El paquet

Li havia dit al cap de la feina que jo no tenia costum de jugar, que ni loteria ni rifa ni res d'això. Deixe's estar, home, ací ens agrada molt el joc. Més val veure el treball com una cosa lúdica, com una vocació, no? I diu que una rifa? Sí, sí, una rifa, clar que sí. Juguem cada mes, vostè acaba d'entrar i... És veritat que hi juguen tots? Absolutament tots, sí senyor! Vinga; vaja al despatx del secretari i li donarà el numeret. Quant costa? No es paga, zero euros. Som democràtics, joc per a tothom! Aleshores, em va espentejar amb colps enèrgics a l'esquena, en direcció al corredor. Sort! Tots tenim les mateixes possibilitats de guanyar, recorde-ho.

El secretari, que duia tirants i un barret clàssic que quasi li tapava els ulls, va allargar la mà. Entre els dits, subjectava un paperet amb el número 13 escrit amb retolador blau. Fan els números vostès, amb retolador? Em va escrutar amb la mirada. Després, va fer un somriure tort. Fem rifes tots els mesos. Què vol, que ens gastem una pasta en tinta? Au! Guarde's el numeret i no el perda. El sorteig es farà després d'esmorzar, a la sala de descans.

Durant el sorteig, molts treballadors bevien whisky. Alguns, fins i tot, fumaven. No sabia que això fóra legal. Potser hi havia excepcions en determinats àmbits laborals que jo desconeixia. Entre els crits i la boira del fum dels cigars, em vaig adonar —crec que més tard que la resta— que jo era el guanyador. Tot el món em felicitava; encaixàvem o ens besàvem. Eren molt amables.

Encara no tinc clar quin és el premi. Tot és una mica confús. Ara mateix sóc al cotxe, aturat, enfront del volant. El cap seu al costat, s'ajusta la corbata i mira cap avant. M'ha ajudat a obrir el paquet. En una mà tinc un paper amb instruccions i una adreça i, en l'altra, una pistola.