Sense traves

Un relat de: versos_perduts
-No ho aguanto més! Estic dins d'un bucle, que gira i gira, sense parar.
La ment intenta fer racional, allò que no ho és. La culpa era tota seva. No calia capficar-se cercant una quimera.
Ara el seu món s'enfonsava, però el cor no entén de normes.
•Havia plogut molt des que es va decidir arreglar un món confús. Era el cap organitzador de les causes perdudes.
Sempre era així.
Ara se li acabava el temps, per redreçar-ho, s'havia fet gran. Res li era més plaent, que parlar amb Ell.
Havia trobat una ànima bessona, però tampoc els astres, en això, li eren favorables.
Seny i rauxa a la vegada, costa de lligar. Havia d'acceptar amb impotència el seu destí i viure amb el desig per company. Ella, que es creia que tot ho aconseguiria, es veia ara derrotada, superada per l'esclat traïdor del seu globus protector. No es va adonar, que el seu espai habitable, no contemplava poder volar. Cap humà i menys una dona, en aquesta espècie, no pot levitar, ni enlairar-se. Ha de romandre a terra, reptant com una serp sense aixecar massa el cap. Pobra noia!, quin destí més poc afalagador. Però si donés una ullada, al seu entorn entendria, que res és fàcil ni tan sols l’existència.
Bloquejar la ment, netejar-la, introduir-li només idees ensucrades, no fa per ella. Segur que patiria d’hiperglucèmia. Després de valorar totes les opcions possibles, decideix seguir la seva intuïció i viure com a ella li agrada sense traves, en caiguda lliure.
Plorar o riure, tant se val, tot és una comèdia. Ella és qui porta les rendes del seu destí. Un bon líder ha d'aportar idees al grup i dur-los, cap a un rumb definit, que clarifiqui el seu destí. Potser a la fi, trobaran la calma al bell mig de la tempesta o seran immensament desafortunats. Ella assumiria aquest rol.
I Ell? Ell l'acompanyaria. Era qui li faria costat. Creia en ella cegament!
Els dos, van fer front comú i van vèncer la desídia. L'amor i una bona estratègia tomba qualsevol mur, per gran i gruixut que sigui.

Comentaris

  • Dilema[Ofensiu]
    Viking | 04-05-2022 | Valoració: 10

    La protagonista del teu relat té un bon dilema.

    La vida és una muntanya russa, plena de pujades i baixades i difícil de gestionar, ser líder encara ho posa més difícil.
    Tot són traves. Però trobar la persona adequada que et doni suport, ajuda a superar-les. Junts és més fàcil arribar a un final feliç!! El teu relat el reflecteix perfectament!!

    Un bon relat, versos_perduts

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: