptes d'1.

És un tema de percepció humana. A veure si saps aplicar-ho! wohoo!


Felicitats PUETA!

Que gran aquest final..

"allargàda" fa mal als ulls! XDDD no m'ho tinguis en compte XD

Dit i aclarit això. Crec que ja et puc comentar i dir-te que els teus poemes, i aquest n'és u bon exemple estàn revestits amb mil metàfores(mil misteris) per resoldre. En la seva aparença curta s'hi amaga condensada la allargàda d'un poema èpic, d'una gran historia que el lector construeix extrapolant a partir de les teves paraules precises i encertades. No oblides la teva influència Martíipoliana(o potser no te'n lliures) però la questió és que el resultat és excelent.

Un excel.lent per la guanyadora del premi més valuós, que no és el martí pol, sino el del talent poètic

Una abraçada

Gerard Vila Nebot

Doncs aqui va el teu esperat comentari. I no cregis que te'l faig per ser el 499 i tancar etapes i tot això. Te'l faig perquè crec que ja t'has convertit en una poetessa de categoria tot i la teva edat.

Salutacions pivotatòmic! Et vull confessar, primer de tot, que no acostumo a llegir prosa a relatsencatalà. No se perquè, el fet de tenir els ulls tanta estona clavats a una pantalla d'ordinador amb la mirada fixa no em motiva. Tot i així, alguna cosa m'ha arrossegat fins al final del teu relat. Potser, no t'enganyaré, ha estat una reacció química provinent de la meva experiència(aquelles coses que esclaten quan algú les toca). la questió és que he necessitat llegir-lo. I l'altre questió és que m'has mantingut, en tot moment, els ulls a la pantalla. Probablement ha estat degut al realisme i la bona descripció psicilògica que li has donat al teu personatge(no se si també impregnat de l'acid d'algun dels teus records). Et vull confessar, seguidament, que m'ha encantat la lectura i que no puc fer altre cosa que felicitar-te. Has tocat la fibra amb la mà de la paraula i això, com be saps, és una cosa que no tothom ot aconseguir(el món és ple de mancs de la paraula).

Gràcies, per acabar, per la dedicació.(tot i que comprenc que jo no t'he d'agraïr res, aquestes coses es fan per un mateix(o no))


Segueix endavant! i salut!

Aquesta cançó és de cesk freixas, follet groc, no se si ets ell o que, però en cas que no ho siguis, deixa clar que no és teu i és d'en cesk

i ara toca comentar-te jajaj

El poema està bé, es nota la teva faceta de psicòloga evolutiva! jajaj m'ha agradat, ara em llegiré alguna cosa mes teva!

l'exàmen el tinc dilluns!! aveura que tal :P

ja tens la foto a puestu XD

un patunas al nas dona intergalàctica!

No se si tu t'has tornat millor poeta, o jo millor lector. Però estic realment impressionat amb aquest poema.. Saps, més m'agradaria escriure'l! (bé, ja m'entens, un equivalent) Potser algun dia pel msn et passo algun dels meus ultims poemes(nhe escrit 10 aquests ultims 7 dies) bé, el fet és que no els penjaré a relats fins que no hagi penjat els demés(falten uns 20 per arribar als bons XD). Vaja, el que et vull dir és que te'n passaré algun perquè em donguis el teu parer, crec que he canviat i algunes imatges d'aquest poema m'han sonat al meu nou "estil", si! aquest es dels poemes que m'agrada llegir. I no tens res que envejar a grans poetes que ronden per allà. En fi... encantat de tornar-te a llegir i daqui res ho estaré de tornar a saber de tu, espero!

per quan una trobadeta??

cuida't angie

un patunas al nas!

I jo que pensava que t'endevinaria el final! i no ha estat així... realment m'ha sorprès el final i m'ha encantat anar-lo llegint... un 10 com una casa Unaki!!

tot be??

un patunas al nas!!

hi ha poetes que ho son tot alhora, i aquest ets tu capdelín.

es trobaràn a faltar els teus versos per aqui i per arreu, gràcies per aquest petit gran homenatge.

Jo el que et voldria confessar és que tu has estat una de les meves inspiracions(bé, tu no, els teus versos, el teu anonimat no em permet gaire més jejeje)

Però suposo que els versos són una extremitat més del poeta.

N'aprenc, i molt, d'escriure

i a la meva modesta edat de dinou anys (espero que això al poema no anés per mi, que em desmaio! XD) sento que començo a dominar una mica més aquesta extremitat.

Ens tornarem a veure, amic!

una abraçada!

i gràcies, altre cop