El treball era meu

Em van trucar un dimarts 13 per a una entrevista de treball.

― Pot venir hui mateix?
― A quina hora?
― Uhmm... A les 13h pot?
― Sí, clar.

Quan vaig arribar a l'adreça indicada, em vaig trobar amb el número 13 al portal, cosa que, evidentment, ja sabia. Palplantat davant l'entrada de l'edifici, els vaig telefonar, tal com m'havien dit que fera. Aleshores em van comunicar que pujara... a la 13a planta. Durant uns instants, vaig dubtar, immòbil, mentre feia girar el telèfon entre les mans: potser havia de fugir d'allò? Tanmateix, de seguida, impulsat per una força desconeguda, em vaig dirigir cap a l'ascensor amb passos ràpids. Dins la cabina, vaig mirar la pantalla del mòbil i vaig ser conscient que el número de l'empresa acabava en 13. Dalt, ja fora de tota lògica, vaig haver d'entrar per la porta 13. Hi havia cinc o sis portes en cada planta: com era possible l'existència d'aquell 13 a la 13a planta?

L'entrevista va durar 13 minuts exactes. En 13 segons, un home vestit de negre, amb rostre seriós, em va dir que em podien telefonar al llarg dels 13 dies següents.

Just 13 dies després de l'entrevista, em van trucar. Em van informar que el treball era meu. I que no el podia rebutjar.