Espero que ens regalis amb altres textos ara que ja estàs llençada.

El tema dels conflictes propis de la vida quotidiana se't dona molt bé.

Un parell d'esgarrepadetes: hauries d'arrencar algunes cebes. Vull dir que repeteixes seu/seva en contextos que no cal: el seu avi per exemple. També hauries d'alleugerir una mica la prosa i la narració. La prosa evitant construccions una mica feixugues, la narració deixant que el lector endevini/ompli continguts, no cal explicar-ho tot. I mostrar més i explicar menys. I ara no se si jo m'he explicat bé ( i vaig donant lliçons!)

i les situacions quotidianes.

Benvinguda.

He vist que a la trobada que feu el diumenge portaràs un telescopi...però què és retràctil o extensible? Ai, ai.... millor digues què és extensible, home, pel mateix preu!

En quant al text molt bo....però hi ha unes frases que potser millorarien canviant l'estructura...les comences totes tres amb el subjecte...La tarda... El vespre... la nit..... i després va el verb. Es fa monòton.

Llegint-lo m'ha agafat fred...vaig a arraulir-me prop del foc i llepar-me una mica el pelatge.

Mixeta.

..."estipo els dogmes... "..tinc el somriure a latur..." petites joies per a conservar.

Però jo també tu vull dir "estripo els dogmes sense fer-ne cap foguera" ......té força, té bellesa, té profunditat...què més es pot demanar.

A reveure...una llepadeta felina.

..per aquestes teulades tenies penjada en portada la història de la caputxeta i el llop (per cert parent llunyà meu)....avui t'he descobert més enllà d'aquesta faula i m'ha agradat molt el teu humor.

Per cert millor el preliminar que la consumació (del relat vull dir).

Mixeta