Una solució senzilla

L’oftalmòleg se’m va quedar mirant en silenci i va arrufar el nas. Tot seguit, va canviar l’expressió. Amb un somriure amable, em va indicar la butaca on havia de seure. Des d’allí, vaig observar un cartell a la paret amb lletres gregues de diferents grandàries; les veia prou bé, fins i tot les més petites. Sobre la taula, hi havia una àmfora amb siluetes d’antics guerrers, amb llances i escuts. L’home se’m va apropar, va agafar una llanterna semblant a un bolígraf i em va examinar els ulls. A continuació, es va quedar dret i em va dir:

—Ja està, pot alçar-se.
—No m’ha de fer més proves?
—No cal. El seu cas és clar.
—...?
—Té mal d’ull —va sentenciar amb un aire seré.

Supose que al meu rostre es va reflectir la por, perquè l’oftalmòleg va somriure de nou i em va agafar un braç amb suavitat per calmar-me.

—No es preocupe. Ha vingut a la meua consulta i ací tenim la solució. Una solució... senzilla.
—I fa molt que tinc mal d’ull?

Se li van dilatar les pupil•les. Amb un to divertit i misteriós alhora, em va respondre:

—Des de fa poc... Fa molt poc, amic.

Fora de l’estança, al rebedor, em va atendre la secretària. El preu no era barat, però, tenint en compte la magnitud del problema, sí que considere que es pot parlar d’un preu... senzill. Després de pagar amb la targeta, la dona em va donar el tiquet, un full i una capseta. Ella mateixa la va obrir per mostrar-me el contingut: una petita perla blava, en forma de gota plana, amb un ull blanc pintat. Al full, hi havia les instruccions d’ús de l’amulet.