El Führer

Un relat de: Viking
Adolf Hitler

Austríac de naixement i home ambiciós, volia arribar a ser arquitecte a la seva ciutat natal Viena.
Però els seus coneixements no van ser suficients, per entrar a l'escola d'Art.
L'any 1914 es va presentar com a voluntari, per anar a lluitar a primera línia durant la guerra. En acabar- l'estava ingressat en un hospital de campanya. Enverinament per gas deia l'informe. Allà va decidir dedicar-se a la política.
Es va afiliar al partit Nacional Socialista, i el va liderar.
Tenia l'empenta que es necessitava per arengar les masses, totalment descontentes de la situació precària en què viuen.
Ell culpava dels fets, als altres partits, al govern, als maçons, però sobretot als jueus.(Religió, poder empresarial, grups tancats). El poble volia estabilitat.
L'any 1932 obté la majoria de vots, i exigeix el govern del país.
Amb una política basada en el terror, aconseguí fàcilment el poder total de l'estat. Hindenburg, va haver d'acceptar el canvi polític.
Va annexionar- sé Àustria, els Sudets, Bohèmia, el territori de Memel. A la tardor del 39, envaeix Polònia.
Anglaterra i França li declaren la guerra. El que va començar essent un èxit, es derivà en una desfeta total, per a l'imperi.
El 30 d'abril de 1945 el Führer, ja totalment acabat se suïcida, juntament amb la seva esposa.
Una història que m'explicava moltes vegades el meu avi, per haver-la viscut en primera persona. A l'haver estat soldat de les SS. Després de tants anys encara sentia admiració pel Führer.
Jo de petit, i vivint allà després de la guerra, exiliat, aprenent a conviure i a acceptar un estil de vida, que permetia a la població recuperar- se i viure en pau, no podia entendre, com els mitjans emprats pel Führer, volien justificar una idea nacionalista del "superhome", que no va ser capaç d'assumir.
No tots els alemanys pensem el mateix.
Tenim el dret a decidir i el deure a fer-ho.
Superhome és qui lluita per aconseguir la dignitat.

Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    versos_perduts | 11-05-2021 | Valoració: 10

    Una visió real, dintre un context històric, que va marcar, la política d' un país, que com tats d' altres només volia renèixer i ser un bon lloc per viure.
    Les maneres d' aconseguir- ho errònies o no , depèn del punt de mira dels protagonistes.
    No sempre el fi, justifica els mitjans.
    El Poble no sap jugar a la política! Es deixa posseir manta vegades.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Sort i gràcies per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: