Presència escènica.

Un relat de: versos_perduts
Presència escènica?


A cada sopar, a cada festa, ell era qui no hi faltava mai.
Sempre ben vestit i perfumat, era l'ànima dels "saraos". En dominar la presència escènica, el visualitzaven arreu, fos l'espai que fos, o la quantitat de gent que hi hagués.
Era allò que es diu, el nuvi al casament i el mort a l' enterrament, "ell sempre donava la nota", tan li era fer un discurs seriós, com posar-se al mig d'un sopar a explicar acudits, triats sempre amb molta cura, per què féssim riure al personal.
Bevia i menjava gratuïtament, li feien anar, perquè amb en Toni, "el evento", era un èxit segur!
Home d'empenta, culte i de bona conversa, només tenia un problema, li agradaven massa els membres del sexe contrari.
A totes els deia quelcom afalagador i elles queien als seus peus. Totes esperaven que es dignés a mirar-les, a parlar-les-hi i a esperar un bes fugisser, roçant els llavis.
En una d'aquelles trobades, aparegué la Clara. Guapa, sensual i el més important, és que passava d'en Toni.
Provava de seduir-la i la noia passava d'ell. Li agradava aquella persona diferent, se l'havia de guanyar, però de quina manera?
Com un gos perdiguer la seguia arreu, buscava poder entrar al seu cercle d'amics. El que no sabia era que, la super "woman", com l'anomenava, l'havia bloquejat.
( No es podia parlar d'ell, en cap moment).
Era un pedant segons el definia.
Un dia, en sortir d'un restaurant, al capvespre, un lladregot, li va agafar la bossa i la cartera.
En Toni ho va veure. Era el seu moment.
Va seguir el lladre. El va atrapar. Era un tio forçut i ell un maniquí no massa fibrat. Després de quatre o cinc estirades, tres caigudes de cul al terra i sis cops de puny, "el pispa" es va compadir del noi. Va obrir la bossa i es va quedar els diners. La hi va tirar despectivament. No calia anar a la garjola per una fotesa. Va fugir.
En Toni fet un nyap, va anar cap a la Carla, que ho havia observat tot de lluny.
Ara el desbloquejaria. Ara li veia una possibilitat. Van marxar junts.

Comentaris

  • Entretigut[Ofensiu]
    Nil | 12-04-2022

    Sovint em costa llegir relats llargs, serà per això que em poesia sóc forca concís?. Però llegint el teu, malgrat que ho sigui un xic, no se m'ha fet gens feixuc!, ans els contrari...Li he trobat molt amè i bo de llegir. I és l'argument en si, que és tothora intrigant, aviam què passarà. La única cosa és que podies haver prescindit d'un castellanisme imperdonable com ara"roçar" que en català és (fregar) i també no diríem mai que un lladregot ens "agafa" la bossa...sinó que ens la pren. Agafar seria fóra, per exemple, en el cas del cistell de la mare perquè pesa molt!. Nil

  • Sempre al centre de tot[Ofensiu]
    Manelfoo | 12-04-2022

    Tots n'hem conegut uns quants d'imprescindibles com el teu protagonista, nois que malden per ser-hi. M'ha sobtat la pallissa que rep al final del relat. El teu relat és força àgil i ben estructurat. M'ha agradat!

  • Una situació, que podia ser ben real!![Ofensiu]
    Viking | 04-04-2022 | Valoració: 10

    Fantàstic relat, versos_perduts

    El Toni, va tenir sort, jajajaja. No es pot anar per la vida de sobrat. Però en aquesta història, com a la vida real, que no es fa per amor, o per conquerir una dona??

  • En Toni...[Ofensiu]
    Prou bé | 04-04-2022

    ...acaba apareixent com algú, que acostumat a tenir-ho tot de franc, quan ha de "lluitar" i esforçar-se per aconseguir què vol...ho fa de valent!
    Bon relat.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: