Cercador
Sequera el crit del blat
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Plou set al cor de la sequera.
Clivelles de moments
sagnen el crit del blat: roselles ofegades.
La vida, gràvida de mort, gesta el no-temps
dins líquids amniòtics -placenta d'hores ertes-.
Obro l'aixeta del record i, a borbollons,
ragen gemecs, diamants virtuals
de gotes simulades:
el plor de l'aigua evaporada
a qui han robat les llàgrimes.
Comentaris
-
He vingut a cercar-te[Ofensiu]joanalvol | 09-10-2011 | Valoració: 10
i m'he trobat amb les darreres paraules d'un relat encara no escrit.
M'agrada com escrius i no hauries d'haver deixat la teva pàgina.
Una abraçada i a reveure
Joanalvol -
5e aniversari[Ofensiu]Jere Soler G | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
unes[Ofensiu]ANEROL | 07-11-2008 | Valoració: 10
precioses i explícites imatges
-
Només el poeta...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 07-11-2008 | Valoració: 10
sap explicar, amb els mots precisos i d'una manera elegant i bella, el que tu ens dius en el teu poema, Teresa.
Torna aviat, que ens calen els teus poemes.
Una abraçada -
No-temps, i temps encara[Ofensiu]franz appa | 28-08-2008
De la pluja, de la seva mancança, obtenim aquí metàfores d'un significat aclaparador i il·luminador alhora.
Aquest vers: "La vida, gràvida de mort, gesta el no-temps" és d'una concentració insuperable i un manifest en si mateix del nostre drama, la nostra tragèdia existencial. Queda, però ,en el camí inexorable de la fletxa del temps, en el seu decurs cap al no-temps, la capacitat de fer brollar els records. I queda, encara més, la capacitat de reviure'ls, de comunicar-los, d'aprendre tots plegats de les experiències que se'ns comuniquen. Això és literatura. I també vida.
Una abraçada,
franz -
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 16-06-2008 | Valoració: 10
A part de seguir-te en els relatsencatala et llegeixo en el premi Martí i Pol de poesia del 2005, allí et vaig descubrir, i to diré un cop més, m'agrada la teva poesia encara que per a mi a cops fas servir un léxic una mica complicat. M'agrada especialment la "Primer món (!?). Potser per que tinc fills. En la lectura dels teus poemes cada dia hi puc trobar una cosa nova... Gràcies pels teus comentaris als meus poemes. Petons.
-
La sequera[Ofensiu]Maria Pilar Palau Bertran | 09-06-2008 | Valoració: 10
M'agrada, ets molt imaginativa, però molt bonic, ets molt poeta, Teresa,
Maria Pilar
Valoració mitja: 10