Angoixa.

Capto dolor, soledat i por . Veig com un desig de compartir el sentiment, potser compartit no escanyaria.
Una abraçada

sol.litud, tristor, angoixa i ofec...

tot això envolta la imatge que crees en el teu poema David, a part del dolor que has dibuixat molt bé amb les catifes de vidre

moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu poema sobre la llibertat has estat molt amable
rep una abraçada mataronina i fins la propera
joan

amb que podies pensar tu quan el vas escriure.
M'agrada.
Marta Aubà. Trossets del que penso

M'has fet feliç llegint-me, comentant-me, publicant-me...Ai aquest xicot!!
"catifes de vidre", que bonic, que suggerent...A dins, hi tens un tresor de valor incalculable que ens deixes entreveure...Molt bé, amant dels vampirs...

He llegit amb curiositat creixent i progressiva sorpresa aquestes línies breus però consistents.
M'han semblat ansioses de trobar interlocutor, panteixant de pura ànsia per rebre resposta, afeixugades per un sentiment omnipresent de neguit, de turment, de patiment intern.
Breu però consistent, repeteixo a risc de fer-me pesada, i d'ombra turmentada.

T'envio una abraçada forta, que avui bufa molt de vent i si no és així, igual no t'arriba,
Unaquimera

Parles amb el silenci, abocant a cada vers la teva angoixa, el teu desencís i... crec que també una certa por...

Un poema colpidor i entranyable.

Pilar

I moltes gràcies per ser-hi, pel regal dels teus mots i de cada bon dia! Una abraçada.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

que porta molt dolor, fins i tot odi, dins seu. L'angoixa en el seu clímax

Té tants dits a la mà
com rostres en l'ànima,
i amb ells m'escanya

Aquests versos finals són per mi els més angoixants. El perill, la majoria de vegades està dintre d'un mateix. Si es superen els esculls interns es poden superar moltes situacions que t'ofeguen. En una primera lectura he tret aquest sentit, ara igual no te gaire a veure amb el que tu li volies donar... M'ha agradat: opressiu, concís i hermètic.

Una abraçada,
Xantalam

PD: Gràcies per la dades del llibre de Baudelaire, ja l'he encarregat. Ara estic llegint un que m'encanta i te'l recomano: Llei d'estrangeria de Manuel Forcano, Ed.Proa, però potser ja l'has llegit.
El vídeo que vas penjar al fòrum era molt bo, li vaig ensenyar al meu fill de 8 anys i va riure, no crec que hi hagi uns motius massa clars perquè ho hagin prohibit a Anglaterra. De fet és molt sensual, però la innocència d'un nen no capta el mateix que els ulls d'un adult, crec jo.

el joc de paraules amb què inicies el poema; escolta, silenci...
un personatge esfereïdor, però molt interessant, amb una aura una mica misteriosa... m'agrada! una abraçada i gràcies pel comentari!

"Mentre estenc catifes.. " m'agrada especialment aquest verset i el que segueix..

Gràcies pel comentari! Això d'escriure quelcom tan llarg no és massa típic en mi, i s'agraeix que algú es molesti en llegir-ho i el comenti.

Tens raó, hi ha molts "q" i "x" que a mi també em fan mal. Vaig escriure el relat en un altre context i no el vaig revisar gaire. Gràcies per dir-m'ho.

Ara continuaré llegint cosetes teves!

Una abraçada

és un dels relats més originals que he vist mai. No se m'hauria pas acudit a mi. Gràcies i que ppasis bon estiu.

Una salutació d'ullsblaus1