Detall intervenció

Gràcies, Calderer

Intervenció de: Ayurveda | 24-02-2009


per teu comentari. Sé que el primer títol era el que més pes et feia. Però després de la revisió, l'Alba ja no té un paper fonamental en el relat.

Bé, encara que es pot penjar amb el títol que més agradi al lector. Ell mana...

Ayurveda


Respostes

  • EXPECTATIVA IRREAL...Núria Gau
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:40

    EXPECTATIVA IRREAL.......Núria Gau


    Una historia que capgira el tema del repte i converteix una professió que sempre s'ha considerat interessant i emocionant, si més no literàriament, en una feina banal, avorrida, fins i tot sòrdida. Potser un final massa brusc per a un relat que promet molt. Pensant-hi se m'acut una possible continuació: a la segona part es coneix la feina de la noia, aparentment simple i sense importància però que al final del conte es revela insòlita i estranya. Quedaria una història en dos realitats invertides.

    Ben escrita, sense errors gramaticals (que jo pugui veure, però això no és cap garantia). Narrativament manté un estil planer, un lèxic acurat i un bon ritme. Aquest, però, es podria millorar canviant alguns construccions verbals per tal de fer-les més simples. Per exemple: "es posa a recordar la conversa que mantingué amb.." per "recorda la conversa amb..." "..es disposa a obrir la bossa..." per "..obre la bossa..." "Ella no va deixar de repetir..." per " ella no deixava de repetir..." "..i això li fa pensar que..." per "....i per això pensa que..." o "... i pensa que...".

    Núria, portes poc temps escrivint a RC però fas aportacions molt interessants, suposo que t'hi dediques de fa temps. Gràcies per participar.



    • Gràcies pel comentari
      nuriagau | 24/02/2009 a les 00:34

      No sé si em sortirà completar la història per tal de fer una història amb dues realitats invertides.

      Esmenaré les perífrasis verbals que em comentes i les substituiré per formes verbals simples.

      Moltes gràcies, Lluís
  • INCISIONS.....Ayurveda
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:42

    INCISIONS....Ayurveda

    Una història ingènua i infantil en la primera part que s'escapça, jo diria que d'una forma gairebé brutal, en la segona. Molt bo l'inici que ens fica de ple en el relat.

    La prosa i la narració avancen amb elegància i sense dificultat, per a un lector que no sigui escriptor sembla que no hi hagi cap treball darrere però tots sabem com costa d'aconseguir aquest estil planer i aparentment fàcil.

    Voldria assenyalar algun defecte però la realitat és que no n'he trobat cap. El primer títol que proposava l'autor: ALEX CASAMITJANA I ARIADNA JULIA em semblava millor que aquest d'incisions. Però sobre gustos i títols.....

    Gràcies per participar.



    • Gràcies, Calderer
      Ayurveda | 24/02/2009 a les 12:51

      per teu comentari. Sé que el primer títol era el que més pes et feia. Però després de la revisió, l'Alba ja no té un paper fonamental en el relat.

      Bé, encara que es pot penjar amb el títol que més agradi al lector. Ell mana...

      Ayurveda
  • VOLTA I VOLTA....Mixeta
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:45

    VOLTA I VOLTA ....Mixeta.


    Un text que ens parla de la dèria d'escriure i de crear i dels sentiments contradictoris que poden arribar a sentir els escriptors aficionats. L'autor mostra l'aspecte insòlit d'aquesta realitat tot comparant l'obsessió d'escriure amb l'obsessió de la rata ( o el ratoli, si voleu) per giravoltar a la roda que té a la gàbia. La presència fugaç de la dona i de la filla li dona al text un caire molt especial que a mi, personalment, m'agrada força ja que a molts relats meus faig sortir, també, la meva família.

    Un lèxic fàcil, una prosa lleugera i una estructura general força aconseguida.

    Crec que hi ha errors de puntuació a diverses frases (les comes estan mal posades) i que hi ha certa tendència a agrupar els adjectius que pot acabar cansant: "perfecta, joiosa i feliç" "atenta, seriosa".

    Gràcies per participar.

    • No he guanyat jo? Quin desengany!
      Mixeta | 24/02/2009 a les 12:40

      De totes maneres felicitacions al guanyador...un relat molt bo.

      Mixeta

      Al jutge no li dic res, tinc molt molt mal perdre, jo.
  • I RES MÉS.......Sangifetge
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:49

    I RES MÉS......Sangifetge.

    En paral·lel transcorren dues realitats quotidianes i banals: la humana i la de la llagosta del terrari. La llagosta viu amb una simplicitat espaordidora la seva vida sense futur, sempre al caire de ser devorada per La Boca. Magnífica la descripció de com viu el seu món la llagosta. I la vida humana que transcorre en paral·lel, a partir de la comparació amb la de la llagosta se'ns fa absurda i inquietant. Endevino, a més, que l'autor ens ha volgut fer present la mort que sotja la nostra vida. No és una història de sang i fetge però resulta molt més inquietant i pertorbadora que si ho fos.

    Una prosa fàcil i senzilla; els que aspirem a aquest tipus de escriptura sabem com costa de aconseguir-la. L'estructura del relat impecable, especialment el final....i res més.

    Hi ha una frase on sembla que falta un pronom: "Tal com estan les coses quedar-se sense..." em sembla que el correcte seria "...quedar-se'n sense..." però no m'atreveixo a afirmar-ho categòricament ja que sempre he tingut un problema amb els maleïts pronoms. També a "...,naturalment, ja fred,..." sembla que la coma no hi ha d'anar.

    Gràcies per participar.

    • RE: I RES MÉS.......Sangifetge
      brins | 24/02/2009 a les 09:27

      • RE: RE: I RES MÉS.......Sangifetge
        brins | 24/02/2009 a les 09:33

        Enhorabona, Sangifetge. Has fet un molt bon relat!
        Pilar
  • BALDRIC......Allan lee
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:53

    Dues solituds que es troben i conviuen, una història trista. I una coincidència insòlita que canvia aquest fet. I un final que obre una porta a l'optimisme.

    Molt ben narrat i molt agradable de llegir amb un ritme ràpid i un lèxic senzill i planer.

    Em confon el fet que "Báldric" porti l'accent en castellà, no sé si és un error o té algun significat que se m'escapa. Hi ha alguna coma que caldria revisar, per exemple: "Ara, fer el que li agradava..."

    Gràcies per participar

  • CANVI DE VEÏNS...Mercè bellfort
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:55

    CANVI DE VEÏNS......Mercè Bellfort

    La realitat més propera i simple descrita amb elegància i humor, com en d'altres textos de l'autora. El final ens resulta enginyós i sorprenent quan en realitat és el final més banal que pot haver-hi (els nous propietaris són els fills).

    Molt ben escrit no trobo res a criticar.

    L'únic que no entenc és la frase final: "crieu fills, pares porcs". Suposo que és una dita però no la conec.
    Gràcies per participar.

    • Moltes gràcies
      Mercè Bellfort | 24/02/2009 a les 12:21

      pel teu comentari. Només volia explicar-te la dita de "Crieu fills, pares porcs!" S'acostuma a dir quan els pares, després de fer un esforç important en l'educació dels fills, es poden trobar com aquests et surten més torts que un cep. O, simplement, resulten ser la vessant oposada dels seus pares.
      Salutacions.
      Mercè
  • TEU.....brins
    Calderer | 23/02/2009 a les 23:58

    TEU......brins

    Enginyós, original i amb un punt poètic.

    Una mirada sorprenent a un fet banal com és la pèrdua d'un cabell.

    La tria lèxica és poc habitual (voleiat, lluor, jaç...) però no resulta forçada ni estranya, encara més li dona un sentit màgic i poètic molt remarcable en un text tan curt.

    Gràcies per participar


    • RE: TEU.....brins
      brins | 24/02/2009 a les 09:19

      Molt agraïda pel comentari. Ha estat un plaer participar en aquest repte. Gràcies.
  • TARD....Xvl
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:04

    TARD.....Xvl

    La feina, trucades, familiars que es preocupen; la realitat trencada per la revelació d'una mort. Una història interessant que es podria millorar en alguns punts. El moment de la baralla entre el metge i els brètols, per exemple, queda poc clar. Té una estructura cinematogràfica molt interessant però penso que es podria fer més "circular" i quedaria més aconseguida. Per exemple podria començar amb la trucada del número desconegut a la germana i després continuar la història igual tot marcant amb el temps verbal el moment actual (present) i el moment anterior o del accident (pretèrit).

    Hi ha alguna falta d'ortografia: dessar, la única... A part d'això em sembla molt ben escrit.

    Gràcies per participar.

    • RE: TARD....Xvl
      XvI | 24/02/2009 a les 09:57

      Gràcies. El vaig escriure de matinada sense temps per revisar-lo. Després em feia mal als ulls de veure-li les faltes (dir que n'hi ha alguna és ser generós). A sobre me'n vaig anar a 1100 paraules i vaig haver d'eliminar un pàrraf sencer i unes quantes frases.
      Faré alguna prova amb els teus suggeriments.

      salutacions
      Xavier (XvI)
  • FEIXUC......enamich
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:06

    FEIXUC….enamich

    Un text amb un ritme, unes imatges i una tria lèxica que em suggereixen una poesia. Evocador d'una realitat grisa i monòtona té unes quantes frases d'una gran força: "L'avinguda nafrada de gris i de ciutat sembla un crit,…" "Mirar al terra opac incapaç de reflectir res". El final és molt senzill però alhora original i per això mateix insòlit. BELLESA. Intro. Magnífic!

    Hi trobo un únic defecte sense massa importància: comença en passat (era/ aconseguia/ reflectien) i de sobte canvia a present penso que sense cap sentit narratiu concret.

    Gràcies per participar.


  • LES COSES DE L'ABSURD..mjesus
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:08

    LES COSES DE L'ABSURD.....mjesus

    Un conte que podria ser excel·lent però que es queda en un intent fallit. L'error més important, per a mi, és que sembla que falti un fragment de text entre ·"..un sentiment de malfiança a la consciència" i "La violència verbal.." Penso que s'ha d'explicar (o millor mostrar) el que passa, com es concreta la malfiança, posar exemples dels desencontres i de la violència verbal. Ampliant o completant aquesta part pot quedar una història magnífica.

    Hi ha algunes repeticions molt properes: "...fredes escales..." / "passes a l'escala..". Algunes comes que falten "la seva víctima, el següent un home..." i algunes que sobren "..La ignorància sovint converteix en por, allò que..."

    Suposo que seguiràs treballant el relat ja que promet molt i, amb franquesa, m'agrada la idea.

    Gràcies per participar

    • RE: LES COSES DE L'ABSURD..mjesus
      mjesus | 24/02/2009 a les 22:06

      Gràcies pel comentari, i també per encoratjar-me a continuar la història.
      Crec que retallo, retallo, trec la brossa i a vegades la fullaraca també serveix per bastir la història. Intentaré fer el que em dius.

      felicitats a tu també per la proposta interessant.


      mjesus
  • FAUST.....Vladimir
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:10

    FAUST.......Vladimir

    Amb dues úniques notes o dues pinzellades (el títol i l'olor a sofre) l'autor insinua el fet insòlit que trenca una realitat banal i quotidiana. Un text unitari i rodó (un conte en el sentit més estricte de la paraula) que no decau en cap moment i amb una forta càrrega d'ironia en l'anècdota i en la forma.

    Ben escrit, amb un ritme lleuger i fàcil; la tria lèxica molt encertada, per exemple quan es refereix al tractament de la dona: ungüents oliosos, fricciona, pastant, llefiscosa, viscosa...

    No trobo res a criticar fet que com a jutge em fa sentir una mica malament.

    Gràcies per participar.

  • ON SOU? TRAÏDORES!....darkman
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:13

    ON SOU? TRAÏDORES!.....Darkman

    Com en d'altres relats d'aquest repte la vida quotidiana, grisa i monòtona, es mostra en el moment de despertar i posar-se en marxa. Ben curiós! Aquí la mirada diferent o insòlita apareix en forma d'un objecte vulgar perdut i retrobat. O aquells fets estranys, desaparicions o coincidències, que en sobten tan sovint. I una visió molt masculina del que pot ser la solitud.

    Una prosa senzilla i eficaç i un lèxic extremadament planer fan molt fàcil i agradable la lectura.

    Un punt a criticar: segons l'IEC s'escriu "...a corre-cuita...."

    Gràcies per participar.

    • Merci pel comentari...
      Galzeran (homefosc) | 24/02/2009 a les 00:29

      i ara vaig a corre-cuita a dormir.
      Era un dubte que tenia, que no vaig cercar, i ara tu me'l destapes, ho tindré en compte.

      Gràcies Lluís, i bona feina!


      Ferran.
  • SER O NO SER.......Sergi Yagüe Garcia
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:15

    SER O NO SER......Sergi Yagüe Garcia

    Un del temes favorits de qualsevol escriptor: el fet d'escriure i les implicacions que té. Aquest en concret em resulta enginyós i molt proper i penso que ha de resultar proper a qualsevol escriptor aficionat que només pugui dedicar estones a una afició tan absorbent.

    Una prosa molt oral, fins i tot en les digressions; el lector imagina que l'autor li parla. Un humor irònic que deixa veure un fons una mica amarg.

    No era aquest el text que esperava llegir, però ha resultat un text que he fruït de llegir.

    Gràcies per participar.



  • UN DISSABTE AFECTIU...Joan González Pons
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:17

    UN DISSABTE AFECTIU........Joan González Pons

    L'autor és un fi observador de la realitat, especialment del caràcter de les persones i de les relacions socials. En els seus escrits sovint barreja aquesta observació de la realitat amb un pensament sensible i senzill. I dic senzill però de cap manera vull dir superficial, ho podeu comprovar en el seu llibre "Frases fetes i desfetes" on trobareu veritables perles.

    Aquesta vegada el conjunt del text perd una mica per aquest estil sec, concret i de frases curtes que el caracteritza. Penso que podria millorar enllaçant més les frases i els paràgrafs.

    Gràcies per participar.

    • RE: UN DISSABTE AFECTIU...Joan González Pons
      Joan G. Pons | 24/02/2009 a les 06:48

      I moltes gràcies per les teves observacions. Comparteixo la bona participació de la gent i felicito al guanyador.
  • ENDEVINA LA MEVA REALITAT......angie
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:23

    ENDEVINA LA MEVA REALITAT......angie

    L'autora assegura que és un "divertimento" que no ha pogut retocar. Malgrat això el resultat és molt bo i fresc; segur que amb retocs perdria força i espontaneïtat. Les mateixes escenes vistes primer des d'un punt de vista gris, negatiu, realista i després des d'un altra punt de vista que interpreto imaginatiu, positiu, fins i tot oníric.

    I al final les dues visions semblen ajuntar-se a les dues últimes línies.

    No li trobo cap defecte destacable.

    Em crida l'atenció que en més d'un text d'aquest repte la monòtona realitat quotidiana es dibuixa a partir de les rutines de llevar-se i/o anar a la feina.

    Calla tu!...he trobat un error. Hi ha un punt després de l'interrogant de: "On anirem a parar?". Ja em molestava tanta perfecció espontània i sense retocs!

    Gràcies per participar

    • gràcies pel teu comentari
      angie | 24/02/2009 a les 09:45

      El meu relat era una mica difícil de copsar, t'explico :
      La realitat quotidiana era la segona part. La primera era justament el guió de la pel.lícula de realitats banals.
      Tu ho has dit, oníric del tot!

      petons i felicitats per la currada!

      angie
  • DESOLACIÓ.......deomises
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:27


    La realitat des del punt de vista d'un arbre tallat i a punt de ser cremat. Interessant, original, depriment. La prosa molt correcte, exacta i eficaç. Molt bon ritme de les frases i molt ben estructurat.

    Penso que quedaria millor si el fet de ser un arbre el narrador restés ocult més temps.

    Hi ha una expressió "...deurà ser..." que em sona estranya.

    Gràcies per participar.
    • Gràcies pel comentari. I per l'ocultació del narrador arbrenc, doncs... Gràcies, igualment (no+)
      deòmises | 24/02/2009 a les 00:45

  • UN FET QUOTIDIÀ I MÀGIC....rinxol
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:33

    Sovint la nostra dèria per l'escriptura ens porta a tractar el fet de la lectura, l'escriptura i les paraules. Aquest text n'és un exemple molt reeixit que alhora és un joc textual molt enginyós.

    També esconstitueix en una metàfora de la percepció del món i de la realitat que es concreta en la frase ..."allò que jo veia prou clar, pels altres sols eren sectors de foscúria incomprensible". Molt ben trobat i molt ben escrit.

    Hi ha una paraula.."estranyament" que estava prohibida.

    Gràcies per participar..
  • UN DIA QUALSEVOL....F.Arnau
    Calderer | 24/02/2009 a les 00:36



    UN DIA QUALSEVOL.......F. Arnau

    La rutina d'un dia feiner avorrit i monòton. I quina és la part insòlita del text? Potser que trobem normal aquest tipus de vida o que ens acostumem. L'autor ha volgut mostrar com és d'estranya i inversemblant aquesta vida rutinària i absurda. I ho aconsegueix! Penso que, encara que no treballem en una cadena de muntatge, tots ens hem sentit d'aquesta manera algun cop.

    Respecte als valors poètics del text em declaro incapaç i incompetent. He llegit poca poesia i n'he escrit encara menys. Sí puc dir que m'enamora (com a molts catalans) el lèxic i les expressions valencianes.

    Gràcies per participar.



Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: