Virtuts [3] La fortalesa de l’Ignasi

Sempre encertes la diana! Sí, sí, l'Ignasi no tenia remordiments de consciència i sempre ho feia pagar a un altre. Diuen els psicòlegs que aquestes persones són psicòpates, les que no creuen que facin mal perquè no tenen empatia amb els demés. I, a més a més, aprofiten la seva situació per a enganyar els altres. Sense sentit de la responsabilitat, sense pudor, amb tota la cara dura.
Ai, Joan, el que estem obligats a viure! Injustícies de tota mena, incoherències totals i una manca d'ètica que arriba al summum. Esperem que s'escampi la boira en aquest ambient de corrupció i de dictadura i puguem tornar a ser persones que creuen en la democràcia.

Petons per a tots

Com diu eFortalesa.l relataire Vicent Terol: aquesta paròdia-denúncia en forma de relat té gràcia i compleix la seua funció a la perfecció. Però jo et vull preguntar-te si el mot Fortalesa ( tres cops apareix) i llurs derivats: Força i fortitud (un cop cadascun), els has usat a posta o hi són degut a la revisió feta amb rapidesa el mateix dia per Pilar Campmany i Piqué, com tu dius?. T'ho dic, perquè el relat és bo de debò. Però tant d'abús del mateix mot en un text tant breut, fa que l'escrit és desinfli. Aquesta és la meva critica constructiva, una abraçada, Nil.

No sé de qui parles exactament, i el cas és que em sona d'alguna cosa...

Bromes a banda, veig que aquesta paròdia-denúncia en forma de relat té gràcia i compleix la seua funció a la perfecció. Ben ideat, amb la frase final que tanca el cercle. Molt bé.

...aquest Iñaki... Vull dir, Ignasi. Però no per ser del meu arbre genealògic... No patiu, que encara estic quasi pelat com una rata.

Com sempre, bon relat! I millor sentit de l'humor


d.

La caritat ben entesa comença per un mateix! I tant que sí. Mira que se n'ha de tenir de fortalesa per pensar així! Si mai ensopegués amb aquest Ignasi Urda Tarín li diria "No saps tu prou bé com t'admiro, xato!"
M'ha agradat molt el relat!

Bon relat, escrit en clau d¡humor i jocs de paraules.

Una forta, fortalesa, fortíssima, de la força de Pinya de rosa.

He rigut? Tots sabem qui es. Ben portat

Un relat molt ben portat com la vida del protagonista: sap el que vol i sap aguantar.

Gràcies pel teu meravellós comentari, Joan. T'ho agraeixo molt.

Una abraçada molt forta,

Materile

T'has saltat el mes! Has passat de la fortalesa a la caritat, però home! No tinguis pressa, ja arribarà la caritat al seu moment!

I la fortalesa d'aquest personatge teu, és d'una descaradura que no arriba ni a virtut. Però al final són ells els qui en treu rendiment d'aquesta viure. Sort en tenim dels que són realment (no reialment) forts d'esperit.

Bona broma la teva, ben portada, i et felicito!, per un cop has vist per on anaven els meus trets!! ;-) me n'alegro!

Ferran

Joan, llegir-te és sempre una dosi de vitamina H, la de l'humor! Mira que li dono voltes, però aquest Ignasi em sona i no sé de què. Una forta abraçada!

Aleix

Sobre tot penso que deu tenir unes galtes ben fortes, aquest teu Ignasi.
No sé perquè em fa pensar en un que estiuejava a Viladrau amb la seva família.
Gràcies pels teus comentaris, Joan, gairebé em fas posar vermella.
Fins a la propera Virtut!