He llegit el teu poema amb atenció .

La veritat és que no acabo de treure'n l'entrellat. Existeix una llegenda africana segons la qual un africà ( suposem que és africà ) obsessionat amb la pluja aconsegueix que no plogui mentre ell visqui ? Bé, ja sabem que les llegendes no tenen que ser racionals, però aquesta sembla clarament inversemblant.
Esta bé la referència al sida ( la malaltia incurable per uns, refredat per altres , és això no ? ). Potser el millor de tot el text .

Deixant a part el contingut ( bastant desencertat pel meu gust ), el ritme tampoc m'ha semblat gaire reeixit; no facilita la lectura .

En resum, segons la meva opinió, és un dels poemes més fluixos que t'he llegit.

Penso que pots fer-ho molt millor .

Vagi Bé !

Un tercets molt bonics, amb unes imatges, en general força interessants ( excepte la de la papallona que és, potser, una mica tòpica ) .
Altres comentaristes han parlat de haikus. No ho són tot i que en tinguin la mètrica . Els haikus no utilitzen metàfores, un haiku mai parlaria de "la papallona de la mentida", ni del "full del silenci".
Un altre pega que li trobo és la dependència de la imatge que el va inspirar. Si el lector no la coneix el poema queda definitivament coix .

( respecte als teus simpàtics comentaris als meus relats, em ve al cap una bonica dita castellana, fa més o menys així; "Piensa el ladrón que todos son de su condición"- ho dic pel tema de la ràbia, naturalment - ) .

Vagi bé !

M'agrada molt aquest relat que parla de les dificultats que tenen les relacions de parella.

I ho fa amb una estructura molt original; aquesta col·lecció d'afirmacions de coses que a la protagonista no li van costar, culminades amb la última frase que, magistralment, gira la truita, ho posa tot en entredit i li dona un agradable toc d'ambigüitat.

Felicitats .

Dius que és un poema per ser musicat i es nota.

El problema està en que, pel meu gust, abuses de les reiteracions . Més enllà de les estrofes repetides ( dues idèntiques i una tercera gairebé - en un vers de 8 estrofes ! - ) també la frase que dona nom al poema, "aigua d'amor", és repeteix fins més enllà de la sacietat .

Com veus el teu poema no m'ha agradat. I t'he explicat els motius. No t'he dit que el trobo infantil, o pedant, o simplement, avorrit . En lloc d'això t'he explicat, de manera educada, els punts que fan que el teu poema no m'agradi.

El teu comentari al meu relat "Ens ho passarem bé", un relat dur, escrit per un repte proposat pel Bruixot sobre la violència i que d'entrada s'avisa que pot ser desagradable per persones sensibles, no és ni educat, ni racional, ni res de res . Recordem-lo :

Fastigós
Salgado | 19-01-08 | Valoració: 1
només

No crec que deixar aquesta mena de comentaris sigui una pràctica digne, francament. I sí ho vas fer per "venjar" a la relataire Marta per un comentari crític que li vaig fer , t'has cobert de glòria .

Jo no faré com tu, el teu poema no m'agrada , però no penso que es mereixi un 1 ( cap relat ni poema dels que he pogut llegir a Rc és mereix una nota tan baixa ) .

No m'ha fet el pes aquest relat de prosa poètica .
Trobo que amb les paraules, existeixin o no, no es mira. Trobo, també, que parlar d'un desig ple de ganes és reiteratiu ( com dir parlar d'un mar ple d'aigua ) . Són dues imatges que em grinyolen .
Naturalment les meves són opinions completament subjectives i fetes amb ànim constructiu.

Crítica per un poema que no m'ha semblat, en absolut, eròtic.

Els primers versos ens dibuixen la imatge d'una nena que juga amb un adult. Com que, teòricament, es tracta de poesia eròtica, m'hi esforço per pensar en una noia/dona que juga amb el seu amant . Una interpretació forçada però continuem....

Els tres versos següents són, senzillament, incomprensibles. Forçant la màquina i buscant desesperadament alguna interpretació eròtica al text, intento imaginar l'alzina com un símbol falic. El darrer d'aquest tres versos, "imant d'un cos gegant" sembla corroborar aquesta improbable metàfora.

Arribem al grup de versos més críptics del poema. Els sospir que esclaten sota el melic pot semblar una mena de rebuscada al·legoria del sexe oral. Però, en tot cas, resulta tot massa complicat, massa disfressat, com si estiguesim parlant d'una activitat gairebé delictiva.

A partir d'aquest punt el poema és perd, ja definitivament, en el misticisme més opac. Salts mortals entre parèntesis, precipicis, obscures referències a un cos ¿ masculí ?, les pedres del sud ( metàfora dels testicles ? ) .

S'ha dit que l'erotisme ha d'insinuar no ha de mostrar. D'acord.
Però no hem d'oblidar que l'erotisme ha de ser eròtic. I si les insinuacions són tan tangencials, tan difuminades i místiques, el text perd la seva principal raó de ser; que no és altre que la d'erotitzar al lector.

..

Curt.
Provocador.
Excitant.

Boníssim .

curiós joc de seducció.
En alguns moments extremadament eròtic ( "soc jo qui troba...."- estrofa molt molt calenta ) , i en altres molt ingenu ( " com ningú mai " - això tan sols es pot dir des de la inexperiència ).
Bona combinació d'ingenuïtat i perversitat.
El títol , encertat, es evident que tots us coneixeu, i aquest títol si coneixes a la relataire motiva la lectura ( sobre tot si ets un home ).
Tot i que no et conec m'ha agradat.

Tan que gairebé sembla un conte de fades.
Però es bonic .
De lectura ràpida i agraïda.
No recomanable per els diabètics ( per la dolçor ).

bonic, suau i inocent.
Amb encant.

poesia erotica que posa a cent .
Molt bé.
Corro a llegir els originals

Sugerent .
Calculada ambiguetat molt divertida.
Per aqui algun comentari parla de no se que de que la ment es perversa.
Perversa no, la ment pensa el que pensa, i tu jugues molt bé amb això.

De tota manera...

Abans que les sabatilles prefereixo els pensament perversos.