Cubata de temps amb gel

Un relat de: teresa serramià i samsó

Menjo torrades d'instants fel amb mel.
Cubata em bec de temps al got amb gel.

La pressa em persegueix baixant l'escala.
Ràpid agafa un taxi i s'estavella.
Vidres trencats d'ahir, recull la pala.
Gemega la ciutat: jove i tan vella!

Mentre, s'esmuny el dia com peix d'or.
Fet viva paradoxa, el jo de fum,
perplex, de cop s'adona de la llum
que d'ell flueix. -misteriós tresor!-

Es trenca l'hora i roden perles, baules.
Dins el mirall la màscara atrapada,
me'n vaig, de solitud acompanyada.
La set m'esquerda i sagnen les paraules.






Comentaris

  • FELICITATS POETESSA !!![Ofensiu]
    F. Arnau | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    F.

  • Aquesta quarteta final...[Ofensiu]
    franz appa | 12-02-2008

    ... uf! fantàstica. De solitud acompanyada... genial!
    I acompanyada de la meva admiració, pots comptar-hi!
    salutacions,
    franz

Valoració mitja: 10