El joc de la vida

Va guanyar la primera travessa quan tenia quinze anys. Després van arribar les màquines escurabutxaques, les partides al bingo, els dècims de loteria... Acumulava diners sense fre. Es va especialitzar en la borsa, en els productes d'inversió. Tot li eixia bé. I duia una vida de milionari. Sobretot perquè ho era. Assumint la condició d'afortunat en el joc, es va permetre sobreviure a la ruleta russa. Un capritx excèntric per oblidar les penes (que en tenia). No explicarem ací el desenllaç dels altres participants que l'acompanyaven, no ens interessa. A ell tampoc li va interessar. Seguim al següent paràgraf i no ens desviem del camí.

Com el lector haurà endevinat, l'home no va tenir mai l'amor de cara. Amb una edat avançada, ara intueix que la mort s'apropa. I és conscient que podria evitar-la per sempre, perquè la vida no és allò que deia algú d'un somni, sinó un joc. Que li ho expliquen a ell! Però hi ha renunciat. Prefereix abraçar la seua estimada, que va conèixer fa uns dies. I esperar.