Cercador
ANONIM
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Aquelles cançons de vespre
embolicades amb llum de lluna
escalfaven la fusta de l’escon
quan darrera els vidres
tot era fosc i glaçat
a la memòria encara
no havia arribat la teua veu
però a les guspires que feia el foc
ja hi veia uns ulls com els teus
i t’escrivia un vers sense conèixer-te
i el donava amb ales al fum
perquè quan miris els núvols
sentis un esvalot al cor
i no et trobis mai més sola.
Comentaris
-
delicat poema[Ofensiu]joandemataro | 08-12-2010 | Valoració: 10
expressat amb un llenguatge molt bonic et felicito i t'agraeixo els teus comentaris als meus poemes
una abraçada mataronina
fins aviat
joan -
Llençar...[Ofensiu]natasha | 04-12-2010
... un vers a l'aire, fins i tot un poema amb l'esperança que arribi a algú indeterminat encara, però que sigui caaç de tornar-lo flotant en l'aire...
M'agrada!
Una abraçada -
No anònim.....[Ofensiu]Trossets del que penso | 04-12-2010 | Valoració: 10
A qui no li agradaria que li posessin el seu nom a aquest poema.....
Deixa'm estimar-te l'ànima,
la resta ja vindrà sol.
Tatuat en la pell porto,
el meu descobriment:
la teva boca dibuixada,
que segella aquell estigma
que neix del sentiment.
Una abraçada. Marta
l´Autor
112 Relats
478 Comentaris
90597 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com