Comparses

Les veus, totes les veus i les mirades
que em du l'instant, l'obscur i les besades

obren camins enllà de les estrelles
quan peus lligats, del tot paralitzada,
la set em crema solcs, llavors i relles
punyint de mi la joia ja enrocada.

Perquè en la negra nit que cova el sol,
de tan anar i venir, de mi perduda,
m'he fet de rebel·lia, l'ala, el vol
i libo cants de cada lletra muda.

I en el festí d'amor descalça i nua
danso, d'aquest no-res, la melodia.
Comparsa disfressada de la rua
em perfumo de llum de poesia.