Amor etern

Un relat de: Vicent Terol
Algunes nits la visite. Quan tots dormen, jo la faig meua entre els llençols del llit. A poc a poc, el seu rostre plàcid adquireix l’expressió del desig. Sent la meua presència, m’estima. Deixa relliscar els dits fins al sexe i comença a moure’ls; amb menys o amb més pressió, en un ritme variable que acaba responent a la urgència instintiva, fins esclatar en un riu de plaer que no és solitari. La inevitable distància no és un obstacle. Entre dins d’ella i gaudisc en cada moviment, en cada carícia impossible, amb l’emoció de l’amor immortal. També jo esclate de goig, tot i que les nostres mirades no es creuen.

Hui hi he arribat i no era sola. Dormia abraçada a un home que no conec. No li ho retrac, malgrat la malenconia que m’envaeix. M’he quedat una estona llarga observant-la, des de l’ampit de la porta. No m’hi he vist, però sé que he adoptat un somriure moix. Vull que ella siga feliç. La nostra unió va més enllà d’això. Des de les ombres, continuaré estimant-la. Com abans, com ho feia en vida.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com