Cubata de temps amb gel

Menjo torrades d'instants fel amb mel.
Cubata em bec de temps al got amb gel.

La pressa em persegueix baixant l'escala.
Ràpid agafa un taxi i s'estavella.
Vidres trencats d'ahir, recull la pala.
Gemega la ciutat: jove i tan vella!

Mentre, s'esmuny el dia com peix d'or.
Fet viva paradoxa, el jo de fum,
perplex, de cop s'adona de la llum
que d'ell flueix. -misteriós tresor!-

Es trenca l'hora i roden perles, baules.
Dins el mirall la màscara atrapada,
me'n vaig, de solitud acompanyada.
La set m'esquerda i sagnen les paraules.