Una de Socials a l' espai.

Tot son teories!
Tenia el cap com un bombo, intentant entendre la de l'expansió de l'univers.
Jo que tenia la possibilitat de comprovar-ho in situ, m'hi posava nerviosa.
Anava direcció als territoris habitables de l'espai per colonitzar-los. Bé, jo i un grupet escollit de tècnics i enginyers. M'havia infiltrat amb ells, coses del destí.
He tingut sort, com en Verdaguer. Aquell pagès català que va encandilar-los, per casualitat quan cercaven un espai segur per el llançament d'un coet i així, d'aquesta manera, ens va obrir les portes als catalanets, en aquests afers. Ara, les tècniques d'embotir botifarres i els nostres sistemes de conreu, així com la llengua i la nostra cultura, es coneixen a tot l'espai exterior. Osona surt als mapes interplanetaris!
Necessitàvem alguna mestra, per cuidar dels futurs naixements, allà a les quimbambes!
El viatge m'estava resultant molt incòmode!
L'habitacle era estret, la vestimenta a l'estil Robocop i el més complicat, més que menjar, era anar al vàter.
Les noves experiències tenen un preu!
Amb tot això, no em podia centrar en cap tema, que no fos com habituar-me, al nou espai.
De Primer, molta eufòria, però ara, tenia pessigolles a l'estómac!
Devia ser per les meves idees esbojarrades, que m'hi van voler. Potser necessitaven una espècie de pallassa, per fer veure el cantó positiu de l'experiència, als nouvinguts.
—En Verdaguer i jo, pensava. Un honor pertànyer al selecte grupet que seria la base dels nous assentaments.
Jo encara no havia descobert què anava primer, si l'ou o la gallina i ja estava lluny de casa, deixant enrere tot el que tenía, per cercar una nova visió de la tant buscada felicitat. Així ho desitjava, la realitat va ser una altre.
També tot es movia per interessos, allà. Que trist!
No em podia queixar, jo també havia infringit les normes. No era de ciències.
Quan estigui tot funcionant us informaré.

PD- Petons virtuals.