Cercador
LA TRUITA DE PATATES
Un relat de: Materile- Compartir:
LA TRUITA DE PATATES
Avui, la Dolors, ha tornat a saber com era el gust de la truita de patates.
La Dolors feia molts anys que no sabia res de l’Eduard. Des de petits que eren amics; s’havien fet grans jugant, i era el millor amic d’en Rafa, el seu germà petit. L’Eduard sempre era a casa d’ells, li agradava el menjar que preparava la seva mare, però sobretot la truita de patata. Quan sabia que n’hi hauria, allà era ell per autoconvidar-se.
Un dia, l’Eduard, feia poc que la mare de la Dolors i en Rafa havia mort, va trucar per dir-los que se n’anava uns mesos a fora, a treballar, i que ja els escriuria. Tots ho van sentir molt, sobretot ella.
Passaren mesos, anys, sense saber res de l’Eduard. La Dolors entristí i va perdre les ganes de viure. No volia sortir amb altres nois, ni conèixer amics nous d’en Rafa. El temps va passar sense fer soroll. En Rafa es casà i aviat la Dolors fou tieta, la tieta. Però els dies eren grisos per a ella. No recordava com es reia, tot i que la Mariona, la neboda, li robava el cor i algun somriure, només pensava en l’Eduard. En el fons tenia fe, fe en Déu, que tard o d’hora tornaria.
Feia temps que sense dir res anava a l’església a resar. Demanava a Déu i a Santa Rita (advocada dels impossibles) que fessin tornar l’Eduard.
Un dia, a facebook, sortí anunciat un concurs de truites que animava tothom a participar-hi. El concurs l’havia convocat el Rafa mitjançant el Casal la Manduca, aquest mes tocaven OUS. A la Dolors, li va seduir el concurs i es va animar pensant en l’Eduard.
Quan va arribar el dia, la sala era plena de gom a gom. Taules molt llargues plenes de truites i altres menges fetes amb ous esperaven el veredicte del jurat.
La Dolors hi havia participat amb la famosa truita de la seva mare. Els nervis la guanyaven, i de sobte sentí el seu nom. Allà, a la mesa, cridant els guanyadors del concurs, hi havia l’Eduard.
Un intens somriure i un tros de truita els tornà a unir. El que no pugui la fe...
Comentaris
-
comentari[Ofensiu]Noia Targarina | 21-03-2019 | Valoració: 10
M' agradat força el relat , es molt senzill i molt ben escrit i s' enten molt bé, continua escribint val la pena llegir-te!
-
Això si que és tenir fe.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 23-01-2019 | Valoració: 10
Aqueixa truita de patates, exposada en les taules d'aquella reunió va veure l'Eduard i així ja el va trobar, doncs el volia veure.
Què ben expressar el teu relat sobre aquella truita, que ben saboroses estan. A mi m'agraden molt i me les faig amb molt de gust.
Un gran gust llegir-te aquest relat que m'ha agradat.
Una salutació...
Perla de Vellut
-T'invite a la meua pàgina quan pugues i tingues temps.
-
Boníssima![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-03-2018 | Valoració: 10
La truita de patates és una de les menges més saboroses i, alhora, més reboníssimes que hi ha. I la memoria gustativa no s'oblida així com així. Un relat entrañable, amb molt bon gust. Una forta abraçada!
Aleix
-
Molt bonic[Ofensiu]brins | 24-03-2018 | Valoració: 10
Quin relat tan amè i encoratjador, Maria Teresa! Tant de bo que aquestes sorpreses les poguéssim tenir molt sovint; potser només és qüestió de tenir més fe....
Rep una abraçada molt afectuosa,
Pilar -
Impossibles i causes perdudes[Ofensiu]E. VILADOMS | 21-03-2018
Eiiiiiiiiiii mira que gairebé coincidim en aquesta Virtut amb això de les invocacions als sants. Eren amics la Rita i en Judes Tadeu? Potser els hi agradava la truita de patates? Ja en podríem escriure un relat ;)
Gràcies pels teus comentaris! Fins a la propera Virtut! -
Molt bona...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 21-03-2018 | Valoració: 10
Un relat molt ben aconseguit per a escenificar una situació, on el nexe en comú és una truita de patates. Per pròpia experiència puc dir-te de que quan desitges quelcom de veres, arriba! Ai, aquestes truites que fan les mares...
-
Desitjar amb força[Ofensiu]Vicent Terol | 21-03-2018
Ho va desitjar tant, que es va complir! Va aconseguir "moure muntanyes". Ara esperem que aquell no se'n torne a anar! ;)
-
S’ha girat la truita... [Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10
S’ha girat la truita... No, és ben bé això però ves per on el què pot fer una bona truita de patates. El que és ben cert és que per arribar a bon fi s’ha de fer amb força fe.
—Joan—
-
Les petites coses...[Ofensiu]Lecram | 19-03-2018 | Valoració: 10
Coincideixo plenament amb el comentari anterior en que aquest es un relat breu peró bonic i ple de tendresa...Moltíssimes gràcies. Certament moltes vegades són petites coses (com ara una truita de patates) les que ens uneixen a les altres persones.
-
Molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 17-03-2018 | Valoració: 10
Un relat bonic i tendre, això es tenir fe
Valoració mitja: 10