Poema inspirat pel llibre "Jocs de guerra, cosa de nens" de "Llibre" i l'Alícia

( Aigua )


HOME:
qui ets tu?, nen de cara bruta?
tòrax soberg que avança passarel·les?

T'han fet de fang, diuen. I sents els cops
de l'escarpell i encara dus a la memòria
bolquers d'indiferència mentre obres
la cua de paó i t'enlluernes autocontemplant-te.

Com un diamant t'han cisellat
al foc encès de les entranyes més secretes.
El plor anestesiat, al despatx oval fabriques
honors pòstums, taüts abanderats
per encabir-hi el desassossec, l'esgarrifor
dels ulls esbatanats dels nens
que has fecundat de guerra.





L'escopeta al cor, dispares pels mass mèdia
genialitats i estratègies i amagues l'ou
de la pilota mentre jugues a golf
entre forat i forat -camí obert de bala-,
a mida que el joc sinistre avança.

El tall humà penjant entre les dents,
baveges primers móns i prepotència.
Sang de disseny.
Rebuig.

I mort.

Home:
qui ets?