Tant sols un silenci per recordar-te

De fons s'escolta una veu convençuda del seu discurs, i les meves parpelles lluiten per no clausura els ulls i entre en la foscor.
La incertesa de la realitat finalment em fa caure al món dels somnis, allà on fins i tot el temps s'hi atura.
Amb unes pinzellades de colors la meva ment s'endinsa en un bosc , on en pocs segons pots descobrir milers de coses com la seva acollidora brisa que asseca les gotes de suor, i la olor inconfusible de terra mullada.
L'esgotament fa prendre la decisió d'asseure al terra, i la presencia d'un apagallums encara fa volar més la meva imaginació.
La solitud d'aquell racó fa creure en la presencia d'un ésser diminut i simpàtic. Que amb un cascavell a la punta del seu barret punxegut m'observa i simplement somriu. Tímid però que expressa molt més del que m'havia pensat en un inici. Quan finalment el seu somriure s'esgota em mira i diu: tant sols un silenci per recordar-te.
Frase que em va enviar al raonament intern i per tant inevitablement al embogiment. Quan de sobte un cop al meu braç em fa obrir els ulls i veig als meus companys observant-me i al professor que em mira i amb una veu convençuda em diu bon dia! Tot i que era una situació complicada tant sols recordo una veu aguda que em va dir: tant sols un silenci per recordar-te.