Sóc un afortunat!

Un relat de: Vicent Terol
Un gat negre em barrava el pas davant el portal. Jeia al terra, amb les potes estirades cap a un costat. M'observava, desafiant, des d'uns ulls verds luminescents. El pèl era una catifa de vellut que li conferia un aspecte de perfecció divina... o demoníaca. Vaig haver d'apartar la mirada.

—Que em tens por?

M'havia parlat!

—No, jo...
—Si em deixes viure amb tu, et lliuraràs de la mala sort —La veu era ronca, com la d'un mafiós.

Es va incorporar i, amb el llom doblegat, se'm va refregar per les cames. «Per què no tenir un gat?», em vaig dir.

Vivíem junts, però no ens relacionàvem. Sempre estava amagat per algun racó o dormint hores i hores a una cadira. Mai no parlàvem. Fins que un dia, ajagut a la butaca, em va clavar els ulls verds com la primera vegada: dues bombetes elèctriques de 100W.

—He pensat que, a partir d'ara, la butaca serà meua. Estic tan còmode ací... —En dir allò, es va estirar llargament mentre obria la boca. Em fixava en els claus afilats.
—Però eixa butaca la tinc molts anys, veig el futbol ahí...
—No voldràs... tenir... mala sort? -em va advertir Al Capone separant les paraules.

De manera que aconseguia esquivar la mala sort fent concessions. No sempre m’agradava del tot, però l’alternativa era molt pitjor! Es va quedar amb el menjador i vaig haver de fer vida a la saleta. Em vaig veure obligat a comprar una altra tele.

El meu espai es reduïa cada vegada més. Al remat, sols tenia el rebedor. Però un dia, em vaig trobar el gat en tornar de la feina. Se’m va refregar. Després, es va asseure a terra amb les orelles en diagonal i va encendre les seues bombetes de 100W.

—Amic. Hem estat bé junts, però ha arribat el moment que et busques casa. Jo necessite espai per córrer, caçar ratolins i tot això.
—Ratolins ací?
—Amic?
—Sí, sí. He d’evitar la mala sort, no?
—‘Molto bene’.

Han passat ja algunes setmanes des d’aquell dia. No tinc casa, però no he patit cap desgràcia. Sóc un afortunat! Ara mateix, visc temporalment al pis d’un amic. Té un gat i... no és negre.

Comentaris

  • ha ha ha[Ofensiu]
    Atlantis | 24-11-2022

    La veritat que anava a saltar-me cap altre relat que parlés de gats...però he començar el teu i he rigut una bona estona...era llest aquest gat!!! i a tu, gràcies a ell esquives la mala sort (???). ha ha ha

  • És una profecia[Ofensiu]
    kefas | 21-11-2022

    Va començar amb el segle XVIII.

  • De fora vindran...[Ofensiu]
    Prou bé | 21-11-2022

    Un relat original creatiu de bon llegir i que et fa esperar el final.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Molt original [Ofensiu]
    llpages | 21-11-2022 | Valoració: 10

    La mala bèstia felina acaba fent fora l'humà que l'ha acollit, en una gradació d'assetjament que està molt ben escrit, el tempo és fantàstic. Bona feina, Vicent!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

121 Relats

363 Comentaris

94661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com