Cercador
Una historia d’ amor
Un relat de: Viking- Compartir:
Diumenge tarda, assegut a la butaca em ve a la memòria que ja fa quatre anys del confinament per culpa de la Covid. Per sort ja una etapa superada.
Cada cop que s'acosta el 18 d'abril des de llavors és una data impossible d'oblidar.
Va ser el dia que navegant per les xarxes socials com d'altres dies entro al Facebook. Xafardejant perfils veig el d'una dona que és de les poques que publiquen temes, relats, fotos, interessants.
Indagant al seu mur veig que també és atractiva, m'enamora a primera vista. Té un semblant un somriure que captiva.
Li demano amistat, jo encreuant els dits que me l'accepti. Al cap de pocs dies, me l'accepta.
Després d'un temps d'anar coneixent-nos millor, passa l'imprevisible, ens enamorem perdudament.
Ella és vídua des de fa uns anys, jo tinc parella, però en una relació que no funciona.
Li soc sincer, ella accepta la relació, cap dels dos no podem evitar estar bojament enamorats i sentir una passió com dos adolescents.
Mantenim una relació virtual, no per ella, sinó per mi, per covardia?
Un dia estant fins i tot a la porta de casa d'ella, no em decideixo a pujar. Quan li confesso, em diu ximple i amb raó.
Han passat quatre anys i cada dia ens estimem més.
He trobat la dona que sempre havia somiat i no la vull perdre.
Ella em respon i em fa l'home més feliç.
Una història d'amor, que segur que molts creurien poc duradora. Real? Ficció?
Que cada lector faci les seves pròpies conjectures.
El que està clar que soc de nou un home feliç!
Cada cop que s'acosta el 18 d'abril des de llavors és una data impossible d'oblidar.
Va ser el dia que navegant per les xarxes socials com d'altres dies entro al Facebook. Xafardejant perfils veig el d'una dona que és de les poques que publiquen temes, relats, fotos, interessants.
Indagant al seu mur veig que també és atractiva, m'enamora a primera vista. Té un semblant un somriure que captiva.
Li demano amistat, jo encreuant els dits que me l'accepti. Al cap de pocs dies, me l'accepta.
Després d'un temps d'anar coneixent-nos millor, passa l'imprevisible, ens enamorem perdudament.
Ella és vídua des de fa uns anys, jo tinc parella, però en una relació que no funciona.
Li soc sincer, ella accepta la relació, cap dels dos no podem evitar estar bojament enamorats i sentir una passió com dos adolescents.
Mantenim una relació virtual, no per ella, sinó per mi, per covardia?
Un dia estant fins i tot a la porta de casa d'ella, no em decideixo a pujar. Quan li confesso, em diu ximple i amb raó.
Han passat quatre anys i cada dia ens estimem més.
He trobat la dona que sempre havia somiat i no la vull perdre.
Ella em respon i em fa l'home més feliç.
Una història d'amor, que segur que molts creurien poc duradora. Real? Ficció?
Que cada lector faci les seves pròpies conjectures.
El que està clar que soc de nou un home feliç!
Comentaris
-
Passió com a adolescents. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 23-04-2024 | Valoració: 10
Impressionant aquesta història que comparteixes amb tots els lectors que ens agrada llegir.
Realment un enamorament virtual que arriba al seu màxim de l'amor. Comprenc que és real, aquesta història, que està molt ben redactada.
Enhorabona, Viking.
Cordialment.
Perla de vellut
-
Por[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 23-04-2024
Una història d'amor que atrapa, interessa com fineix ...Però veig que és inacabable perquè el fet de que tu no donis el pas fa que l'interès sigui perpetuo per al lector. T'hauries de sincerisar i ésser valent....Si més no ho és ella des de bon començament.