Mira'l

Un relat de: Nurithy

Mira el destí. S'endinsa en el cel,
remou consciències i acaricia
el teu rostre que m'estimaria
si no fos que tu ja no ets aquí.

Passets de núvols ens contemplen,
la seva ombra remou la llum
dels qui n'identifiquen el perfum,
si no fos que tu ja no els contemples.

Mira el destí. S'abraça amb l'atzar,
separa el teu present del passat,
aïlla records que broten vida,
aïlla records que no troben fugida.

Mira el destí. Jutja envenat,
no reconeix derrotes, mai cap.
Les llàgrimes es vaporitzen i,
desfan la sorra d'un rellotge mortal.

Núria Badia Sanabra

Comentaris

  • Mirada[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-06-2008 | Valoració: 10

    En entrar al teu espai he vist que havies publicat un poema i he obert de seguida per llegir la teva poesia. No m'ha decebut gens ni mica!

    El fet començar les estrofes amb un imperatiu les dota d'una força d'entrada que contrasta agradablement amb el to malenconiós, més suau, del final, que regalimen aquelles frases plenes d'enyor: "si no fos que tu ja no ets aquí... si no fos que tu ja no els contemples."
    Ben fet!

    T'envio una abraçada mentre la pluja cau a cor què vols,
    Unaquimera

  • Tendríssim[Ofensiu]
    bufanúvols | 08-06-2008 | Valoració: 10

    Felicitats pels teus poemes des de la Tarraco imperial.

  • perdona el retard![Ofensiu]

    "Mira el destí"..., deunidó, Nurithy!

    tens ulls preciosos!, vols dir que els veus el destí?, una abraçada!!

  • Sobre el destí i l'absència.[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2008

    Miro el poema i el trobo interessant, amb figures suggerents i una estructura triada amb cura: "Mira el destí: S'endinsa en el cel, S'abraça amb l'atzar, no reconeix derrotes".
    Dedueixo que formalment has treballat el paral·lelisme entre les estrofes i que has abocat, pel que fa al missatge que transmet, inquietuds personals.
    Bona feina!

    T'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Em permets[Ofensiu]
    hipocrates | 24-05-2008

    unes anotacions? Sembla que hagis fet elpoema amb la intenció de fer-ne una cançó. Només així s'entenen algunes rimes(més forçades encara que elsmeus haikús, hehehe, disculpa'm la broma). Ala segona estrofa el primer i quart vers repeterixen la darrera paraula, o millor dit el verb (contemplar); i el penúltim de tots els versos acaba amb una conjunció, cosa que és una mania de molts relataires i que queda francament lletja (torna'm a disculpar la siceritat). A més, després de la conjunció copulativa hi has posat una coma, i això gramaticalment és horrorós.
    L'altre cosa: és jutge, no jutja.
    Fora d'aquestes cosetes que són millorables llegint i acceptant crítiques (com aquesta, feta des del bon rotllo), el poema està força ben trenat, té sentiment (una paraula que a mi no m'acaba d'agradar però ara sóc jo el que va curt de vocabulari) i força. BNomés per això, et poso un 10.
    Ànims i no deixis d'escriure.
    Una abraçada hipocràtica.

    Hipo.

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

33411 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!