Amb lletra minúscula

Un relat de: Trossets del que penso
Ens teníem tan a prop
que la taula era massa grossa.
La rialla traïdora
de dos amics
parlant en la fosca
ens deia
que alguna cosa més
hi havia pel mig.
Allò que penses i mai em dius.
Allò que busques
amb minúscules escrites
dins de mi.
Qui sap on son els tresors
si no es cerquen.
Als meus llavis trobaràs
alguna cosa més que paraules.
Desitjos amagats
apunt d'esclatar.
Sols necessito tenir-te aprop
i segur,
que la pròxima vegada
la taula serà petita,
la fosca una aliada
i la lletra serà majúscula.
Tornem a quedar?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer