Tant sols un silenci per recordar-te

Un relat de: ulls clucs

De fons s'escolta una veu convençuda del seu discurs, i les meves parpelles lluiten per no clausura els ulls i entre en la foscor.
La incertesa de la realitat finalment em fa caure al món dels somnis, allà on fins i tot el temps s'hi atura.
Amb unes pinzellades de colors la meva ment s'endinsa en un bosc , on en pocs segons pots descobrir milers de coses com la seva acollidora brisa que asseca les gotes de suor, i la olor inconfusible de terra mullada.
L'esgotament fa prendre la decisió d'asseure al terra, i la presencia d'un apagallums encara fa volar més la meva imaginació.
La solitud d'aquell racó fa creure en la presencia d'un ésser diminut i simpàtic. Que amb un cascavell a la punta del seu barret punxegut m'observa i simplement somriu. Tímid però que expressa molt més del que m'havia pensat en un inici. Quan finalment el seu somriure s'esgota em mira i diu: tant sols un silenci per recordar-te.
Frase que em va enviar al raonament intern i per tant inevitablement al embogiment. Quan de sobte un cop al meu braç em fa obrir els ulls i veig als meus companys observant-me i al professor que em mira i amb una veu convençuda em diu bon dia! Tot i que era una situació complicada tant sols recordo una veu aguda que em va dir: tant sols un silenci per recordar-te.

Comentaris

  • és...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 20-12-2010

    senzill i fantàstic. o senzillament fantàstic, o fantàsticament senzill. Felicitats!

  • M'encanta[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 22-11-2010 | Valoració: 10

    Dolç, tendre, amb sentiment.....
    Sense preu

    El batec del meu cor,
    ha canviat d'ubicació.
    Em despullo poc a poc,
    doncs encara no tinc pressa.
    La dolcesa dels teus llavis,
    em fa sentir peresa
    de tornar-me a vestir.
    El petó és la paraula.
    El permís del sentiment.
    El saber per on comença l'instint,
    de menjar-te lentament.
    Del que mai en tinc prou,
    n'estic segura,
    és del teu cos desdibuixat.
    La penombra és l'aliada,
    del que no m'agrada ensenyar.
    Sense preu és el meu gust,
    de tornar-te a tastar
    i repetir sense avorrir-me,
    fins perillosa sacietat.
    Sols et puc dir una cosa,
    que et guïs pel teu instint.
    El perfum del meu cos,
    et portarà sense preu,
    al sentiment del teu desig.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ulls clucs

ulls clucs

2 Relats

3 Comentaris

2210 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00