ANONIM

Un relat de: Josep Ventura




Aquelles cançons de vespre
embolicades amb llum de lluna
escalfaven la fusta de l’escon
quan darrera els vidres
tot era fosc i glaçat
a la memòria encara
no havia arribat la teua veu
però a les guspires que feia el foc
ja hi veia uns ulls com els teus
i t’escrivia un vers sense conèixer-te
i el donava amb ales al fum
perquè quan miris els núvols
sentis un esvalot al cor
i no et trobis mai més sola.

Comentaris

  • delicat poema[Ofensiu]
    joandemataro | 08-12-2010 | Valoració: 10

    expressat amb un llenguatge molt bonic et felicito i t'agraeixo els teus comentaris als meus poemes
    una abraçada mataronina
    fins aviat
    joan

  • Llençar...[Ofensiu]
    natasha | 04-12-2010

    ... un vers a l'aire, fins i tot un poema amb l'esperança que arribi a algú indeterminat encara, però que sigui caaç de tornar-lo flotant en l'aire...
    M'agrada!
    Una abraçada

  • No anònim.....[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 04-12-2010 | Valoració: 10

    A qui no li agradaria que li posessin el seu nom a aquest poema.....

    Deixa'm estimar-te l'ànima,
    la resta ja vindrà sol.
    Tatuat en la pell porto,
    el meu descobriment:
    la teva boca dibuixada,
    que segella aquell estigma
    que neix del sentiment.

    Una abraçada. Marta

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com