Amor pràctic

Cansada de tanta ximpleria, se'n va anar a viure, a un magatzem de robots passats de moda, però que encara funcionaven correctament.
Allí, entre éssers prefabricats, va trobar la felicitat tan desitjada.
Que volia tenir una conversa interessant, buscava el model XY, amb memòria de filòsof.
Que buscava diversió, el RM, que programava música i ensenyava balls de saló.
Que volia diversió d'una altra mena, els XY eren els idonis. Utilitzaven diferents metodologies sexuals. A ella la tècnica Màsters and johnson li valia.
Afeccionada a les tecnologies de la NASA, va contactar amb ells i els va explicar la seva manera d'enfocar la vida. Els tècnics van entendre que era, si més no, una persona original amb una manera d'actuar, gens habitual.
Van concertar una visita, per veure si era possible una entesa.
Ella es va traslladar a l'agència espacial, per començar un estudi seriós, sobre el comportament humà en contacte amb la robòtica.
El magatzem, no era un amuntegament de trastos,
els robots estaven acuradament classificats i portaven un llibre d'instruccions, on s'explicava detalladament el seu funcionament.
Li van aclimatar el lloc al seu gust. La va assessorar un equip de tècnics, no van escatimar-hi diners, ni li van posar traves de cap mena.
Després d'un temps de convivència, va trobar el que era el seu ideal: un XY amb qui compartia, gustos, aficions i molt més. Convenientment lubricat, es comportava com el millor dels companys.
Ella deia que era el seu humà, que quan la tocava, se sentia atreta i feliç amb ell.
Els encarregats de posar aquell estudi al món, hi van veure l'oportunitat de fer-lo rendible.
S'oferia la recerca de la felicitat en mans d'un espècimen humanoide.
Un ésser capaç de fer feliç, a la més complicada del grup XX.
S'oferia un temps de prova, de dotze mesos.
Si es demostrava malgrat tot, alguna incompatibilitat, es retornaven els diners.
La compra s'havia de tornar degudament en capçada i sense danys en l'aparença del Prototip elegit.